Atualità

300.000 Euro a Al Pan de Mareo

USP – La Jonta provinziela de Bulsan à te si senteda de ncuei (30 de juni) dat pro n majer cuntribut per i lëures de ressanamënt dla roa a Cianros a Al Plan de Mareo. Tla medema senteda à l guviern provinziel danterauter nce dat pro cuntribuc a 24 mplanc portamont, de ulëi lascé fé n zënter cumerziel a Bulsan y de auzé l paiamënt ai dependënc.

La Jonta dla Provinzia autonoma de Bulsan – Südtirol.
Per via dla smueia che fova de auril 2006 unida ju ti raions de Cianros a Al Plan de Mareo ie stat debujën de de plu lëures de ressanamënt. Na pert dl custimënt ie unida paieda dala assegurazion y n’autra dala sozietà dai lifc. La Jonta Provinziela à śën dat pro de judé a curì l custimënt de chisc lëures cun n cuntribut de 300.000 Euro.

Cuntribuc a mplanc portamont
A 24 mplanc portamont dà la Provinzia de Bulsan cuntribuc per de ndut 6,7 milon de Euro. Tlo se tratel de cuntribuc per ressanamënt y modernisazion che va dal 10-15% nchin a 75% dl custimënt. Tla valedes ladines reverda chisc cuntribuc la condles dal Jëuf de Sela nchin sun la Sciorta de Saslonch, l lift dl Floralpina sun Mont de Sëuc, l lift da Urtijëi nchin sun Resciesa y l lift Catores su Secëda. Per 11 lifc dai schi ti luesc vëniel dat cuntribuc per de ndut 760.000 Euro.

Zënter cumerziel
A Bulsan dëssel pudëi unì fat n zënter cumerziel per vënder pec n detail. La Jonta provinziela à fat ora che la tratatives cun i partner soziei y cun l Chemun de Bulsan dëssa riesc scumencé. “Tres n zënter a Bulsan ulons fé a na maniera che la jënt ne furneie nia nchin a Lienz, Dispruch o a Trënt per cumpré ite”, nsci Durnwalder.

Lueges da stlupeté

La Jonta provinziela à dat pro che te de plu lueges possa i organs militeres dl stat stlupeté, chisc posć ie a Toblach, Drunholz, Ridnaun, St. Moritz  y Salurn. Permez ai ani passei ne iesen nia plu a una che l posse unì stlupetà tla valeda de Brückele/Ponticello tl raion de Braies, sot ala Plätzwiese. “L ie na contradizion sce te chësc raion iel Parch Naturel y l possa unì stlupetà”, à dit l presidënt Drunwalder. Sce danter militer y aministrazion publica ne iesen nia boni de ruvé a una, messerà l presidënt dla provinzia se ancunté cun l minister talian ala difesa.

Strom dla Provinzia
La Chëurt statela di conc ti à trat dant al aministrazion provinziela de Bulsan de avëi perdù 30 milion de Euro n cont dl dërt sun l strom che vën fat tl Südtirol. Chisc dërc dla Provinzia sun l storm ie udui dant dal articul 13 dl statut de autonomia. Mpede giapé scioldi oven tl 2001 fat ora de giapé strom debant per i ufizies provinziei. L ann passa fovel sta tan de dumandes da pert di chemuns y scoles che ulova ënghe l strom debant, nsci che n se à inò lascià paië ora i dërc sun la produzion de strom. “L drë priesc ie danter l priesc de marcià y l priesc che costa la produzion” à dit Durnwalder. La Jonta provinziela à fat ora de lascé lauré ora criteries aldò de chëi che l possa uni fat ora l drë priesc de chisc dërc.

Śaré locai
La suneria costituzionela à dit che la cumpetënza per śaré ustaries muessa unì trateda da na suneria normala. Davia che l cuestor ova lascià saré n bar a Bulsan ulache l univa fat massa fuera, à la Jonta provinziela fat recurs n cont dla cumpetënza de pudëi saré ustaries. Śën unirà la resposta dla suneria costituzionela cialeda do plu avisa ti ufizies provinziei.

Auzé i paiamënc
Per dut l personal aministratif y saniter dla Provinzia de Bulsan uniral auzà l paiamënt de 3,8%. I paiamënc nueves unirà calculei dal prim de lugio inant.

Sanità y vitalità
La Jonta provinziela à dat pro de fé pea la fiera da d’autonn dedicheda ala sanità y vitalità. Per chësta fiera che unirà fata a Bulsan iel unì udù dant n custimënt de 82.000 Euro.

Pruvedimënc contra la fuera

Sciche udù dant per lege muessel unì fat mesurazions dla fuera pra l’autostreda, la stredes y ferata. Aldò de prioriteies à la Provinzia y la sozietà dl autostreda bele fat parëies contra la fuera. La ferata muessa n gran pert mo fé si pruvedimënc. Te caji che ne se adateda nia a fé parëies contra la fuera, finazieia śën la Provinzia nce vieresc dla cëses contra la fuera.

as

Galaria dales fotografies