Atualità

Jonta provinziela: rujeneda ladina tl referendum

USP – Te si senteda da (ncuei) 9 de nuvëmber ie la Jonta provinziela stata a una che la rujeneda ladina muessa nce unì adurveda pra i referendum. Sun pruposta dl assessëur Mussner unirà chësc udù dant tla lege nueva sun l referendum. I crisc’ te scola, la feries sun i luesc da paur, la defendura dl ambient y l’energia danter provinzia y chemuns ie stai i argumënc prinzipei che l presidënt Durnwalder à prejentà te cunferënza stampa.

La Jonta provinziela de Bulsan.

Referendum per ladin

La lege che à valù per l referendum dl 25 de utober udova me dant la rujeneda tudëscia y taliana, perchël à i promotëures me dat ju i tesć te chësta rujenedes. “Nosta pert ons nce fat per ladin” à sorissà l presidënt Durnwalder, “Ma la grupa de rujeneda ladina à l dërt che l vënie nce adurvà si rujeneda dl’oma de duc i documënc dl referendum”. Sun pruposta dl assessëur ladin Florian Mussner dëssel tla lege nueva per l referendum (che n ie tl lëur de lauré ora) nce unì scrit dant de adurvé la rujeneda ladina.

Crisć te scola

La Jonta provinziela se à pusizionà contra l tò demez di crisć tla tlasses de scola. “Nce sce da Roma o da vel autra pert unissel dit de messei tò ju i crisć, ne unissa chësc nia fat tla Provinzia de Bulsan” à detlarà Durnwalder. Te uni scola muessa avëi lerch l crist. Uni cumenanza de scola dëssa pona, nsci l presidënt dla provinzia, nstës tò si dezijion. “Nëus tulon su chëi che vën da oradecà cun respet, ne pertendon nia che i vënie assimilei y ti dajon nce locai da prië. Pertendon da si pert nce l respet per nëus” nsci Durnwalder.

Feries sun l luech da paur

La Jonta provinziela ie stata a una per na nueva lege n cont di criteries per cuntribuc ai luesc da paur che pieta feries. La nuviteies reverda 7/8 ponc à dit l presidënt te cunferënza stampa. L vën sustenì l frabiché, l miuramënt y ngrandimënt de cuatieres per la feries, locai per dé da maië, banies de fën, mplanc de wellnes o locai da sté deberieda, ma nce studi, analises o pruvedimënc de marketing. Da nuef iel che i cuntribuc ne possa nia me uni dai ora a persones singules ma nce a sozieteies o cooperatives. Chësta sozieteies muessa vester tl reghister de chemun, scenó saral la Provinzia a cialé do sce i criteries vën bën respetei. Da nuef iel nce che i cuntribuc vën paiei ora aldò dla normes europees De-Minimis. La mëndra cumpëida de bestiam per giapé i cuntribuc ie unida auzeda da 40 a 60 cë de bestiam. “Chësc ie unì fat ajache l davani cun l bestiam ie tl lëur de calé” à dit Durnwalder. Da nuef iel nce la mesures dl nvestizions per damandé cuntribuc. I nvestimënc muessa vester sëura 7500 Euro y te tëmp de cin ani ne possen aldò dla grandëza dl luech, nia ruvé sëura 40.000 y 60.000 Euro. La perzentuela di cuntribuc vën data aldò dla situazion dl luech. Per luesc che ie riei da lauré vëniel dat de plu. I cajo cun passa 40 ponc de dificultà de lauré l luech, giapa nchin a 50% dl custimënt recunesciù, i autri nchin a 40%.

Stredes curtes per l maië

A cumpré l maië ti spedei, menses y istituzions publiches dëssel unì tëut n cunsciderazion la lueges de produzion plu daujin. La Jonta provinziela ie a una cun la pruposta de lege che a medema cundizions de priesc y cualità, dëssel unì cumprà i prudoc dl post. “Ulon schivé viages y nsci defënder l ambient, chësc ie nce l’idea dla Union Europea. Tl medemo mumënt sustenions a chësta maniera nce la produzions tlo da nëus” à dit l presidënt dla Jonta.

Manco burocrazia per cuntribuc

La documentazion che ie da mustré dant per giapé cuntribuc culturei dëssa unì smendrida a na lista dla contes. “Nchinamo fovel debujën de mandé ite la contes urigineles, de abiné adum documënc y fé copies. Tl daunì dëssa basté na detlarazion cun na lista dla contes” à dit l presidënt dla Provinzia. Pra cuntroi che unirà fai a cajo, muessel pona sambën unì mustrà su duta la documentazion. Aldò di resultac dla proves tla repartizion ala cultura taliana, dëssel pona unì jit inant de chësc vieres. Do l medemo sistem possel per l ann 2009 bel unì dat ju la documentazion per cuntribuc a sustenì l’atività culturela ladina.


Lege nueva per defënder l ambient

La pruposta de lege per adaté y tré adum la leges che ie bele n cont dla defendura dla ambient, ie unida data pro dala Jonta provinziela. “Te chësta pruposta iel nce trat adum la defendura per flora y fauna, minerai, fossilies, l cuntrat de defendura o la regulamentazion per i raions Natura 2000” à dit Durnwalder.


Provinzia y chemuns per l’energia

L ie trupa cunzescions che à da n fé cun l’energia che toma y passa 300 chemuns che à fat dumandes per la produzion de strom. La Jonta provinziela à fat ora da anjenië na mëisa de tratatives danter Provinzia y chemuns per stlarì de plu cuestions sciche l’azions, tant che l dëssa unì paià ora o i fic. L’idea ie che pra la mëisa tole pert 10 esperc: 5 reprejentanc dla Provinzia y 5 di chemuns.

Capital dl tunel dl Prëner

La Provinzia de Bulsan tenirà pea a aumenté l capital dla sozietà per l tunel de basa dl Prëner. Davia che Verona ne tën nia pea, sëurantol la provinzies de Bulsan y Trënt deberieda chësta pert. Per la Provinzia de Bulsan uel chësc di che da 6,17% arjunjeran na partezipazion dl 6,19%. L custimënt dl aumënt ie per Bulsan de 1,2 milion de Euro.

Furmazion per piloc

I cuntribuc per la furmazion de piloc vën fermei per n ann davia che n uel mëter a jì da nuef l sustëni per chësta nfurmazions che ie drët cëres. La Jonta provinziela uel arjonjer n’acurdanza cun n zënter de furmazion per piloc de joleri y julieres che vëija dant un ann la lerch per n sculé dl Südtirol per l julier y un per l joler. Piloc che à bele scumencià si furmazion giaterà nce l ann che vën mo i cuntribuc provinziei.

Zircunvalazion de Vandoies

L’ntreda per la valeda de Pfunders a Vandoies dëssa unì fata sota tiera. La Jonta provinziela à dat pro che l possa unì fat la proietazion esecutiva a cundizion che l custimënt vënie tenì sota i 14 milion de Euro che fova udui dant te n prim mumënt.

Zënter provinziel de biblioteca

Davia che i ie mo truep material y abinedes à la Jonta provinziela dat pro che pra l proiet dl zënter provinziel de biblioteca dëssel mo unì juntà n partimënt sota tiera. Aldò dl presidënt auza l custimënt da 56 a 67 milion de Euro. Mo ntan chësta legislatura dëssel unì metù man de frabiché.

as

Galaria dales fotografies