Atualità

Lerch per muciadives, ma n uedl critich per cuntroi di imigrei

USP – La Jonta provinziela ie a una de tò su muciadives dla Libia n relazion ala cumpëida dla populazion. De uedl critich vëniel al incontra udù l’idea de fé i cuntroi di imigrei zënza lizënza tl Südtirol. L assessëur Berger tulerà (DUMAN) n merdi ai 05 de auril pert ala proscima ancunteda danter Stat y regions.

La Jonta dla Provinzia de Bulsan;

La situazion dla gran onda de imigrei dal Africa dl nord sun la costa dla Talia ne ie nia tlera. L vën fat cont cun 40-50.000 persones che vën dla Tunesia, Libia, Algeria y Egitto. L Stat Talian à dificulteies a identifiché la persones zënza documënc per desferenzië sce i ie muciadives de viera o imigrei zënza lizënza. L vizepresidënt Hans Berger reprejenterà n merdi la Provinzia de Bulsan tla proscima ancunteda danter Stat y regions.

La Jonta provinziela ie a una de sëurantò si pert de solidarietà per chëla persones che ie mucedes dala viera tla Libia. L presidënt la provinzia Durnwalder à do l senteda dla Jonta cunedì de ulëi tò su muciadives n relazion ala cumpëida dla populazion, che fossa l 1 – 1,3% a livel naziunel. Tla senteda dla Jonta iel unì dat la ncëria de cialé do la pusciblteies de co pité n albierch dëni. La casermes de Welsberg y Mals che fova unides nuzedes per i muciadives dla Jugoslavia ne possa nia unì adurvedes ajache les ie ntant unides zaredes ju.

I imigrei zënza lizënza ie per majera pert persones che chier da lëur. Trueps uel jì tla Franzia o tl Belgio per via dla rujeneda che i cunësc bele. L Stat talian à detlarà de ulëi fé su zëntri de identificazion, da chëi che la persones vën n cajo nce mandedes de reviers. “L ne à nia n gran bert fé unì chisc imigrei zënza lizënza nchin tlo su sce la se trata de cuntroi che dura puec dis” à dit l presidënt la provinzia fajan referimënt al custimënt de tei zentri. “La Talia à bele 13 zëntri per abiné su imigrei, chisc muessa bën basté sce n pënsa che la jënt resta iló me per ntant” à dit Durnwalder.

as

Galaria dales fotografies