Atualità

A Dispruch iel unì muet cun la terza pert dl tunel dl Prëner

USP – Cun na zeremonia (NCUEI) ai 18 de auril iel a Dispruch unì nvià via la terza pert dl proiet dl tunel de basa dl Prëner che reverda l tunel prinzipel. Per chësc avenimënt iel unit adalerch l cumisser europeich per l trasport Siim Kallas, l minister per la nfrastrutures talian Altero Matteoli y chël austriach Doris Bures. Chësc ie stat n mumënt sun chël che n ova aspità ert do che l’Austria y la Talia à stlarì l finanziamënt.

I lëures per l tunel prinzipel dl Prëner ie muec: Pat Cox, Siim Kallas, Luis Durnwalder, Günther Platter, Doris Bures, Altero Mattioli y Andreas Scheuer

L’autoriteies dla Comunità Europea, dl’Austria, dl Deutschland y dla Talia à duc rujenà de n di storich te chël che l ie unì nvià via la realisazion dl tunel prinzipel sota l Prëner. L presidënt dla Provinzia de Bulsan Luis Durnwalder, che deberieda cun l aministradëur dla ferata taliana Mauro Moretti, ie stat chël che se mpënia bele plu giut per abiné na soluzion al trafich dl Prëner, à rujenà de n proiet de nteres dla populazion, che n ne à mei ulù lascé dassëula cun l problem dl trafich de transit. “La soluzion che n à abinà ne ie nia me austriaca o taliana, la ie de dimenscion europeica”. Durnwalder à sorissà che l à daniëura abù crëta tl proiet tl tunel dl Prëner, nce canche l ie unì criticà, ajache l savova che l ie la sëula soluzion realistica y che l ne ie nia alternatives per smëndrì la cumpëida de auti sun l Prëner. La tratatives ova scumencià dl 1989 a Viena y Roma. Per l 2025 fejen cont de avëi na strutura de fundamënta per tò demez l transit de 2 milion de TIR al ann y 12 milion de mesuns n dut sun l Prëner.

Dl medemo vieres à rujenà l’autoriteies unides adalerch. L cumisser europeich Kallas à rengrazià la Talia y l’Austria per si mpëni tl finanziamënt, “n proiet che cunlieia paejes y persones. I 2200 chilometri danter Berlin y Palermo ie na linia de priorità per l’Europa, che fajerà si pert tres i guvierns di paejes”. L minister Matteoli à lecurdà che per 23 chilometri de tunel iel bele unì dat su i lëures, 16 km ie bele giavei, 12,7 de chisc sun raion talian. Da pert dla ferata taliana à Moretti rujenà che sce n à arjont tan n bon resultat, pona iel merit dl gran mpëni dla istituzions sun l post. “Proiec de tel gran mesura se fej ert a giapé l cunsëns dla populazion sciche chël che à giapà l tunel dl Prëner, ulache n ie stai boni de arjonjer la cunvinzion dla jënt che l ie na risorsa per l daunì”.

L cuordinadëur dla linia Berlin-Palermo da pert dl’Europa Pat Cox à rujenà de n mumënt per muever y de nia plu dé ëuta per n proiet per chël che la UE à bele fat gran nvestimënc. Cun 55 chilometri deventeral l majer tunel per na ferata sun dut l mond. Furnan tres l tunel dl Prëner saral per la ferata mesun sparanië mez l tëmp de viac danter Minca y Verona, adurvan me plu 3 ëura mpede 6.

L tunel che muef a Dispruch unirà giavà ora nchin a Furtëza. L custimënt udù dant ie de ndut de 9 miliardes de euro, cun 7,5 miliardes per l tunel nstës y 1,6 miliardes per la scines da ti ruvé permez danter Pruca y Furtëza. L proiet fej pert dl linia 1 che tl plann TEN (Trans European Network) ie l culegamënt danter Berlin y Palermo. La Union europea à udù dant n finanziamënt de 765 milion de euro nchin al 2014. Man man uniral metù a desposizion d’autri finanziamënc.

as

Galaria dales fotografies