Atualità

Regiuns ecosostenibles: Südtirol y Trentin é al pröm post

Le Südtirol y le Trentin confermëia sües posiziuns ai pröms posć sciöche les regiuns plü „vërdes“ dla Talia: chësc é le resultat dles valutaziuns sön la green economy dl 2014 publicades da püch. „La planificaziun detaiada dl Südtirol cun le plann tlima 2050 porta bele śëgn sü früć“, sotlignëia l’assessur por l’ambiënt y l’energia Richard Theiner.

Cun na spersa de 439 mc de panì solars por mile abitanc' à le Südtirol n raport cinch iadi tan alt co le valur mesan europeich. (Foto: USP)

Le Trentin - Südtirol é la regiun plü vërda dla Talia. Sön la basa dles valutaziuns y di punć assegnà aladô di indicadus 2014 dla green economy 2014 realisada dala Fondaziun „Impresa“, se posizionëia le Südtirol y le Trentin (0,685) al pröm post, cun les Marche (0,280) che röia al secundo post y la Val d’Aosta (0,278) terza. Le valur mesan talian é de 0,00625 punć. Danter i indicadus de valutaziun él da ciafè la cuota de energia renovabla, le sparagn energetich, le ressanamënt energetich di frabicać, le numer di implanć solars y fotovoltaics, la racoiüda spartida y le reziclaje de refodam.

„I intervënć de de plü agn tl setur dl’energia renovabla y le plan tlima 2050 dl Südtirol à portè y porta dötaurela a de bugn resultać“, comentëia l’assessur Theiner. Por merit dla fujiun danter SEL y AEW podarà le Südtirol renforzè inće tl dagnì süa posiziun sciöche regiun vërda. La Provinzia de Balsan à investì ti ultims 30 agn indöt 500 miliuns de euro tl setur dl sparagn energetich y tles fontanes de energia renovables.

N gran contribut por la reduziun dles emisciuns de aje carbonich vëgn inće dai implanć che funzionëia a biomassa che vëgn sostignis dala Provinzia. Tres chisc implanć él poscibl da sparagné vigni ann 97 miliuns de litri de öre diesel y zirca 286 miliuns de tonelades de CO2, indere cun i 7.610 implanć fotovoltaics sparagna le Südtirol 140mile tonelades de aje carbonich al ann y cun i 20.800 implanć termics y i implanć solars él meso da sparagné 40 mile tonelades de aje carbonich. Cun na spersa de 439 mc de panì solars por mile abitanć à le Südtirol n raport cinch iadi tan alt co le valur mesan europeich y 8 iadi tan alt co le valur mesan dla Talia.

L’assessur Theiner recorda ince i gragn sforc fać cun le proiet dla Ćiasa Tlima. Inće te chësc setur é le Südtirol n model a livel nazional, inće por merit dla sensibilité dla popolaziun pro la costruziun o le ressanamënt de frabicać. Tres le raport dla Fondaziun „Impresa“ é le Trentin Südtirol al pröm post por les detraziuns fiscales dl 55 porcënt che reverda i intervënć de ressanamënt energetich (51,5 vigni 1000 abitanć, plü dl dopl dl valur mesan talian che é de 24,1).

Le raport 2014 sön l’economia vërda po gnì lit do sön la plata web dl’Agenzia provinziala por l’ambiënt sot a http://www.provincia.bz.it/agenzia-ambiente

 

rc

Galaria dales fotografies