Atualità

Di dla scola ladina: Nsenianc y educadëures se anconta a San Linert

USP - N ucajion dl di dla scola ladina, ai 6 de setëmber a San Linert, iel unì rujenà dl plurilinguism. L assessëur per la scola y cultura ladina dut. Florian Mussner à nce auzà ora la mpurtanza dl ladin y chësc nia mé te scola ma dantaldut nce a cësa. L assessëur ti mbincia a duc i diretëures, nsenianc y educadëures legrëza y creatività per l ann de scola nuef.

Mussner ti mbincia a duc i diretëures, nsenianc y educadëures legrëza y creatività per l ann de scola nuef

Al di dla scola ladina ne fovel nia mé cunlauradëures dla scoles y dla scolines ma nce reprejentanc de chemun, de lies cultureles y istituzions de furmazion.

L assessëur Florian Mussner à rujenà dla nuviteies tl ciamp dla scola. L à sotrissà che i maestri à fat n bon lëur l ann passà che ie stat n ann particuler pervia dla reformes. “Ti ultimi ani ie l nseniamënt tla scoles jit ite sun i bujëns de uni sculé. Chësc ie de gran mpurtanza ajache la va dl svilup de nosc mutons y perchël nce dl svilup positif dla sozietà”, nsci l assessëur. Ënghe tl ann che vën, saral de bujën de na cunlaurazion danter direzions, nsenianc, educadëures y genitores sciche danter la scoles y scolines talianes, tudësces y ladines, nsci Mussner. L ie unì metù su 2,5 stieres mplu per nsenianc de ntegrazion tlassica, nsci dij l assessëur.

Per cie che reverda l trilinguism, la tematica prinzipela de chësta manifestazion, auza l assessëur ora la mpurtanza de nsenië l ladin te scola ma l sotrissea la gran mpurtanza dla families tl nseniamënt dl ladin.

“La iscrizions tla scoles y scolines ladines ie avenedes, n sëni che la scoles y scolines ladines vën prijedes ”, nsci l ntendënt Roland Verra. “La didatica ntegreda à purtà de bon resultac te nosta scolines. Nscila cialeran de jì inant cun chësta didatica nce tla elementera. La Ntendënza à nce giapà doi stieres per nsenianc de mutons de imigranc y ie ntlëur de lauré ora strutures per si ntegrazion”, nsci Verra.

Sibes l assessëur Mussner che nce l ntendënt Roland Verra ti mbincia a duc i nsenianc y educadëures pascion y creatività per si lëur.

N referat nteressant à tenì Rita Franceschini, retëura dla Università Liedia de Bulsan. .Te si referat iela jita ite sun i aspec linguistics dl trilinguism tenian cont di resultac de nrescides scientifiches. Sëuraprò ala mustrà su la fazion positiva che de plu rujenedes à sun nosta capaziteies cognitives. “Mutons che crësc su cun de plu rujenedes a truep vantajes te si daunì”, nsci Franceschini.

 

USP

Galaria dales fotografies