Atualità

Scoles ladines unfat bones de rujenedes sciche la tudësces y talianes

USP – Analises che à paredlà la cumpetënza linguistica di sculeies dla scoles paritetiches cun chëi de scoles me tudësces y me talianes mostra su che ala fin dla scoles autes arjonj i sculeies feter l medemo livel de tudësch y talian sciche chëi de rujeneda dl’oma. I resultac ie unic prejentei (NCUEI) ai prim de juni tl’università a Persenon.

I prufessëures Rita Franceschini y Pasquale Della Rosa à prejentà i resultac dl’analisa linguistica tla scoles ladines, dovia Lois Ellecosta y Roland Verra;

Analises linguistiches di ultimi doi ani ova mustrà su che ala fin dla scoles elementeres y ala fin dla scoles mesanes iel de majera defrënzes danter sculeies ladins dla scoles paritetiches y sculeies tudësc o taliani. “Ala fin dla scola auta à i sculeies ladins arjont feter l medemo livel ta tudësch y talian sciche chëi de rujeneda dl’oma” à dit la prufessëura Rita Fransceschini a Persenon. L’analisa dla cumpetënza dla trëi rujenedes te si forma scrita, la paredlan cun d’autri sistems scolastics ie stat n lëur de trëi ani. “Śën che on i resultac ala fin de duc trëi livei de scola, pudons ti fé n gran cumplimënt ala scoles ladines” à dit Rita Franceschini, diretëura dl zënter de cumpetënza de rujenedes dl Università de Bulsan y l prufessëur Pasquale Della Rosa dl’Università Vita-Salute San Raffaele de Milan.

La terza fasa dl’analisa linguistica tla scoles ladines reverda i sculeies dla cuinta tlasses dla scoles autes che ie unic paredlei cun chëi dla la scola “Battisti” y “Kunter” a Bulsan. Per pudëi paredlé la cunescënzes di doi sistems scolastics iel unì analisà de ndut 160 scric da pont de ududa numerich. Chësc lëur ie unì fat da 17 esperc, cun  prufessëures dl’università y culaburadëures dl Cumité per l’Evaluazion dla Scoles Ladines. “Chisc resultac nes mostra ulache son y de ce viers che va la tendënzes” à dit l ntendënt Roland Verra, sorissan che sëuraprò al scrit fossel mo nteressant a analisé d’autri aspec dla rujenedes.

N cont dla rujeneda tudëscia iel tla scoles de Bulsan unì scrit pensieres plu lonc. Ma n cont de varietà de verbs à i sculeies de Gherdëina arjont de miëur valores. L’analisa di scric per talian mostra su che i sculeies badioc à n miëur lessich permez a chëi de Bulsan.
N cont dla rujeneda Ladina à i sculeies arjont feter i medemi valores sciche tla scoles tudësces y talianes te si rujeneda dl’oma. “L ne ie nia da udëi ora n pericul per la rujeneda ladina” à dit la prufessëura Franceschini.

Paredlan l Istitut tecnich de Urtijëi cun chël de La Ila iel unì ora che tla val Badia à l talian na prejënza plu sterscia y te Gherdëina l tudësch. I scric ladins ie tla Val Badia plu rics dal pont de ududa numerich.

Ala fin dla scola auta à i sculeies ladins arjont feter l medemo livel sciche i tudësc o taliani te duc i parametri. Per pudëi mpomo fé vares inant à i esperc cunsià ala scoles de Gherdëina de lauré sun l lessich talian y ladin. Te tramedoi valedes dëssen mëter a verda sun la varietà di verbs y de se dé ju cun tesc nce plu mpeniatives te si rujeneda uriginela.

as

Galaria dales fotografies