Atualità

Dat pro la pruposta de lege per adaté l’IMU: lidëza ai chemuns

USP – La Jonta provinziela de Bulsan à (NCUEI) ai 26 de merz dat pro la pruposta de lege che pieta ai chemuns la puscibltà de adaté la chëuta nueva IMU. La lege cheder dla Provinzia dëssa garantì unfat ntredes ai chemuns sciche dant, respetan dal’autra pert tant che l vën damandà da Roma per ressané la finanzes stateles. A chësta maniera uelen schivé de majera defrënzes danter i chemuns.

La Jonta provinziela ntan si senteda tl palaz Widmann a Bulsan;

L Stat à metù su la chëuta chemunela unificheda IMU y la Provinzia anjenià na lege cheder tres chëla che i singuli chemuns possa adaté la chëuta. “Tan che sarà pona avisa la singula cuotes dla chëuta ie cuncretamënter tla mans di chemuns” à dit l presidënt dla Provinzia Durnwalder riesc do la senteda dla Jonta.

L Stat à n generel udù dant la chëuta IMU de 7,6 permile y che l mez de chësta (3,8‰) muessa unì data inant a Roma. Per l Südtirol fej chësc ora chëutes per na soma de 161 milion de euro y 80,5 milion da dé inant a Roma. La Jonta provinziela à te si pruposta de lege udù dant l mesun che i chemuns posse adaté la cuotes IMU a na maniera che i ne ebe nia manco ntredes che i ne ëssa abù cun la vedla chëuta ICI y che dal autra pert possi tré ite la pert minima che i muessa dé inant al Stat. “Chësc ons fat ajache i chemuns à bele fat si previjions de bilanz y acioche ne muessa nia unì trat dut sotsëura” à dit l presidënt dla Provinzia, lecurdan che sce i chemuns fej massa na gran reduzion dl IMU, messerai nstësc paië la defrënza a Roma.

Per i cuatieres à l Stat udù dant na chëuta de 4 permile cun na detrazion de 200 euro per l cuatier te chël che n viv nstësc y na detrazion de 50 euro per uni mut da mantenì. Tlo à la Jonta udù dant che i chemuns posse auzé o smendrì la cuota de doi ponc, che fossa pona na minima de 2‰ y na mascima de 6‰. Per segondi cuatieres te chëi che vif chëi de familia (genitores, mutons, fredesc) à i assessëures provinziei udù dant 2 permile. Sce n cuatier vën fità a zachei cun residënza che l nuzea sciche prim cuatier à la Jonta udù dant na reduzion al 4 permile.

Per frabicac che reverda l lëur da paur à l Stat udù dant 2 per mile. La pruposta de lege vëija dant la puscibltà de lascé demez defin la chëuta te chisc caji o de fé reduzion per vel tipologies de frabicat. Na reduzion ie nce ududa dant per frabicac recunesciui sciche bëns culturei.

Dla cuota generela de 7,6 permile, ududa dant da Roma, dëssa i chemuns pudëi la smendrì o auzé de trëi ponc, che fossa pona na spana da 4,6‰ a 10,6‰. A chësta maniera possa i chemuns nce valivé ora defrënzes che unissa a se l dé per cuatieres da fité: i privac muessessa aldò l Stat paië 7,6 permile y i paures me 2 per mile.

Da pert dla Jonta provinziela speren che la pruposta de lege vënie riesc tëuta ca dala cumiscion legislativa y che la posse mo unì trateda d’auril te Cunsëi provinziela. L Stat à per juni bele metù dant de paië ite la prima rata. Sce la lege provinziela ne ie ntlëuta mo nia n drova, messëssa i zitadins paië tla prima rata la cuotes ududes dant dal Stat y pona valivé ora tla segonda rata.

as

Galaria dales fotografies