Atualità

Sculeies ladins al medemo livel linguistich sciche tudësc y taliani

USP – L’analisa dla cumpetënza de scrì tla scoles ladines mostra su che i sculeies ladins arjonj ala fin dla scola auta feter l medemo livel sciche sculeies de rujeneda tudëscia y taliana. I resultac dl’analisa linguistica, laurei ora a livel universiter y publichei te n cudejel, ie (NCUEI) ai 26 de jené unic prejentei tl palaz Widmann a Bulsan.

I prufessëures Pasquale Della Rosa y Rita Franceschini à laudà l scrì di sculeies ladins;

I scric di sculeies ladins ie unic analisei dal pont de ududa statistich y ie pona unic paredlei danter i trëi livei de scola: la cuinta elementera, la terza mesana y la tlas de matura. Per museré i resultac tla scola paritetica ladina iesi nce unic paredlei cun chëi de sculeies de rujeneda tudëscia y de rujeneda taliana te si scoles a Bulsan. “Ala fin dl’analises per i trëi livei de scola nes mostra i resultac che i sculeies ladins scrij feter unfat bën tudësch y talian sciche i sculëis de rujeneda dl’oma” à dit la prufessëura Rita Franceschini che à menà l’analises dal pont de ududa scientifich. L’analisa mostra nce su che la cumpetënzes de scrì per ladin ne ie nia da manco che tl’autra doi rujenedes. Chësc demostra che i sculeies ladins arjonj n bon livel te de plu rujenedes.

I resultac prejentei tla cunferënza stampa a Bulsan ne mostra nia su duta la cumpetënza linguistica, ma dantaprima valores statistics n cont de paroles adurvedes, dla cumpëida de frases subordinedes y di verbs aldò de tëmps adurvei, cumpëida y varietà. “Da tenì cont iel che l ie unì analisà l savëi di sculeies y nia si deblëzes che ie bele cunesciudes n cont de ortografia y nterferënzes” à spiegà l ntendënt Roland Verra. L paredlé dl’analises ala fin dl’elementera, dla mesana y dla scola auta mostra su che la cumpetënzes di sculeies ie man man cresciudes y nsci nce l potenzial linguistich n generel. Chësc ie per l Servisc de evaluazion na ndicazion de gran mpurtanza, aldò dl ntendënt dal rejon a jì inant sun la streda dl plurilinguism.

Paredlan la cumpetënzes dla trëi rujenedes iel da udëi ora na tendënza de viers dl tudësch. “Chësc ie n fenomenn che ie da udëi te feter dut l cuntest soziolingustich dl Südtirol” à dit Franceschini, diretëura dl Zënter Cumpetënza Lingac dl’Università Liedia de Bulsan.

N cont de scrì tla rujeneda ladina iel tla Val Badia y te Gherdëina unì arjont feter l medem livel. Me n cont de richëza verbala an udù che i sculeies badioc ie n fregul danora.
Paredlan i scric de matura per talian cun chëi dla scola taliana “Battisti” a Bulsan iel me de minima defrënzes. La deblëzes che fova mo ala fin dla scola mesana ie unides recuperedes, chësc reverda dantaldut i sculeies de Gherdëina.
Paredlan i scric per tudësch cun chëi dla scola “Kunter” a Bulsan iel da udëi che i sculeies ladins scrij frases plu curtes, scebën che te Gherdëina iel unì usservà n majer lessich.

L svilup linguistich dal’elementera nchin ala scola auta ie stat drët bon. “Sce l fova mo vel deblëza ala fin dl’elementera y dla mesana, pona nes mostra i resultac dla tlasses de matura, che i sculeies badioc y gherdëines à arjont feter la medema cumpetënzes i paredlan danter la valedes y nce cun i sculeies de rujeneda tudëscia y taliana” à dit l prufessëur Pasquale Della Rosa dl’Università Vita-Salute San Raffaele de Milan.

I resultac plu a puntin ie unic publichei te n cudejel de passa 80 plates. Tlo possen liejer do dl svilup dla trëi rujenedes analisedes, metodologies y i resultac aldò di criteries. Leprò iel nce n capitul te chël che Peter Sieber dl’università de Turic/Zürich analisea la richëza linguistica. De utl per i nsenianc ie mplu nce i cunsëies didatics. L cudejel ie da giapé debant tla Ntendënza Ladina, streda Bottai 29 a Bulsan.

Na gran culaburazion de istituzions y persones à lascià pro na tel analisa che n ulëssa tl daunì nce fé tla scola tudëscia. Nscì à Lois Ellecosta,  presidënt dl Cumité per l’evaluazion dla scoles ladines laudà l aiut y sustëni de plu istituzions. La coordinazion à menà Rosmarie Mussner cun l sustëni de Gerda Videsott.


Istituzions che à laurà pea
ITE Raetia de Urtijëi
Scoles autes de La Ila
Scola Kunter de Bulsan
Scola Battisti de Bulsan
Ntendënza Ladina
Ntendënza Tudëscia
Zënter de Cumpetënza Lingac
Università Liedia de Bulsan
Università Vita-Salute San Raffaele di Milano
Pädagogische Hochschule und Universität Zürich

as

Galaria dales fotografies