Atualità

Dala Junta: profugs y controi söi confins, problem europeich

Intervënc por smendrí le numer di migranc, spartiziun sön döt le teritore statal di profugs che passa tres le Prener, provedimënc por daidé le Nord Est da avalié la presënza dles porsones che damana do asil. Chëstes é les trëi ghiranzes da pert dl presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher „por afronté n’emergënza de dimenjiuns internazionales che se damana n intervënt de döta l’UE.“

„Sce la situaziun jará devers de plü controi sön i confins da pert dl’Austria – á sotligné le presidënt Arno Kompatscher – é nosta ghiranza chëra che ince la Talia se ativëies por smendrí le numer di migranc sön le iade, che gnará tres maiú y tres plü ri da manajé.“ La chestiun reverda dantadöt la trata balcanica. „Al podess sozede che i profugs che passa por la Talia por arjunje l’Europa dl Nord restes blocá söi confins talians, y chësc podess porte pro a situaziuns de dificolté tles Regiuns confinantes“; á ajunté le presidënt Kompatscher. Por ejëmpl él sté meso da daidé ma tl 2015 tres la portina d’assistënza umanitara sön le Prener indöt zirca 27.300 porsones.

Scebëgn sotlignan l’impëgn dla Provinzia de Balsan por n’acoliënza solidara, ghira le presidënt dla Provinzia che „i profugs che vëgn dal Balcan y che damana do asil tla Talia vëgnes partis sö aladô dla tle de spartiziun statala, sciöche al é ince gnü fat cun les porsones che röia a Lampedusa. Tl Südtirol – á splighé inant Kompatscher – él bele zirca 200 porsones implü co le numer preodü y al é nezesciar da atué de plü mosöres por smendrí le problem. N hot-spot söl Prener? Le Minister Alfano á dit che al é n’idea, mo na strotöra de registraziun y organisaziun logistica foss magari damí ti posć de entrada dles porsones.“

Por ci che reverda indere le svilup tl dagní é le presidënt dla Provinzia sigü che „l’emergënza di profugs pó ma ciafé na soluziun sce düc i auturs dl’UE laora adöm por mëte en sigurté i confins esterns europeics zënza antergní sön le Tratat de Schengen. Al vá debojëgn de n intervënt sterch dla UE – á stlüt jö Kompatscher – al ne é nia poscibl da ponsé che vigni singul Stat o vigni raiun sides bun da ciafé na soluziun a n problem de chëstes dimenjiuns.“ Chisc conzec ti é ince gnüs mená inant dai presidënc Kompatscher y Rossi tres na lëtra al premier Renzi, al Minister por l’intern Angelino Alfano y ai presidënc dl Venet y dl Friuli-Venezia-Giulia, Luca Zaia y Debora Serracchiani.

 

 

rc