Atualità

Nota ladina tl prim di dl festival dla mendranzes a Aosta

USP – Tla Val d’Aosta iel inier, prim de setëmber unì giaurì l festival dedicà ai populi de mendranza. Deberieda cun la mendranzes dla region Aosta se anconta y paredlea chëst ann i catalans, bretons y i ladins reprejentei dal Assessorat ladin dla Provinzia de Bulsan. Duman vënderdi sarà l assessëur ladin Mussner ghest dl Festival.

Tl prim di dl Festival dla mendranzes a Aosta à Alexander Prinoth (prim da man drëta) prejentà la situazion di ladins dla Dolomites; foto USP/ Deorsola.

L “Festival des Peuples minoritares” fej ancunté la mendranzes linguistiches tres n forum, mujiga y film. Tl prim de trëi dis de festival, iel unì dat gran lerch ala reprejentanza ladina cun l referat de Alexander Prinoth, n film de Ingrid Demetz y n cunzert dla grupa Pëufla. La prejënza dla mascima autoriteies de Jonta y Cunsëi regiunel aostan à sorissà l gran valor de chësc cunvëni.

Tl forum à l diretëur dla repartizion per la cultura ladina Alexander Prinoth purtà dant la situazion di Ladins dla Dolomites. Ël à fat referimënt al prinzip de teritorialità tenian cont che la ne se trata nia me de defënder la cultura y rujeneda de na mendranza ma nce de avëi cumpetënzes tl ciamp soziel y economich. “Messon tenì cont dl cunzet de mendranza n evoluzion, te nosc cajo à la migrazion purtà ala situazion che i imigranc ie de majera cumpëida permez ai ladins” à dit Prinoth tl palaz dla region a Aosta. ^
Dal forum dl prim di ie unì a lum la gran defrënza dl status de defendura dla mendranzes a cunfront. “Sce l Patuà ie na rujeneda plutosc dëibla tla Val d’Aosta, pona ie i catalans cun 8 milion de persones sun 11 milion de abitanc, te na situazion da paredlé a n stato” spiega Prinoth, ruvan ala cuntlujion che permez ala mendranzes dla Bretagna y Aosta ie la defendura di ladins plu sterscia.

Tl tert domesdì iel unì mustrà l film dal titul “Ie jive méfun” de Ingrid Demetz de S.Crestina, cun sottituli per talian. Chësc film prejënta la storia de n mut de na familia de Gherdëina che do la viera fova jita a viver tl Argentina a fé manduchei. Davia che l ti ncresciova tan do la jënt, rujeneda, tradizions y cultura de cësa iesi pona inò ruvei de reviers.
Gran suzes à la prima sëira abù la grupa rock Pëufla de Urtijëi. Gregor Pasolli y si cumpanies à te n cunzert dat demustrazion dl sgors y dla vëina artistica di ladins tl ciamp dla mujiga.

L forum dl segondo di ie dedicà a esperienzes di populi minoriteres danter cultura y defrënzes. L ntendënt Roland Verra reprejenterà te chësta ucajion i ladins dla Dolomites. N vënderdi ai 3 de setëmber, pra l ultima descuscion dl festival uniral tratà manieres y strategies per se ancunté danter mendranzes. L assessëur Florian Mussner rujenerà tlo deberieda cun l’ assessëur culturel aostan Laurent Viérin, l presidënt dl zënter dla mendranzes etniches CIEMEM dla Catalogna Aureli Argemi y l vizepresidënt dl “Quimper Comunità” dla Bretagna Pierre Le Berre.

as

Galaria dales fotografies