Atualità

Nrescida sun la ntegrazion tla scoles: de plu comunicazion y furmazion

USP- N cont de ntegrazion dëssel unì metù a jì de plu furmazion y de plu ancuntedes per miuré la comunicazion danter la scola, genitores y i servijes soziei. Chisc ie i resultac de n studi sun la cualità dla ntergrazion de persones cun handicap tla scoles dl Südtirol ntan l ann de scola 2002/03. Sun basa naziunela ie la Provinzia de Bulsan mo for danora n cont de ntegrazion soziela. I trëi assessëures ala scoles Otto Saurer, Luisa Gnecchi y Florian Mussner à presentà l studi.

I assessëures Mussner, Saurer y Gnbecchi pra la presentazion dl studi sun la ntegrazion tla scoles dl Südtirol
Bel avisa tl ann nternaziunel dla persones cun handicap 2003 à la grupa de lëur interdisziplinera per la ntergrazion laurà ora la situazion tla provinzia y dantaldut la cualità dla ntegrazion pra la trëi grupes de rujeneda sun ndut 106 scoles de duc i liviei de scola. Sun na basa de mesures spezifiches de cualità iel unì damandà do la situazion tla scoles n cont de la ntergrazion tres n cuestioner. “Me la realtà che duc i formuleres ie ruvei de reviers ie n sëni de nteres per chësc argumënt“, à sorissà l’assessëura Gnecchi. Te n segndo mumënt à la sozietà "Chiron" fat ntervistes de grupa cun i nsenianc, assistënc y genitores, nsci sciche ntervistes singules a diretëures y dirijënc di servijes saniteresc.

La cumpëida de sculeies cun handicap fej ora l 4,44 percënt tl scoles dutësces, l 3,05 percënt tla scoles ladines y l 3,71% tla talianes. “La se trata de cunëscer avisa la situazion per pudëi pité pusciblteies didadtiches defrëntes aldò dla cualiteies di sculeies“, à dit l assessëur Saurer. N cont de tlasses de ntegrazion ie la scola taliana cun 44 percënt danora permez ala scola tudëscia cun 41% y la scola ladina cun 36%. I resulatac dl studi presenta nce i ponc problematics y la prupostes de soluzion per na scola davierta ala ntegrazion. Dantaprima iel tla scoles n pensé positif n cont de ntegrazion. Sun basa naziunela à Südtirol na posizion de ejëmpl per la ntegrazion. Dantaprima se damanda l studi de plu nsenianc furmei per la ntegrazion y n psicologh per la scoles. N se damnada plu furmazion n generel tl ciamp dla ntegrazion. Sëurapro fossel drët che ancuntedes reguleres, proietazions fates deberieda y manieres de nseniamënt daviertes vënie nuzedes miec. Gran bujën iel de mëter a jì l’ancuntedes, de plu comunicazion y culaburazion danter scola, genirores y servijes soziei. “De nteres ne dëssa nia vester la limitazion dl singul, ma for la persona nstëssa, che dëssa pudëi se sentì azetà. Ala persona dëssa la scola nce pudëi pité i mesun adatei per l svilup.” nsci l assessëur Mussner.

I assessëures se mbincia n iede de miëura pusciblteies de furmazion tl ciamp dla ntegrazion y l miuramënt dla re de nfurmazion per la ntegrazion tla scoles. N rengraziamënt particuler à i trëi assessëures abù per i dirijënc di servijes per la ntegrazion Edith Brugger Paggi, Luciana Tomasi y Carla Comploj. La nrescida sun la ntegrazion tla scoles dl Südtirol ie da giapé per tudësch y talian tla ntendënzes ala scola tudëscia y taliana, y nce tla ntendënza ladina, tla streda Binder 29 a Bulsan.

USP

Galaria dales fotografies