Atualità

De dl’Autonomia (1/3): Convëgn por i 70 agn dal’Acordanza de Paris

Ince 70 agn do l’Acordanza é les interpretaziuns di storics che vá indalater – Videomessaji di presidënc da denant Giorgio Napolitano y Heinz Fischer.

Ciastel Sigmundskron é le post olache Silvius Magnago á pronunzié le "Los Von Trient" ai 17 de novëmber dl 1957. Foto: USP/O.Verant

L’Acordanza Gruber-Degasperi é na tematica cun punc d’oduda desvalis y che vëgn debatüda ince 70 agn do süa sotescriziun. Analises storiches desvalies é ince gnüdes a se le dé incö (ai 05 de setëmber) danmisdé tratan le convëgn organisé a Sigmundskron, tl contest dl De dl’Autonomia por recordé l’aniversar. Da öna na pert él chi che vëiga l’acordanza danter Alcide Degasperi y Karl Gruber sciöche na „Magna Charta“ por l’Autonomia, dal’atra pert él chi che conscidrëia la sotescriziun sciöche na desfata dl’autodeterminaziun por chëra che al é püch da festejé. Le confrunt storich é gnü a se le dé cun la partezipaziun de Eva Pfanzelter (Université de Desproch), Andrea Di Michele (Université de Balsan), Michael Gehler (Université de Hilderheim) y Rolf Steiniger (Université de Desproch).

Le Presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher deura le convëgn

Le convëgn é gnü daurí dal Presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher che á saludé dötes les autorités presëntes y che á sotligné la dezijiun da tigní l’incuntada a Sigmundskorn „é gnüda tuta por evidenzié la dialetica danter l’Acordanza de Paris da öna na pert y le „Los von Trient“ dal’atra pert. L’intenziun ne é nia chëra da orëi dé na vijiun unitara, ince deache ciamó incö él i storics che dá valutaziuns desvalies de chësc evënt. Mo te chësc vers él düc che pó se fá süa minunga. Datrai él prigorus da iudiché i evënc storics ciaran ma dal punt d’odüda presënt. Cun les conescënzes che an á daldô él plü saurí da iudiché ci che é sozedü realmënter.“

Cater storics fej de plü analises dl’Acordanza de Paris y de sües conseguënzes storiches

Te süa relaziun á la storica Eva Pfanzelter sotligné che „le Südtirol á lauré cun les chertes falades porvan da damané l’autodeterminaziun, deache tl 1946 urôn firmé n’acordanza de pesc che ti foss jüda bun a düc i Stac“. L’acordanza de Paris é pro Pfanzelter „n sëgn dla debolëza diplomatica dl’Austria y ince dla sbürla tl vers de n zentralism dla Talia“. Por le storich Andrea Di Michele „á l’acordanza de Paris rapresenté n vare inant dla chestiun südtiroleja, cun chël che al é sté meso da afronté la chestiun por le pröm iade te na logica de colaboraziun y nia de prepotënza.“ Le storich Michale Gehler á recordé che l’acordanza ne é nia na Magna Charta, mo che ara é na „desfata dl’autodeterminaziun y n’autonomia nia arjunta.“ Aladô dl storich ne ê la chestiun südtiroleja nia na priorité por Gruber, dal’atra pert ponsâ Degasperi ma a „so“ Trentin. Gehler á implü dit che l’acordanza ne ess gnanca n ancoraje internazional sterch, mo sides ma l’espresciun dla „buna orenté dles perts“. Ala fin de so intervënt ti á le storich todësch Rolf Steiniger, professur por tröc agn pro l’Université de Desproch, dé de cuntra ales spligaziuns de Gehler punt por punt, sotlignan so punt d’odüda che l’acordanza de Paris é la „Magna Charta“ dl’Autonomia. „L’acordanza é gnüda inserida tl Tratat de pesc y ma chësta acordanza á garantí l’autonomia dal punt de odüda dl dërt internazional. Belanfat chi che é al govern a Roma chël mëss tigní cunt de chësc. Por merit dl’Acordanza é l’Austria stada n punt de referimënt por la chestiun südtiroleja y al é sté meso ince da rové al Pachet.“ 

Videomessaji di presidënc da denant de Talia y Austria, Giorgio Napolitano y Heinz Fischer

Ince i presidënc da denant dles Republiches dla Talia y dl’Austria, Giorgio Napolitano y Heinz Fischer, á tut pert incö al De dl’Autonomia te na manira particolara, tres n videomessaje che é gnü mené fora incö domisdé. Le presidënt dl Stat da denant Giorgio Napolitano á dit: „L’Acordanza de Paris ti á dé vita ala gran esperiënza dl’autonomia südtiroleja, n percurs nia saurí, che é gnü atué te plü periodes do la sotescriziun dl’Acordanza y olache al é sté nezesciar da superé de plü dificoltés. L’acordanza danter Degasperi y Gruber é stada la basa por n capolaur storich che á consintí da ciafé na soluziun a n problem dal punt d’odüda istituzional y che ne á degügn confrunc por ci che reverda la complessité. Le Südtirol é n model d’integraziun, de convivënza pazifica y de svilup de condivijiun danter i grups etnics, dles nazionalités, di lingac y dles tradiziuns desvalies, y á desmostré che al é poscibl da superé vigni sort de conflic.“

Ince le presidënt da denant dla Republica dl’Austria Heinz Fischer á recordé che „l’Acordanza de Paris é sté n avenimënt storich de conseguënza ai avenimënc tragics che â porté tröpes soferënzes y preocupaziuns, y i sun gaiert de chisc 70 agn dal’Acordanza de Paris prësc sciöche di 71 agn dala fondaziun dla Republica d’Austria. Do la secunda vera mondiala êl la cosciënza da messëi ressané chësta ferida, y da messëi le fá te na manira pazifica: l’Acordanza Gruber-Degasperi é sté n gran vare inant sön na strada nia zënza impedimënc, mo che rapresentëia l’ejëmpl de sciöche al é poscibl da arjunje de gragn resultac cun impëgn, onesté y buna orenté. I me recordi düc i passaji parlamentars de chësc prozes y i sun cosciënt che al é tres sté y che al sará tres debojëgn da traté, sciöche an vëiga ince sëgn pro la reforma costituzionala dla Talia: Balsan, Roma y Viena mëss ciaré inant da fá süa pert cun responsabilité.“

Fotografies, videos y intervistes

Fotografies

Videomessaje Napolitano

Videomessaje Fischer

Imajes dl De dl’Autonomia

Intervista Di Michele

Intervista Pfanzelter

Intervistes audio Di Michele, Pfanzelter, Gehler, Steininger

 

rc

Galaria dales fotografies