Atualità

Jonta provinziela ai 4 de mei

USP – La Jonta provinziela de Bulsan à ncuei (04 mei) dat pro de plu finanziamënc per i chemuns y auzà l fond de rotazion a 100 milion de Euro, tl tres chël che l vën judà a paië ju i debic di chemuns. N cont de pitli ntervënc de frabiché y tla sanità iel unì smendrì burocrazia. La vedla utia dl famëi su Pices Fanes, tl Parch naturel Fanes-Sennes-Braies muessa unì zareda ju. Chësc à l presidënt Durnwalder prejentà ai media do la senteda dla jonta.

La Jonta provinziela de Bulsan; foto USP/Pertl.

Finanziamënc per i chemuns

Per ann 2009 iel udù dant n finanziamënt di chemuns aldò dla cumpëida di zitadins per de ndut 239.570.000 Euro. Ncuei à la Jonta dat pro na prima rata de 176 milions. Di trëi chemuns de Gherdëina giapa Urtijëi chëst ann 2.012.794 Euro, S.Cristina 823.013 Euro y Sëlva 1.152.778 Euro. Per la Val Badia iel tres chësta lege udù dant n finanziamënt de 570.716 Euro per Corvara, 1.468.420 Euro per Badia, 561.150 Euro per La Val, 752.876 Euro per San Martin y 1.232.951 Euro per l Chemun de Al Plan.

Per i chemuns cun manco de 1200 abitanc à la Provinzia mo n finanziamënt sëuraprò. Per dodesc chemuns vëniel tlo dat de ndut 1.973.600 Euro. Danter chisc ne iel degun chemun ladin.

La Cumuniteies de raion vën da pert dla Provinzia de Bulsan finanziedes cun de ndut 2.033.093 Euro. La Jonta provinziela à dat pro la prima rata de 1,52 milion de Euro. Nce chëst finanziamënt vën spartì su aldò de plu criteries. La Cumunità raionela Salten-Scilier giapa chëst ann 250.000 Euro, la cumunità dla Val de Puster 389.300 Euro.

Paië ju debic di chemuns

La Jonta provinziela à juntà 50 milion de Euro tl fond de rotazion per i chemuns che arjonj de ndut 100 milion de Euro. Per frabiché scoles, scolines, calons dal’ega o canalisazions possa l chemuns mpresté scioldi da chësc fond zënza paië fic. “A chësta maniera muessa i chemuns nia plu mpresté scioldi dala banches y possa nsci nce paië ju si vedli debic” à dit Durnwalder. Te chësc mumënt à duc i chemuns de Südtirol deberieda n debit de feter 1.200 milions de Euro. „Cun l aiut dl fond de rotazions fejen cont che i chemun ie boni de paië ju 75 milion de Euro al ann” à dit Durnwalder.

Manco burocrazia

Per de pitli ntervënc dl frabiché ne iel nia plu debujën de na cunzescion, ma me plu de n’autorisazion dl ambolt. La lista de chisc caji ie unida slungëda. Da nuef iel danterauter i resservares per l’ega sota tiera, tò demez barieres architetoniches, mëter su coletores per l surëdl, vieresc de tët cun na spersa de nchin a 10% dl’ela de tët, mëter su marchises y per uties dala lënia.

Manco papieresc iel nce debujën per atestac de sanità. La Jonta provinziela à dat pro de tò demez chisc atestac te 18 caji. Danter chisc per ejëmpl l atestat per sëurantò na stiera publica, per mené generatores dal tanf per mplanc de sciaudamënt, per adurvé gas da tuesse o vënder articuli de monopol. La atestat de sanità toma nce demez per tò su personal de cësa, per nsenianc, maestri de schi o friseres. Zënza atestat puderà nce unì laurà y dat ora roba da maië.

Utia sun Pices Fanes

Per la pastures tl Parch naturel Fanes-Sennes-Braies ova la Provinzia data pro che la utia dl famëi possa unì fata su da nuef a cundizion de zaré ju la vedla. Na cumunità de nteres à fat su na hutia nueva y n tublà nuef, ma ne à nia zarà ju la vedla utia dl famëi sun Pices Fanes. La Jonta provinziela ne à ncuei nia azetà la dumanda dl Chemun de Al Plan de mudé la normes de atuazion y à dit che l muessa unì zarà ju la vedla utia.

Manco jënt y strutures tl Abruzzo

Te chësc mumënt iel danter destudafuech y ulenteres dla Crëusc Cuecena y Crëusc Blancia, 40 Persones dl Südtirol tl Abruzzo per judé i teremotei. Uni di dà ëi ora da maië per 500-600 persones. “Chësc servisc dëssa mo jì inant per plu enes, ma cialon che la jënt dl post sëurantole man man l lëur de nosc uemes dla prutezion zevila” à dit l presidënt Durnwalder. Da pert dl Südtirol uniral fat su trëi cëses che ie unides scinchedes da firmes privates. A Sant’Elia, frazion de l’Aquila, fajerà la Provinzia su vel strutura. “Sce l sarà na cësa cun cuatieres, na scola o vel autra strutura, muessa permò unì stlarì cun i aministradëures dl post. Ulessan fé su y finé una na strutura y nia mandé scioldi” à sorissà l Presidënt dla provinzia.

Mostra a Viena

Ai 12 de juni unirà giaurì la mostra y fiera "Tirol und Südtirol grüßen Wien". Tla proscima enes uniral mo analisà la pruostes plu avisa y pona uniral ala fin de mei prejentà la mostra te na cunferenza stampa a Bulsan.

Internet y fonin

Per miuré la rë de linies a banda lergia per l internet y la rë per telefons zeluleres à la Jonta dat pro n custimënt de 4.136.000 Euro. Chisc scioldi vën tëuc dal fond per l svilup che i nce finanzià dal Stat y dala Union europea.

Polemica dal Ahrntal

N cont dla cunferënza stampa dl ambolt dl Ahrntal per via dla cunzescion dal’ega à l presidënt Durnwalder sorissà che la Provinzia sustën l’aministrazions publiches, ma la ne possa nia jì contra la lege. Do che la sozietà Ahr-Energie ova prejentà n proiet dl 2002, ovi giapà l bënsté dala Cumiscion per l mpat ambientel. La Provinzia ne ti ova nia dat la cunzescion y à pona do y do perdù cin iedesc dan suneria. Sun cunsëi dl ufize per cuestions legales à la Provinzia pona sëurandat la cunzescion dal’ega ajache la ne ova nia plu n’autra puscibltà. L Chemun ne à te chisc ani mei purtà la documentazion che ie debujën per sëurandé la cunzescion.

Nrescides

La Provinzia meterà a jì n cuncors per istituc publics y privac n cont de nrescides. La Jonta à dat pro n custimënt de 4,5 milion de Euro.

Hotel de esposizion

N hotel a Bulsan sud ove damandà de pudëi adurvé si majon sciche luegia de esposizion ntan l di y de le afité via per la nuet. Do longia descuscions de te Jonta iel śën unì dat pro che i prim do partimënc possa unì adurvei scich esposizion y i autri partimënc da fité via.

 

as

Galaria dales fotografies