Atualità

Dimenscion storica di 40 ani Autonomia nueva

USP – Chëst ann cumplësc l Statut d’Autonomia nuef 40 ani. Te chësta ucajion à la Jonta provinziela lascià prejenté la dimenscion storica dl tëmp che à scumencià tl 1972, da trëi storics. Ai 31 de mei (N SËIRA) à Hans Karl Peterlini, Christoph von Hartungen y Giorgio Mezzalira analisà l svilup dla politica y dla cumenanza ntan na sëira tematica a Bulsan.

Tratà la dimenscion storica di 40 ani Autonomia nueva: (d.m.c.) Christoph von Hartungen, Giorgio Mezzalira y Hans Karl Peterlini,

La descuscion dla sëira tl’Eurac a Bulsan à tratà l svilup dl’autonomia te si 40 ani dajan pëis ala fazion sun politica y cumenanza, economia y cunviver etnich. La ntroduzion ala sëira di 40 ani Statut d’Autonomia nuef y 20 ani dal finé dl stritoz Austria-Talia (perchël l moto "72:92:12") à fat i assessëures Sabina Kasslatter Mur y Christian Tommasini.

L assessëura à metù a cuer che la vijion storica juda a capì dificulteies che n ie stai boni de ti vester, y che n possa nce sciazé aldò. “Cun l segondo statut de autonomia an metù a jì n sistem che vën ntant recunesciù a livel mundiel. Dal’autra pert ons n strumënt che muessa for inò unì adatà al svilup”. L assessëur ala cultura taliana à rujenà de rafurzé la posizion dl Südtirol te si funzion da puent danter doi raions de rujeneda y cultura.

Co che n ie ruvei al segondo Statut de Autonomia, à spiegà Christoph von Hartungen. Ël à lecurdà che la ravises di stritoc ie dutes tl prim mez dl 20esim secul: “Nes lascion nfluenzé de pu da 20 ani de fascism y sozialism naziunel, che da 70 ani de Autonomia”. L storich à lecurdà ala majera tenscions danter Bulsan y Roma do l tratat de Paris. La mobilisazion dla populazion cun si mumënt plu mpurtant pra l Ciastel Sigmundskron 1957, à fat prescion, ma ala fin di conc ne ie nia tumà l dialogh, nce sce l ie stat i ani dla bombes.
Von Hartungen à sorissà che l Segondo Statut de Autonomia ne à nia finà via i problems danter Bulsan y Roma. Dantaldut ti prim ani do che l ie unì dat pro, iel stat plu iedesc che la se à trat ora ala longia, prutestes y atentac. Ma ala fin dla finedes se à fat valëi la streda dla tratatives. “Śën ons n’Autonomia lergia, de chëla che union nce nvidiei. Ala jënt dl Südtirol ti mancia mo n patriotism per l’Autonomia” à dit l storich.

La generazion dl 1972, i mutons dl’Autonomia ie stat l argumënt de Hans Karl Peterlini. Ël à metù a cuer che l Segondo Statut possa sun la basa dl’esperienza unì cunscidrà sciche gran arjonta politica, si cuntenut fova drët plën de details. Bele tl prim ne fovel nia drë atratif, l pertendova de lascé vester i gran sëmies y de se mëter a lauré. Nce do che l fova unì dat pro iel stat de majera batalies cun Roma. Te chisc ani an nce purvà a fé crëscer na identità per la jënt dl Südtirol. Per la populazion taliana iel stat na majer sperduda canche i à messù de ju privleghes sciche la stieres stateles. Aldò de Peterlini ie l Statut de Autonomia nce stat n strumënt per la pesc ajache l fova assé da spartì per duc. Śën se tratela de valëi nce te tëmps plu megri.

La relazion danter la defendura dla mendranza y na politica per duta la provinzia ie unida trateda da Giorgio Mezzalira. Ël à sorissà che tl mëter n droa dl Statut d’Autonomia nuef se ala n iede tratà de valivé ora defrënzes de carater soziel, economich o etnich. Tlo ne iel nia me minà a basa economica tla valedes, ma nce la defendura dla cuntreda che ntlëuta univa cunscidrà na defendura de identità y cultura. Da pert taliana ie l scumenciamënt dl tëmp nuef unì sentì cun melsegurëza. Aldò de Mezzalira ne fova la grupa de rujeneda taliana nia drë anjenieda ala nuviteies dl Segondo Statut y nsci iel plu che auter unì pià do che no svilupà pea. Ti ultimi doi dejeneies iel stat mesun smëndrì la tenscions danter le grupes de rujeneda pitan pruspetives de svilup a duta la grupes. Per Mezzalira se tratel śën de ti dé plu forza ai raporc danter la grupes de rujeneda, de mëter danora chël che n à deberieda y nsci miuré la crëta tl’Autonomia da duta la pertes.

as

Galaria dales fotografies

L'Assessore Tommasini spiega la sua visione futura di Autonomia

Landesrätin Kasslatter Mur über mögliche Entwicklungen der Südtirol-Autonomie