Atualità

Cin prupostes ala Jonta provinziela per l relief de Mussolini

USP – Danter la feter 500 ideies che ie unides mandedes ite tres n cuncors per n cialé ora nuef l relief de Mussolini sun l palaz dla finanzes a Bulsan, à la cumiscion nciarieda cris ora cin prupostes. Ai 18 de auril (NCUEI) ie chësta prupostes unides prejentedes ala Jonta provinziela che valuterà ciuna idea che dëssa unì realiseda.

La cumiscion nciarieda à prejentà ala Jonta provinziela la prupostes per l relief sun la plaza dla suneria; foto USP/Pertl.

Cun l cialé ora nuef dl relief de Mussolini uniral fat n var cuncret per tò demez i reperc dl fascism che ie mo aldidancuei da udëi tl Südtirol. Ciuna dla cin ideies che unirà pona nce realisedes unirà crissa ora dai assessëures provinziei do avëi nce audì la minonga dl Chemun de Bulsan.

La cumiscion à valutà la feter 500 ideies mandedes ite aldò de si creatività, l potenzial inuvatif, l raport architetonich-artistich de viers dl frabicat y dut l ensamble dla plaza dla suneria a Bulsan. Per la valutazion iel nce unì tëut n cunsciderazion la cualità de coche l vën purtà inant la storia y la pusciblteies de realisazion.

Gerd Bergmeister y Michaela Wolf de Persenon, deberieda cun Franziska y Lois Weinberger de Viena à mandà ite l’idea de senté lëns dan l relief. Elemënc che te n prim mumënt desturba la udleda dëssa aldò di autores tré l vijitadëur y nvië a ti cialé plu avisa.

Arnold Holzknecht de Urtijëi y Michele Bernardi de Sëlva ie unic cris ora per si idea minimalistica che à na gran esprescion. Ëi à abù l’idea de scrì sëura l relief n zitat de Hannah Arendt “deguni à l dërt de ulghé – nessuno ha il diritto di obbedire – Niemand hat das Recht zu gehorchen”. Chësc zitat ne dëssa nia me vester da sburdla per se de jù cun la viulënza reprejentativa de ditatures, ma l dëssa nce nvië a na reflescion etnica de curaje zevil.

Nicolò Degiorgis y Quirin Prünster de Bulsan à mandà ite l’idea de fé su n mur cun na scela per pudëi ruvé plu daujin al relief y per pudëi l cunscideré drët da daujin. La strutura destacheda dala palaz dëssa purté n liam plu sterch danter plaza y relief. Chësta strutura pieta nce la puscibltà de n parcours nfurmatif-didatich. Dala plataforma pudëssel nce unì proietà films sun l relief che fajëssa da tëila y che nviessa a se dé ju cun la tematica.

Mathias Trebo de Bulsan à mandà ite l’idea de fé na rafigurazion plastica de na ponta de fier sun plaza. Si idea ne tuchëssa nianca l relief, ma trajëssa l uedl sun la dialetica danter la grandëza dl relief y la plaza. La gran ponta de bront dassëssa nce reprejenté l gran lëur che l artist Piffrader ova abù a ziplé l relief tl sas. La forza che la ponta desmostra de avëi sun la plaza dëssa vester simbol dla gran forza che possa deventé viulënza, ma che possa nce judé a ti vester.

Julia Bornefeld de Burnech à abù l’idea de trasfurmé l relief te n palch. Cun na gran cultrina unissel curì l relief y uni tant inò giaurì su. L’estetica dla putënza unissa smëndrida tres la metafora dl teater ajache la cultrina lascia pro la destanza y na percezion plu cuscienta. La cumiscion ne à nia valutà la pruposta de junté pro messajes audio ntan l giaurì dla cultrina.

Da pert dla Jonta provinziela ie unì tëut a cunescënza chësta cin ideies y i cunsëies da pert dla cumiscion che à fat si lëur te me puecia enes. Nchin do Pasca uelen mo tò ite la minonga dl Chemun de Bulsan y se pensé sëura dan che l argumënt vënie mo n iede tratà tla Jonta provinziela.

I assessëures provinziei ova numinà trëi di cin cumëmbri dla cumiscion: l storich Giogio Mezzalira, l architet Wolfgang Piller y l’architeta Nadia Moroder de Urtijëi che reprejentea la grupa de rujeneda ladina. Autri doi cumisseres ie unic numinei dal Chemun de Bulsan, l se trata tlo de Letizia Ragaglia y Hans Karl Peterlini.

as

Galaria dales fotografies