Dala Jonta Provinziela dl 17 nuvëmber

USP – L Guviern provinziel dat pro de lecurdé ai 6 de dezëmber l di nternaziunel dl ulentariat. Danter i unerei saral nce doi reprejentanc dla Val Badia. Tla senteda da ncuei, 17 de nuvëmber à i assessëures nce dat pro cuntribuc per scolines y refezions, la puscibltà de barac scolastics tla provinzia, y che al cëses de paussa ne possa nia auzé i priejes.

Di nternaziunel dl ulentariat
Ai 5 de dezëmber vëniel tenì l di nternaziunel dl ulentariat. Chësc di vën tenì uni segondo ann per uneré ulenteres y sensibilisé per la cossa. Ai 6 de dezëmber uniral unerà cater reprejentanc dla lies y trëi di jëuni. Danter i reprejentanc dla lies iel nce David Erlacher dl Sport Club Amatorial Antermëia. L jëunn Andrea Tasser unirà unerà per si atività ulentera tla mujiga de S.Lenert de Badia. La uneranzes unirà sëurandates dl auditorium Haydn a Bulsan.

Aiuc tl Guatemala
Ai 27 de nuvëmber vën adalerch premieda Nobel, Rigoberta Menchú per rujené y nfurmé n cont di proiec de aiut che la Provinzia de Bulsan sustën tl Guatemala. Ëila ova l ann 1992 pudù pië do l pest Nobel y ie nce stata candidata a deventé presidënta dl Guatemala. La Provinzia sustën proiec te 10 raions tl America dl Sud.

Paiamënt per maestri amalei
N cont dla lege Brunetta de me paië ora ai maestri l paiamënt de basa per i prim 10 dis de malatia iesen ruvei a na conclujion. La Provinzia de Bulsan possa paië ora la basa statela plu la njonta provinziela. Leprò vën mo la pert che l 13esim paiamënt y la njonta persunela. La njonta de bilinguism ne possa nia unì paià pra per i prim 10 dis de malatia. Dal 11esim di de malatia inant a uni maniera mpomo paià ora l paiamënt plën. La lege statela ie unida fata per ti vester a chëi maestri che sta ora dl lëur dijan che i fossa amalei.

Suvenzion per inuvazion y nrescides
L Guviern provinziel à dat pro l regulamënt per sustenì nrescides scientifiches. A chësta maniera possa la Provinzia de Bulsan finanzië nchin al 100% dl valor i proiec de inuvazion y nrescides purtei dant da firma, istituc de nrescida o istituzions de furmazion. Chësc muessa śën mo unì dat pro dala Union Europea a Brüssel.

Scolines y refezion
La Jonta provinziela à dat pro de paië ora 3 milion de Euro per la scolines. Chësta soma fova unida fata ora deberieda cun la Lia di chemuns y muessa unì fata ora da nuef uni ann.
Per la refezion iel ncuei unì fat ora de paië ora 4 milion de Euro ai chemuns. La pert che paia de ndut i genitori ie ënghe de 4 milion de Euro y leprò paia mo i chemuns de ndut 2 milion de Euro.

Barat scolastich
L Guviern provinziel uel sustenì la puscibltà de fé n barat scolastich nce tl Südtirol. Sculeies dla terza y cuarta tlas dla scola auta dëssa pudëi fé n ann ntier te la medema scola dl’autra rujeneda. Chëst ann iel bele 27 sculeies de rujeneda tudëscia y 25 de rujeneda taliana che fej na tel sperienza. “L ie na bona maniera per mparé a cunëscer miec sculeies dl’autra rujeneda, per avëi na imersion cumpleta y mplu iel nce da se aspité na fazion drët positiva” à sorissà l presidënt Luis Drunwalder.
Nchin ai 15 de mei possa i sculeies se nunzië te si direzion sce i ulëssa fé n tel barat. I sculeies resta nce ntan l ann de barat, scric ite te si scola da ula che i vën. Me per cumpëides de statistica resulteia i sculeies tla scola ulache i va pona nce ala lezions.

Scoles privates
La Jonta provinziela à ncuei fat ora i criteries do chëi che n possa recunëscer la scoles autes privates. Chisc criteries reverda dantaprima l cunzet de furmazion, l program dla materies de nseniamënt, età di sculeies, nsenianc y locai a desposizion. I sculeies de chësta scoles muessa pona fé n ejam per unì tëuc su te n’autra scola.

Firmes che sustën la families
Firmes che sustën la families possa unì tlassifichedes aldò.
La Jonta provinziela ulëssa che la Camera de Cumerz sëurantol chësta tlassificazion che muessa unì fata uni trëi ani da nuef. Mplu dëssa nce pudëi rujené pea i assessëures provinziei al’economia y al soziel. Firmes che à chësta tlassificazion giapa 20% de cuntribuc de plu.

Mostra provinziela
L Guviern provinziel à dat pro de ti dé 1,4 milion de Euro al Museum Dorf Tirol per mëter a jì la mostra artistica dl Tirol y dla provinzies de Trënt y Bulsan, n auter ann a Franzensfeste.

Priejes tla cëses de paussa
Aldò dla tratatives danter l assessorat provinziel al soziel y i chemuns, iel unì dat pro che per l ann 2009 ne possel nia unì auzà i priejes tla cëses de paussa. N cont dla njonta de cumpaniamënt paia la Provinzia da śën inant la medema soma per duta la cëses de paussa. Per l ann che vën ie unì fat ora 16 Euro al di (480 Euro al mëns). Nchin śën fovel defrënzies danter la cëses de paussa.

as