Atualità

  • Zënter per pazienc de demez a Margreid

    Davia che la cumpëida de persones tuchedes da malaties demetes ie daniëura tl crëscer, iel de bujën de miuré la pusciblteies de cumpaniamënt. L presidënt dla Provinzia Durnwalder à fat al savëi che a Margreid uniral fat n zënter cun 20 de pitli cuatieres. L cunzet de chësc zënter prejenterà l assessëur Richard Theiner n mierculdi ai 4 de setëmber a Margreid.

  • Efiziënza energetica: spënt l’ublianza Cësa tlima-A, categuria ressanamënt

    Doi nuviteies n cont dl’efiziënza energetica ie (NCUEI) ai 2 de setëmber unides nviedes via dala Jonta provinziela. L’ublianza che cëses nueves muessa arjonjer l livel “Cësa tlima A” ie unida spënta al 2017. Per ressanamënc de vedla cëses uelen mëter a jì na categuria nueva dla zertificazions “Cësa tlima”.

  • Jonta provinziela: sies leges nueves nchin d’autonn

    Te nianca doi mënsc dan la veles provinzieles uel la Jonta provinziela mo purté inant sies leges. L presidënt Durnwalder à (NCUEI) ai doi de setëmber cunedì la prupostes de lege che à priorità.

  • Jonta provinziela lëura sun arjontes urbanistiches

    Do che l Parlamënt talian ova dat pro che la Provinzia de Bulsan posse regulamenté nstëssa la lizënzes ti raions de produzion y la destanzes danter la cëses, à la Jonta provinziela (NCUEI) ai doi de setëmber tratà la doi arjontes: Per i raions de produzion muessa l Guviern a Roma tré de reviers l recurs, per la destanzes possel unì fat na delibra dla Jonta provinziela.

  • Uneranzes per maduranc de suzes cun reprejentanza ladina

    La sala dl palaz Mercantil plëina dë unëur: la zeremonia per i maturanc de 100 ponc cun l presidënt dla Provinzia Luis Durnwalder (foto USP/Pertl).

    Te dut Sudtirol ie chëst ann 111 sculeies passei l ejam de matura cun la miëura votazion de 100 ponc. (NCUEI) Ai 30 de agost ie chisc jëuni unic unerei dal presidënt dla Provinzia Durnwalder deberieda cun i trëi assessëures ala scola Mussner, Kasslatter Mur y Tommasini tl palaz Mercantil a Bulsan. Aldò di cumëmbri dla Jonta provinziela dëssa la prestazions straurdineres unì uneredes ajache les pieta de bona pusciblteies per muever tla proscima fasa de vita.

  • 6 setëmber: prejentazion de n cunzet nuef per l Museum de Gherdëina

    L Museum de Gherdëina dëssa giapé plu lerch; nce per la vedla chiena dl 1850 ora la culezion de Johann Senoner da Vastlé (foto Museum de Gherdëina).

    Per l Museum de Gherdëina iel unì metù adum n cunzet museal nuef. I assessëures provinziei Florian Mussner y Sabina Kasslatter Mur prejenterà chësc cunzet n vënderdi ai 6 de setëmber a Urtijëi te na cunferënza stampa.

  • Ai 2 de setëmber inò cunferënza stampa dla Jonta provinziela

    Do la paussa da instà y na senteda plu curta curta dl solit, jirà n lunesc, 2 de setëmber inò inant l ritm dla cunferënzes stampa dla Jonta provinziela. Do la senteda prejenterà l presidënt Luis Durnwalder dala 12.30 la dezijions plu mpurtantes da pert dla Jonta.

  • Surandada scora alberghiera nöia a Bornech (cun audio)

    Surandada dla tle por la scora alberghiera nöia a Bornech (d.m.c.): l’assessuria Kasslatter Mur, le presidënt dla Provinzia Durnwalder, le diretur Steinmair, l’ombolt Tschurtschenthaler y l’assessur provinzial Mussner

    Incër 500 scolars y 220 insegnanć y le personal aministratif po jì ite la proscima edema tla sënta nöia dla scora alberghiera a Bornech. Le presidënt dla Provinzia Luis Durnwalder, l’assessur por i laûrs publics Florian Mussner y l’assessuria por la formaziun Sabina Kasslatter Mur ti à surandè (INIER), ai 29 d’agost la tle dla frabica scolastica nöia ai anuzadus.

  • Dër aprijé le sorvisc de autobus tl Parch natural Fanes-Senes-Braies

    Ti ultimi cin agn à le Parch natural Fanes-Senes-Braies albü n svilup che po rapresentè n ejëmpl paradigmatich de valorisaziun teritoriala sostenibla. N dat important: l’oferta dl trasport publich danter Al Plan y Pederü dl 2008 é gnü cin iadi maiù - acompagnada da n svilup contestual dla domanda. Assessur Widmann "Colià svilup turistich y mobilité che tëgn cunt dl ambiënt".

  • Cursc per ruvé pra na stiera da nseniant

    Aldò de na norma nueva possa nsenianc dla scoles elementeres, mesanes y autes che à bele nsenià trëi ani fé pea n curs speziel a na maniera da giapé l’abilitazion a nsenië. La dumandes per i cursc che reverda la scoles ladines muessa unì dates ju nchin ai 25 de setëmber.