Atualità

Tisl-A: l bilanz dl assessëur Theiner

USP – L tisl nuef, l tisl-A cunesciù nce sciche l “tisl di purciei” à tla Provinzia de Bulsan arjont l livel de n’epidemia. La Provinzia de Bulsan à damandà al Minister a Roma che la dlaveies vënie bele fates de dezëmber mpede de jené sciche l fova udù danora. Chësc à fat al savëi l assessëur ala sanità Richard Theiner che à nvià la jënt de nia jì riesc dal dutor per no ti taché l tisl a d’autri, ma de cherdé su dant. Purempò ne iel deguna rejon de panich.

Tla Provinzia de Bulsan iel unì nutà su 398 caji dl tisl nuef, 15 pazienc a messù jì tl spedel, una muta a messù murì per l tisl. Per fermé l tisl vëniel a livel mundiel cialà de mëter a jì dlaveies. “Te duta la Talia vën la dlaveies fates do n plan, aldò de chël che messon nce se tenì tla Provinzia de Bulsan” à spiegà Theiner. Te na prima fasa dëssa giapé la dlavea chëi de familia dla persones plu a risch y duc chëi che lëura ti servijes.

La categuries resiedes ie l’ëiles che aspieta, ëiles che à da permò parturì, popsc nasciui massa abenëura, mëndri de passa 6 mënsc che va ala scolina, jëuni che vif te cumuniteies, amalei psichics y duc chëi che à da n fé cun persones che ne possa per rejons de medejina, nia giapé la dlavea.

Persones che lëura ti servijes, sciche ti spedei ie particularmënter nviedes de se lascé fé la dlavea. “Chësc ie debujën ajache l servisc saniter posse nce unì garantì n cajo che l’epidemia devënta plu sterscia.

La dlaveies unirà pitedes debant te duc i servijes saniteres. La dates plu avisa unirà fates al savëi tres i media y sun la plata internet dl’Azienda sanitera www.sabes.it/neuegrippe

Te na segonda fasa dëssa duc i nteressei pudëi giapé la dlaveies. Chësta segonda pert ie ududa dant de jené. “On damandà al Minister a Roma che almanco i mutons possa bele giapé dant la dlaveies” à dit l assessëur Theiner. N aspieta mo sun na resposta.

I sintoms dl tisl nuef ie aldò dl primar Peter Mian fiëura sterscia, mel de cë, mel de col y mel ala lesures, tos y catar. “I sintoms vën te n iede, ma l tisl varësc de norma te doi o trëi dis”, à spiegà l primar Mian. De 1200 nchin a 1500 caji ne iel me un che devënta plu grief a na maniera da messei jì te spedel. „Grief iel sce sëuraprò ai sintoms se stenten nce a tré l fla. Sce n jega de avëi l tisl plu grief ne dëssen nia riesc jì tl spedel o dal dutor, ma dant ti cherdé su. Chësc ie mpurtant per no taché l tisl a d’autri.

Tla Talia mor uni ann da 5000 a 10000 persones per n tisl. “Majera pert se tratela de jënt de tëmp, dëibli per d’autra malaties. Chësc tisl-A toca dantraprima jënt jëuna nton” à dit l primar.

as

O-Ton von LR Theiner zur A-Grippe

Theiner n cont dl tisl-A