Atualità

Museum Ladin: Daurida dla mostra sön la Gran Vera

Ci faziun á pa albü la Pröma vera mondiala sön i ladins incër le grup dl Sela? Ci orôl pa dí da vire te n raiun dl frunt? Co á pa i ladins lauré sö chësc capitul dla storia? Cun chëstes domandes se dá jö la mostra dal titul "1914-1918 - Al de là da vigni confin. I Ladins i conta sua storia" tl Museum Ladin a San Martin de Tor. L'assessur Florian Mussner á daurí la mostra ai 17 de messé.

Museum Ladin: Daurida dla mostra sön la Gran Vera (Retrat: Archif Istitut Ladin Micurà de Rü)

 „Propi la Val Badia olache al passâ ince le frunt dla Pröma vera mondiala é le dër post por na mostra de chësta sort, che nes dëida recordé chësc capitul scür dla storia cun sües burtes conseguënzes y sconjuré de te catastrofes" á dit Florian Mussner, assessur ladin por la cultura y la formaziun pro la daurida dla mostra.

„Al dedaincö él important da sensibilisé la popolaziun, dantadöt la jënt jona, sön le tema dla vera y de sües conseguënzes, deache ma cun la memoria, le dialogh sön ci che é sozedü y le pinsier che ci che é sozedü podess ciamó sozede n iade, podunse fá a na manira ch'ara vais da ciafé na soluziun ai conflic zënza violënza" á alzé fora l'assessur Mussner.

„Sëgn y tl dagní messunse fá döt por ciafé na soluziun ai conflic deboriada y dantadöt en pesc. Chësc ó imprömadedöt dí ch'an mëss conësce la storia y chiló ciafa la mostra süa funziun importanta, y plü avisa chëra da se fá gní cosciënc dla storia y da la fá deventé argomënt de discusciun" á sotrissé Mussner.

Tratan la Pröma vera mondiala (1914-1918) éson jüs feter sura düc i limic fora por ci che reverda la meseria umana, la desdrüta y la pordüda dla rajun. Y an n'á tres ciamó nia superé les conseguënzes dla vera; i contrac de pesc á porté a confins politics nüs, che gaujëia ciamó al dedaincö conflic olache al rogor sanch, sciöche por ejëmpl ti Balcans, tl'Ucraina o tl Oriënt Vijin y i.i.

Le tema dla mostra speziala nöia „1914-1918 - Al de là da vigni confin. I Ladins i conta sua storia" tl Museum Ladin Ciastel de Tor é la Gran Vera y le frunt sot a düc sü aspec sides dla geografia, dla culura y dl'identité. Al vëgn dantadöt fat referimënt ales valades ladines incër le Sela: le frunt passâ amesa fora y les despartî, al cheriâ sciampá de vera y prijoniers, al tirâ indalater la sozieté y mudâ sostanzialmënter le raiun.

Y döt chësc ma n valgügn agn do che les Dolomites s'â daurí al monn: tres strades nöies, la ferata y campagnes de retlam gnôl adalerch schires de alpinisć y turisć, y al gnô bel plan sö le bëgnester. Mo dl 1914 él döt che á albü te n iade na fin.

La mostra cunta de n pice raiun sön le confin danter l'Austria y la Talia y nes dëida capí i mecanisms de chësta vera tres lëtres, diari y fotografies dla desdrüta y dl desraijamënt. Mo dantadöt él testemoni dl tëmp che cunta de chësta vera y respidlëia na umanité sfinida zënza limic. Tl zënter de chësta storia él la porsona: les esperiënzes de ëi y di soldas sön i frunc desvalis, les ëres y i mituns iadelá dal confin o tl esil che messâ ciaré da nen gní fora cun l'economia dla vera y cun les dificoltés dla convivënza sforzada.

Do la vera se mudâ spo ince l'orizont dl'identité cun le spostamënt dl confin cina al Prener y la mudaziun de stat dal'Austria ala Talia. Al ne messâ nia ma gní recostruí le raiun desdrüt, mo bëgn ince la definiziun de se instësc. Y chësc n'ê sambëgn nët nia saurí: ghiranzes, incherscimun y mic á acompagné la storia ladina tratan döt le 20ejim secul.

La mostra é da odëi cina ai 26 de jügn dl 2016.

De plü informaziuns él da ciafé tl Museum Ladin Ciastel de Tor, Strada Tor 65, a San Martin de Tor (Telefon: 0474 524020).

 

SAN

Galaria dales fotografies