Atualità

#prömtëmp, Tommasini: frabiché, plurilinguism, costruziuns nöies

Alisiraziuns por le frabiché, plurilinguism y scora-monn dl laur: chisc é stá i punc prinzipai dla conferënza de #prömtëmp dl vizepresidënt Tommasini.

N'imaja dl'assessur Christian Tommasini tratan la conferënza stampa.

#prömtëmp, la seria d’incuntades do mesa la legislatöra vëiga danfora che les assessuries y i assessurs presentëia ai media le bilanz y ince les prospetives por le dagní te "sü " seturs. Incö él sté la ota dl vizepresidënt y assessur por le frabiché alisiré, les operes publiches, patrimone, scora y cultura taliana Christian Tommasini.

Por fá le punt dla situaziun á l’assessur Tommasini organisé la conferënza stampa adöm al diretur dla Repartiziun Operes publiches Stefan Walder, adöm ala vize Patrizia Zomer, la suranstanta scolastica Mirca Passarella y la presidënta dla cooperativa „Irecoop“ Teresa Pedretti.

Le setur dl frabiché abitatif

Por le vizepresidënt Tommasini é „l’abitaziun, adöm al laur, un di elemënc de basa por la segurëza soziala y le bëgnester di zitadins. Porchël él la man publica che investësc ince tröp tl setur dl frabiché cun inovaziuns tres nöies“. Por merit dles alisiraziuns por le frabiché, che fej fora al ann n investimënt de sura 60 miliuns de euro, él sté meso da arjunje l’obietif che l’80 porcënt dles families vir te na ciasa o n’abitaziun de proprieté. Ti dui agn y mez de legislatöra él gnü fat 288 contrac de imprëst y al é gnü aprové 4.722 domandes de alisiraziuns por la cumpra, costruziuns nöies o la recuperada dla pröma ciasa, por n impëgn finanziar de 154 miliuns de euro. La soma cina sëgn metüda a desposiziun por le proiet SparagnCiasa é stada de 40 miliuns de euro. Cina mez aurí dl 2016 él sté indöt 303 porsones che á fat domanda y al é bele gnü paié fora 18,6 miliuns de euro a 252 domandatars.

N’atra alisiraziun é le bonus fiscal por restrotoraziuns de frabicac. Cun n contrat de imprëst de diesc agn zënza interesc (da dé zoruch te 10 agn) pó la provinzia antizipé les detraziuns fiscales dl 50 porcënt di cosć sciöche preodü ince dala normativa statala. Cina l 18 de jená á la Provinzia aprové 756 domandes de antizipaziuns dl bonus fiscal por 23,7 miliuns de euro. Por le dagní él preodü na lege sön le frabiché nöia che dess mët tl zënter n conzet dl abité nü, dantadöt por daidé i jogn da ciafé n’abitaziun a bunmarcé por ejëmpl tres le model de Cohousing & Coworking.

Por ci che reverda les linees strategiches dl IPES á l’assessur Tommasini sotligné che les abitaziuns soziales IPES é tl Südtirol 13.347. Vigni ann é la soma a desposiziun por la costruziun de abitaziuns nöies de 15 miliuns de euro, cun 21 miliuns che vëgn metüs a desposiziun por la manutenziun di frabicac bele esistënc.

Costruziun de frabicac

L’assessur por les operes publiches Christian Tommasini á ince presenté tratan la conferënza stampa ince les operes publiches plü importantes gnüdes realisades o che é tl laur de gní costruides. Öna de chëstes é Archimod a Balsan, na spersa espositiva dedicada al’architetöra che é gnüda ressanada dala Provinzia. N ater frabicat che vëgn ressané y amplié dötaurela é l’Ospedal da Balsan cun la tlinica nöia che dess gní completada tl 2019 y spo tl 2020 cun l’ativaziun y le trasferimënt di ambulatori, dl pröm aiüt y dla terapia intensiva. La realisaziun dl Zënter dles Biblioteches de Balsan é ince sön le program é dess gní completé tl 2020. I cosć complessifs dl’opera sará de 60 miliuns de euro. Implü él ince gnü realisé 16 laboratori nüs a Balsan.

Plurilinguism y scora

Le potenziamënt dl plurilinguism é da tres un di punc zentrai dl’ativité dl Departimënt dl assessur Tommasini. Tres de plü é les domandes por zertificaziuns linguistiches, dantadöt por la conescënza dl todësch, inglesc y franzesc. Tl 2015 él indöt sté 2326 porsones scrites ite ales zertificaziuns linguistiches, de plü é ince stá i stüdi foradecá por i scolars y studënc dles scores talianes. N ater punt zentral por le dagní sará la colaboraziun tres plü strënta danter le setur scolastich y le monn dl laur adöm ince ala Ciamena dl Comerz. Ince chiló él preodü de plü proiec y colaboraziuns.

rc

Galaria dales fotografies