Atualità

Dala Jonta provinziela dl 3 de nuvëmber

USP- La Jonta provinziela de Bulsan à te si senteda de ncuei (3 de nuvëmber) tratà doi cuestions che reverda i chemuns: i cuatieres soziei y la stabilità da tenì ite pra i bilanz. Per cumpré libri de scola auta, vëniel dat ora scioldi ala families. L presidënt Durnwalder à purtà dant i ponc de majer nteres.

La Jonta provinziela de Bulsan.

Stieres dla Guardia di Finanza

La Guardia di Finanza à scrit ora 50 stieres per sottoufficiali, ma deguna ne ie ududa dant per chëi che à l ejam de bilinguism. La Jonta provinziela à dit de cuntrasté l cuncors ajache l ie gran debujën de jënt pra la Guardia di Finanza che sebe la doi rujenedes prinzipeles.

Anjeniei contra l meldefuech

Hotiei, ustaries y strutures publiches n generel muessa se mëter a post n cont dla njinies contra l meldefuech. L terminn slungià nchin ala fin dl 2009 dëssa aldò dl guviern provinziel mo unì slungià de n ann nchin ala fin dl 2010, ma pona ne dëssa plu valëi deguna ezezion.

Borses de studi

L suzed for inò che studënc ne giapa nia n sustëni finanziel ajache i ne arjonc iust nia i criteries damandei. Ncuei à l Guviern provinziel de Bulsan dat pro de dé ora 342 borses de studi aldò dla prestazions  y 40 pesć per spezialisazions do l studi universiter. Te tramedoi caji vëiel dato ora 1.000 Euro. Dla borses de studi ie 189 ududes dant per chëi che studieia tla Talia y 153 per chëi che studieia oradecà.

1,75 milion per libri de scola

Ai sculëis dla scola de ublianza, nchin che i à 16 ani, vëniel mprestà i libri de scola. Chisc dis ie jita ndrova la lege nueva che vëij dant scioldi per libri da scola nchin ala matura. Per sculeies dla terza, cuarta y cuinta tlas dla scoles autes vëniel dat 150 Euro. Per lerneri, sculeies dla scoles da sëira o chëles che fej cursc per omes che ulëssa inò giapé n lëur, vëniel dat 60 Euro. De ndut dà la Provinzia de Bulsan 1.750.000 Euro. Chisc scioldi vën dai ala direzions che i dà pona inant. I genitores muessa sotscrì na detlarazion che i adrova i scioldi per cumpré libri de scola. Sculeies de families cun pitl davani giapa śën nce do i ani de scola de ublianza i libri mprestei. Tl ann de scola che vën, giaperan nce te chisc caji me plu l cuntribut finanziel.

Cuatieres soziei

L suzed for inò che l Istitut per cuatieres soziei IPES ne possa nia frabiché ajache i chemuns ne ti à nia anjenià i grunc. La Jonta provinziela de Bulsan à ncuei dat pro che te chisc caji possa i scioldi dl IPES unì adurvei per cuatieres te d’autri chemuns. “A chësta maniera ulons ti dé na sburdla ai chemuns y avëi majer flessibilità per l IPES” à detlarà l presidënt Luis Drunwalder. Dan ann 1994 iel unì spendù 2.127.549.000 Euro per l frabiché alesirà y per i cuatieres soziei. Ntan i ultimi 10 ani à la Provinzia de Bulsan dat ora 691 milion per cumpré, frabiché o ressané cuatieres.

Cumiscions per i mejes

La Jonta provinziela à dat pro la cumiscions nueves per i mejes stluc che laurerà nchin tl 2013. La cumiscions muessa tò decijions per mudazions ai mejes stluc y per cuestions che reverda dantaprima l plann urbanistich cumenel. Presidënt dla cumiscions tla Val Badia ie Robert Obex, tla cumiscions de Gherdëina ie Johann Gasser (dl raion de Persenon) unì numinà presidënt.

Servisc nstës de metan

Pra i auti che va a gas metan ne possen nia nstës jeté do gas. N possa nsci me mplenì canche la pumpes ie daviertes. “Chësc ie de dann per la jënt, dantaldut sce n tën cont di truep turisć che on te nosta provinzia” à dit l presidënt Durnwalder. Oradecà iel bën mesun che n se fej nstës l servisc de jeté do metan. Tla Talia iel na lege che per garantì la segurëza lascia me pro l servisc da personal cumpetënt. La Jonta lascia cialé do sce n ne fossa nia mesun nterpreté la lege a na maniera che n possa jeté do nstës gas metan sciche oradecà.

Stabilità economica per i chemuns

La Provinzia de Bulsan muessa respuender a Roma n cont de stabilità economica di chemuns. Śën muessa la Provinzia fé ora da nuef cun l Cunsorz di chemuns, co mëter a jì l pat de stabilità cun i chemuns. La Provinzia à udù danora de aumenté si bilanz de previjion de 3,6%, che cuer l’inflazion. I chemuns muessa sparanië, l aumënt provinziel va perchël a ega y nsci messessa l bilanz di chemuns resté unfat sciche l ann passà.

Cuntribuc a museums privac

Tl Südtirol iel 80 museums y abinedes privates. Ncuei iel unì dat pro cuntribuc per de ndut 177.000 Euro. Per l ann 2008 iel udù dant che l vën sustenì i museums privac y l’abinedes cun de ndut 1,8 milion de Euro.

as

Galaria dales fotografies