Atualità

Edema mondiala dla segurëza sön strada -"Aumenté le sëns de responsabilité"

Les Naziuns Unides (UN) mët da jí dai 4 ai 10 de má l’edema dla segurëza sön strada cun le focus dantadöt sön la segurëza dles mitans y di mituns sön strada. „Tröc inzidënc podess gní evitá cun plü sëns de responsabilité, atenziun y n dërt comportamënt; dantadöt mëss i mituns gní sconá“, insciö l'assessur por la mobilité Florian Mussner.

Les Naziuns Unides (UN) mët da jí dai 4 ai 10 de má l’edema dla segurëza sön strada cun le focus dantadöt sön la segurëza dles mitans y di mituns sön strada. (Foto: Ökoistitut)

Les zifres che vëgn publicades dales Naziuns Unides en ocajiun dl’edema mondiala dla segurëza sön strada dai 4 ai 10 de má fej ponsé do: vigni cater menüc él n jon sot ai 18 agn che mör sön les strades sura döt le monn. Tröc mituns vëgn feris, na pert ince cun gran ferides. Pro i mituns danter i 15 y i 17 agn é i inzidënc sön strada la pröma gaujia de mort. Dantadöt en pericul é i mituns te Paisc olache le valur mesan dl rendimënt é de livel bas y mesan.

„Tl Südtirol laorunse bele da plü agn adöm cun les forzes dl ordinn, les scores y l’Ökoistitut por aumenté la sensibilité di mituns y di geniturs sön n comportamënt sigü sön strada. I metun ince da jí tröpes mosöres de costruziun de barieres y tlandri por smendrí i prighi sön les strades dl Südtirol“, dij l’assessur por la mobilité Florian Mussner che sotlignëia che ti ultims mëisc él gnü analisé tl contest dla campagna „SOS Zebra“ düc i 1350 passaji por i peduns tl Südtirol aladô di criters dla visibilité, dla segnaletica y dl’ilominaziun y che les strisciores pedonales plü prigoroses é gnüdes neutralisades.

N ater pilaster fondamental por aumenté la segurëza sön strada reverda les aziuns de formaziun dales scores elementares cina les scores altes cun cursc por passé ia les strades por i mituns plü pici, cina cursc da jí cun la roda y ejaminaziuns por jí cun le motor por i studënc dles scores altes. Implü él ince la polizia comunala che organisëia na seria de scomenciadies tles scores tl contest dla campagna de sensibilisaziun „SOS Zebra“. N ater proiet che funzionëia, aladô ince dla minunga de tröc geniturs, é les corieres dl Nightliner che i jogn y les jones pó adoré da jí fora da sëra y da gní indô a ciasa cun l’obietif da smendrí le prigo di inzidënc por guajia de n consum de alcol massa alt o dla stanchëza tratan le rovëne.

L’Organisaziun mondiala por la sanité (WHO) á dé fora en gaujiun dla terza „UN Global Road Safety Week“ na publicaziun cun diesc strategies por aumenté la segurëza di mituns sön strada. Le pröm punt aconsiëia da mantigní na velozité adatada ales carateristiches dles condiziuns atuales y locales dla strada. Implü ne dessel nia gní superé le limit de 0,5 gram por liter de alcol sce an rovëna (chësc é ince le limit atual tla Talia), pro autisć che á da püch la patent vëgnel aconsié da definí le limit pro 0,2 gram de alcol pro liter. Tla Talia é le consum de alcol por autisć de profesciun y por chi che á la patent da manco co trëi agn, proibí daldöt (0,0 promile). D’atres strategies aconsiades dala WHO é danter l’ater da promöie l’adoranza de scagns por mituns y l’adoranza de elms por i ziclisć y i motoziclisć. Implü vëgnel aconsié da renforzé la costruziun de barieres de proteziun ti toc de strada dër prigorusc, da definí zones cun na maiú segurëza dlungia les strades, da sostigní standarg de segurëza plü alc pro la produziun di autos y da mët sensibilisé i adulc da mët plü averda ai mituns canche ai é dlungia strada. „Sce düc i Paisc dla tera metess en pratica chëstes diesc strategies, dailó gnissel salvé cina le 2020 cinch miliuns de vites de porsones“, recorda la WHO.

Plü informaziuns sön l’edema dla segurëza sön strada dles Naziuns Unides (UN) dai 4 ai 10 de má é da ciafé söl web sot a: http://www.savekidslives2015.org/.

rc

Galaria dales fotografies