Atualità

Ejëmpli vives de ulentariat culturel ladin

USP – Persunaliteies dla valedes ladines che se à dat cà per fé viver la cultura ie (NSËIRA) ai 5 de dezëmber unides uneredes dal Assessorat provinziel ladin. Te na pitla festa a La Ila à l assessëur Florian Mussner sëurandat uneranzes a n reprejentant di ulenteres per uni chemun.

Persunaliteies uneredes per si ulentariat culturela ladin cun l assessëur Mussner, Prinoth y Piccolruaz dl Ufize Cultura Ladina; foto Cultura Ladina/Irsara.

L ulentariat ie na seva mpurtanta dla sozietà: chësc ie ai 5 de dezëmber unì recunesciù y sorissà cun truepa scumenciadives dl di nternaziunel dl ulentariat. N cont dla Cultura Ladina recunësc l Assessorat provinziel ladin l gran valor di ulenteres che da cà tëmp, mpëni y energies per la cumenanza. Nsci al unerà persunaliteies di 9 chemuns ladins de Gherdëina y dla Val Badia che se à fat merit per si atività de ulentariat culturel. La prupostes de chësta persunaliteies de ejëmpl ie unides dai chemuns.

„L ulentariat ie funtana de svilup de valores de solidarietà, partezipazion y ntegrazion“ à dit Florian Mussner, fajan referimënt ala fazion sun la cumenanza. Tl cajo dla cultura ladina ie l ulentariat na seva che tën su cultura y rujeneda. „La man publica mët a desposizion strutures, ma me cun la legrëza y l se dé da fé di ulenteres garata nce na cultura viva y sentida“ à dit l assessëur. L’ulentrairat ie a La Ila nce unì valorisà per la fazion che l à sun la persona che se da cà: l nes dà la puscibltà de mparé truep, l gëura portes y urizonc nueves. Nsci à l assessëur ladin auzà ora l dé dl ulenter che giapà nce de reviers legrëza y puscibltà de svilup personel, nsci porta l ulentariat richëza persunela a chiche giapa y a chiche dà.

„Te nosc tëmps de individualism y de na cumenanza carateriseda dala tecnica ulons rengrazië persunaliteies che se à dat ca zënza paiamënt y che se à fat unëur“ à l diretëur de repartizion Alexander Prinoth mutivà la uneranza. De plu unerei à detlarà de pië do la uneranza nce a inuem de duc i autri che se dà ca ulenteres.

Mutivazions dla uneranzes

Elisabeth Penazzi - Corvara
Nominada dal Comun de Corvara por chësta onoranza. Ara é nasciüda ai 22 de mà dl 1968, chersciüda sö a Corvara y ara laôra da tröc agn ativamënter y cun na gran pasciun tl ćiamp dl volontariat cultural, nia ma te so paîsc mo inće sura i confins de comun fora.
Elisabeth Penazzi é bele da plü agn incà pro i Ćiantarins da Corvara, dal 1995 incà éra vizepresidënta de chësta lia y presidënta dl consëi de cöra. Ara colaborëia a publicaziuns y croniches de cultura y storia de nosta valada y se crüzia laprò inće dla plata de comun.
Elisabeth Penazzi é öna de chës porsones che à dè y dà n contribut de grandiscima importanza ala vita culturala y soziala de süa comunité. Ara é conesciüda por süa grandiscima desponibilité, no ma por ći che reverda le laûr tl consëi de cöra y pro i Ćiantarins, mo inće por d’atres lies dl comun sides che ara se trates de dè fora na publicaziun, che inće tl’organisaziun de manifestaziuns.
Elisabeth à portè y porta pro ala sconanza, al svilup y al arichimënt dla vita culturala y soziala dl paîsc cun süa desponibilité y pasciun por la cultura.

Pacifica Glück Lardschneider - Sëlva
La scritëura y cianciadëura ie  nasciuda ai 15.11.1930 te Sëlva, mparenteda cun bera Arcangiul Lardschneider (bera arcangiul Lardschneider de Ciampac fova l berba de si oma). Pazifica scrijova y lijova bele da pitla gën. Pazifica à tëut pert de plu iedesc al Cuncors de Storia ladina y dl 1965 ala venciù l prim pest cun l pez “Mi vedl patron” che ie pona unì publicà tl Calënder de Gherdëina dl 1974 cun l titul “L vedl Tina”. I scric de Pazifica ie daniëura rics de sentimënc, liei ala vita da ntlëuta y nce a si vita persunela. Pacifica à ciancià danter 25 y 30 pec de teater da d’autra rujenedes tl gherdëina. La ne à nia mé scrit prosa ma nce rimes (la scrijova rimes per uni ucajion: mësses neveles, nozes, benedescions de crisc sun piza y nsci inant). Pazifica ti à dat n gran contribut no mé ala lia dl teater de Sëlva ma nce ala cultura ladina judan a mplenì trughes y curones de scric per gherdëina. Pacifica à for scrit per pascion.

Lois Trebo - Badia
Le dot. Lois Trebo é nasciü ai 4 d’agost dl 1935 a La Pli, al à dediché gran pert de süa vita privata y profescionala ala sconanza y al svilup dl lingaz y dla cultura ladina. Al é stè por ejëmpl un di fondadus dl Istitut Cultural Ladin “Micurà de Rü”.
Da sotrissé é inće la gran ativité de Lois Trebo tl ćiamp dles publicaziuns, dan n gran contribut ala cultura ladina. Sambëgn él inće da recordè les tröpes trasmisciuns radiofoniches sön la storia, les usanzes y les tradiziuns ladines.
Lois Trebo s'à fat dër de gragn mirić inće sciöche cronist y por chësc laûr él gnü onorè dal Archif provinzial dl Südtirol.
Cun gran idealism y pasciun àl contribuì ala creaziun y al svilup de de plü lies culturales sciöche l’Uniun Generela di Ladins dles Dolomites olache al é stè presidënt por 6 agn alalungia, l’Uniun di Ladins dla Val Badia, l’Uniun di Maestri olache al é stè presidënt por 5 agn alalungia. Lois Trebo à dè ca na gran pert de so tëmp a livel de volontariat. Cun gran idealism, pasciun y profescionalité àl contribuì te na manira fondamentala ala sconanza y al svilup dla cultura ladina.

Emil Perathoner dl Tervela - S. Cristina
L cantari ie nasciù ai 09.04.1935 a S. Cristina. Emil ie for stat da cher y à for bele abù legrëza a cianté. Nsci iel zapà ite tl Cor de dlieja bele ti ani 1950 cun 15 ani: Emil à nce scumencià a suné de plu strumënc (sciche per ejëmpel l tlarinet y l’armonica) ma i strumënc àl tosc lascià vester ajache l sie fova l cianté: l à for ciantà sciche prim tenor. L ie stat 30 ani solista y l ie sta 16 ani cumëmber tl Cunsëi dl Cor de dlieja de S. Cristina. Chëst’ann ie Emil 61 ani cumëmber atif pra l cor de dlieja de Santa Cristina (te chisc 61 ani ne iel mei zapà ora y ie for unì ala proes cun gran lezitënza) y nsci ie ël l zitadin de Santa Cristina che ie l plu giut pra na lia. Mo al didancuei cun si 76 ani cianta Emil cun na gran legrëza.

Iarone Chizzali - San Martin
Nasciü tl 1946, chersciü sö a Antermëia é gnü nominé por chësta onoranza por i gragn mirić che al s'à fat tl ćiamp dla musiga de dlijia y dla musiga profana, y chësc nia ma tla Val Badia mo te döt nosc raiun.
Bele dal 1975 inant àl metü man da daidé fora l’orghelist y dirighënt Sepl Frenner y spo tl 1985 àl  surantut ofizialmënter l’ativité de orghelist y spo la direziun dl cor de dlijia.
Iarone Chizzali se à fat inće de gragn mirić sciöche dirighënt dl Cor Jepele Frontull y tl Quartett Göma. Al é stè inće le rapresentant dla Val Badia tla Comisciun diozejana di Cors de Dlijia a Balsan.
Da recordè él inće che Iarone Chizzali é stè dirighënt dl gran Cor dla Val Badia a Roma y pro les döes festes a Badia en onur de Sant Ujöp da Oies.
Iarone Chizzali à dè n grandiscimo contribut al ćiantè liturgich y cun sües composiziuns àl contribuì a na manira fondamentala ala gran tradiziun musicala dles valades ladines, portan pro insciö a mantignì y arichì la gran arpejun culturala dles valades ladines.

Edgar Moroder - Urtijëi
L pruf. Edgar Moroder ie nasciù a Urtijëi ai 12 de jené 1941. Do la scoles de ublianza a Urtijëi àl fat l lizeum scientifich a Persenon per pona studië a Viena y a Padua scienzes natureles. Edgar ie da auzé ora per si gran meric tl ciamp dla scola ulache l à nsenià per 32 ani. Dlongia ala atività de nseniamënt se à l Prof. Moroder dat ju dassënn cun l scrì. L à dat ora truepa publicazions de carater storich, geografich y scientifich sun tematiches desferëntes.
Tlo ulessans lecurdé mé la plu mpurtantes, danter chëstes la publicazion Gröden, die Moroder, Wanderführer Gröden, la Cherta de Mont de Sëuc, l liber sun l prim stradon de Gherdëina y chël per i 100 ani dla Cassa Raiffeisen de Sëlva. Dlongia a libri àl ënghe dat ora n valguna mëndra publicazions sciche chëla de bera Batista da Jumbierch y la Villa Venezia a Urtijëi.
Te truepa ucajions àl ënghe laurà pea pra nrescides y tuedes sun plantes, croniches de familia, persunaliteies de nosc raion y.n.i. Trueps ie stac i articuli sun zaites, trasmiscions tl radio y tla televijion.
Dlongia al lëur publizistich ie l dut. Moroder ënghe stat presidënt dla Union Generela di Ladins y tla Jonta dla Lia Mostra d´Ert.

Siur Iaco Ploner - La Val
Iaco Ploner, nasciü ai 22 de aurì dl 1944, s’à fat de gragn mirić tl ćiamp dla musiga, al é le fondadù di Kyrios y l’autur de tesć de musiga sacra y profana. Al à inće scrit tröpes operes leterares y à fat tröpes traduziuns de tesć, dantadöt de dlijia y de liturgia, mo inće de rimes y poesies, al ti à dè n gran contribut al lingaz ladin. An po zënzater dì che Siur Iaco Ploner à adorè y svilupé cun gran ert le lingaz, chirin parores sotes, datrai nia tan adorades y prësc desmentiades.
Al à scrit les parores de tröpes ćianties che arichësc śëgn le repertore musical ladin de tröc cors dla Val Badia.
Siur Iaco Ploner à inće na gran pasciun por les generaziuns jones: cun ligrëza se dedichëiel por ejëmpl ala dramatisaziun de stories sacrales che al ti porta plü dlungia ai mëndri cun l'interpretaziun tl lingaz ladin.
An po dì che siur Iaco Ploner é n maester dla parora cun na gran sensibilité por la profondité y l'archirida personala. Al va n so tru artistich-poetich personal y chir armonia y dissonanza tla composiziun cun süa forza creativa.
Siur Iaco Ploner é na porsona liada a so daćiasa, ala religiun, ala natöra y ala jënt ladina che é fontana de sües ispiraziuns.

Hermann Kostner - Bula
Nasciù ai 07.03.1938 se à Hermann Kostner dat ju cun gran lezitënza y per truep ani per l bën dla comunanza da Bula. Te pitli luesc ie l lëur de ulentariat de mpurtanza particulera y renfurzea l tenì adum dla jënt. Hermann Kostner ie stat per 40 ani pra la mujiga da Bula, ulache l à sunà l tamburdl. Davia che l à for abù na gran pascion per la mujiga iel ënghe stat 10 ani pra l cor de dliejia. Grand ie stat si mpëni per la dlieja y tlo à Hermann Kostner sëurantëut per 25 ani la funzion de presidënt dl cunsëi dl pluania. Da 19 ani ncà iel ënghe mëune.

Lois Huber - Mareo
Nasciü tl 1938 é gnü nominé por sü gragn mirić tl ćiamp dla cultura a dla vita soziala. Süa ativité tl ćiamp dla musiga à lascè y lascia n sëgn sterch tla cultura musicala de nosc raiun. Porchël é Lois Huber inće gnü onorè dal Land Tirol cun la medaia al mirit por döt ći che al à fat por la cultura nia ma tles valades ladines mo te döt nosc raiun.
Dal 1953 incà é Lois Huber orghelist tla dlijia da Rina, na ativité a chëra che al ti é jü do cun na gran costanza y pasciun.
Al é la porsona che ti à dè n grandiscimo impuls adöm cun siur Alvije ala musiga y ales lies che se dà jö cun la musiga y à portè pro a mëte sö y svilupé de plü cors tl comun de Mareo. Al é dirighënt di cors de Dlijia y dl cor di ëi Col dla Vedla. Lois Huber a inće dè inant so savëi te cursc che al à tignì tl Istitut de Musiga. Cun süa gran desponibilité, cun so gran savëi y süa profescionalité al portè pro a svilupé la cualité de tröc cors y ti à insciö dè n grandiscimo contribut ala cultura ladina.

as

Galaria dales fotografies

Persunaliteies dl ulentariat culturel ladin

Prinoth: n ulenter per uni chemun

Mussner: man publica y ulentariat

Mussner: ulentaritat funtana de svilup