Atualità

Tlausura dla Jonta: lege provinziela sun la liberalisazions

USP – Ala la liberalisazions a livel naziunel ti à la Jonta provinziela dat gran pëis ntan si doi dis de tlausura. Nscì iesen ruvei a una de fé nchin ala fin de merz n dësseni de lege provinziela che vëija dant la puscibltà de mecanisms de scunanza – per ejëmpli per la firmes cumerzieles o vel mestieres – per scunjeré de majera mudazions dl raion y dl svilup urbanistich.

Doi dis de senteda sun argumënc de basa: la Jonta provinziela a Rein in Taufers;

Nchin ai 23 de merz uel la Jonta provinziela purté dant n dësseni de lege per adaté la diretives dl Guviern ala liberalisazion, „fajan ntervënc ti ciamps ulache la Provinzia à la cumpetënza: i zëntri abitei, la sanità tl post de lëur, la defendura dla cuntreda, la segurëza, l svilup urbanistich dl raion“ à spiegà Luis Durnwalder do la tlausura a Rein in Taufers (NCUEI) ai 27 de jené.

La Jonta à sorissà de vester contra na liberalisazion defin, dajan pro che l ie debujën de vel ntervënc per se giaurì. I aministradëures à analisà la desposizions dl decret Monti y à udù che te vel ciamps – la tabeles di prudoc, i orars de giaurida dla butëighes, i programs de cumerz, la lizënzes – iel me puecia y deguna pusciblteies de ntervënt. Nscila cialeran de regulamenté la onda de liberalisazions cun ntervënc ai ciamps zities ulache la Provinzia à la cumpetënzes.

I ntervënc dla Jonta provinziela tucherà nce la scemplificazion tl ciamp di mestieres, tenian cont che mestieres sciche per ejëmpl l scoaciamin o l maester de schi ne puderà nia plu se stizé sun tlausules de defendura sciche nchinamò. „Cialeron de abiné sistems per defënder i nteresc dl zitadin y de ntervenì scumencian pra l damandé na preparazion spezifica per pudëi fé cer mestieres“ à dit Durnwalder.

Tla tlausura iel nce uni tratà la cunseguënzes dl decret Monti sun la chëuta IMU y la casses di chemuns. Per chësta rejon iel nce unì nvià na delegazion dl Cunsorz di Chemuns per fé l pont dla situazion n cont de paiamënc y esenzions dla chëuta sun puscions. Danter i particuleres che ie debujën de lauré ora deberieda, nce cun tecnics, iel nce la posizions de chëi che vif te n cuatier cunvenzionà, ma che ne ie nia patrons y i frabicac da paur, tublei y uties da mont,  (35.000 tla provinzia) che nchinamò ne messova nia vester scric ite al cataster. Per chiche pieta feries sun l luech da paur iel me puecia speranza de nia messei paië la chëuta nueva.

as

Galaria dales fotografies

Landeshauptmann Durnwalder zur Liberalisierung