Atualità

  • Renovamënt dla Provinzia, inće söl web

    N’odüda sön la plata nöia dl’Aministraziun publica che jarà online ala fin de merz sot ala misciun: www.provinzia.bz.it

    Le proiet de renovamënt dl’aministraziun provinziala reverda inće l’internet cun na presënza nöia che baratarà fora la misciun atuala www.provinzia.bz.it dla Rëi Zivica. Deboriada cun n demane nü ciafarà l’Aministraziun provinziala inće na süa plata d’azès y n motor de chirida efiziënt fora dla ćiasa Google, che ti po pormez a düć i contignüs y sorvisc dl’aministraziun interna.

  • Invit: Tornê de hockey interladin dles scores mesanes ai 20/03 a Corvara

    Al é ormai na bela tradiziun interladina le tornê de hockey por les scores mesanes che vëgn organisé chësc ann por le 5 iade tles valades ladines. Chësc ann gnarà le tornê organisé a Corvara dal Sorvisc Sport Scolastich dl’Intendënza Ladina de Balsan en vëndres ai 20 de merz cun scomenciamënt dles partides dales 9 tl Stadium dla dlacia “Albert Pezzei”.

  • Junta provinziala ti Grijuns: coliamënć dl trasport local y pendolars

    Foto de grup incö a Cuira ti Grijuns danter la Junta dl Südtirol y le govern dl "Chantun Grischun" dla Svizra.

    I coliamënć transfrontaliers y la situaziun di pendolars sura i confinns é stades les döes tematiches zentrales che é gnüdes tratades incö (12 de merz) a Cuira tratan l’incuntada dla Junta provinziala dl Südtirol cun i rapresentanć dl Chantun Grijuns dla Svizra.

  • Cultura Ladina: “Concurs artistich 1915 – 2015”

    Le concurs dess visualisé i recorc dla pröma vera mondiala, sües conseguënzes y le raport atual impara - 100 agn dedô.

    La promoziun dl’ativité artistica, tignì a mënt i avenimënć y les conseguënzes dla Pröma Vera Mondiala y le raport atual impara 100 agn dedô: Chisc é i obietifs dl Concurs artistich 1915 – 2015 che é gnü scrit fora dala Repartiziun Cultura ladina y che é gnü aproè dala Junta provinziala. Fà para po düć i artisć dl Südtirol, de Fascia y di trëi Comuns de Suramunt.L’ultim dé por dè jö é ai 29 de mà.

  • Concurs de lingać foresć: Resultat de morvöia por Otto Trebo d’Al Plan

    Otto Trebo da Al Plan à passè les proes desvalies cun gran bravöra y s’à tlassifiché cuarto tla finala.

    Le concurs por lingać foresć dl raiun dl Tirol por scores profescionales dl’edema passada a Desproch à portè a n resultat plajor por le Südtirol: Tl concurs de inglesc, a chël che i mius 24 dl Südtirol, dl Tirol dl Nord y dl Ost à tut pert, él stè Otto Trebo da Al Plan che é rové al cuarto post dla tlassifica finala.

  • Bilanz ASWE: 322 miliuns de euro paià fora por 75.000 porsones

    La suraodüda sön les ativitês dl ASWE é gnüda presentada incö, mercui ai 11 de merz a Balsan.

    L’Agenzia por le svilup sozial y economich (ASWE) à paié fora tl 2014 indöt 322 miliuns de euro de sorvisc sciöche por ejëmpl contribuć por la cura, la prevenziun y les familes. Tratan na conferënza stampa incö, mercui ai 11 de merz, à les assessuries Martha Stocker, Waltraud Deeg, le presidënt Karl Tragust y le diretur Eugenio Bizzotto dè na suraodüda sön les ativitês te chësc ćiamp.

  • Terminn por les iscriziuns ales gradatöres dla scolina ćina ai 31 de merz

    L’Ispetorat por les scolines comunichëia che ćina ai 31 de merz él tëmp por dè jö les domandes de trasferimënt y por aspetatives tla Direziun dles scolines a Urtijëi o a Picolin.

  • Inovaziun y archirida: 110 miliuns de euro por le program 2015

    Plü ressurses por l’inrescida y le svilup: le presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher, amesa a Maurizio Zeppa y Maurizio Bergamini (Foto: USP/me)

    I fonds metüs a desposiziun dal program 2015 por l’inrescida scientifica y por l’inovaziun é de indöt 110,3 miliuns de euro. Incö (11 de merz) él gnü aproé le documënt strategich ćina al 2020 da pert dla Consulta cun a ćé le presidënt Kompatscher. Tl dagnì gnaràl inće sostignì tres de plü la colaboraziun danter i partnes dl setur.

  • Ejam da iagher: Iscriziuns por l’ejam de teoria ćina ai 2 de aurì

    L’Ofize Ćiacia y pëscia lascia alsavëi che da śëgn ćina ai 2 de aurì saràl poscibl da se scrì ite ala pert de teoria dl ejam da iagher.

  • Maestri che nsënia ladin n vijita tl Istitut Ladin Micurà de Rü

    Maestri che nsënia ladin n vijita tl Istitut Ladin Micurà de Rü a San Martin de Tor ai 4 de merz. (Foto: USP)

    Sun nvit dl Istitut Ladin Micurà de Rü iel dan da puech unit a se l dé doi ancuntedes cun i maestri che nsënia ladin tla scoles elementeres, mesanes y autes de Gherdëina y dla Val Badia.