Dala Jonta provinziela dl 24 de nuvëmber 2008

USP- La Jonta provinziela de Bulsan à ncuei (24 nuvëmber) dat pro de lascé fé de pitla ativiteies produtives ti cuatieres. L zaré ju y fé su dan nuef na cësa cun cuatieres vën n cont di cuntribuc cunscidrà n ressanamënt. Ala pitla majons per mëndri ti hotiei possel unì fat na porta per les spartì dala majon di gentiores. Chisc ie stai i argumënc de majer ntres che l Presidënt dla provinzia Durnwalder à prejentà ala stampa.

La Jonta provinziela de Bulsan-Südtirol.

Atività economica te cuatier
Pitli artejans y ativiteies cumerzieles possa nce fé atività te si cuatier. “Ulon ti dé chësta pusciblteies ai pitli artejans te si formes tradiziuneles ajache per ëi ne se paiel nia a avëi na berstot a pert” à dit Durnwalder. La pitla aiviteies economiches ti cuatieres possa unì fates a cundizion che l sibe mpo lerch assé da viver y che l ne vënie perchël nia fat leprò n segondo cuatier.

Fé su da nuef na cësa
L zaré ju y fé su da nuef na cësa cun cuatieres valuteia la Provinzia da moinla sciche n ressanamënt. A chësta maniera, nsci Drunwalder, ne muessel nia unì tenì ite la mesura di cuatieres nueves, per giapé l cuntribut provinziel. Chësta regulamentazion vel nce per la verandes. Sce l vën fat na cësa nueva, muessen tenì ite i 110 metricuadrac per giapé l cuntribut a fé l cuatier.

Majons per mëndri ti hotiei
La majons per mutons nchin a 14 ani ti hotiei messova nchin śën taché pro ala majon di genitores zënza porta. Nce sce chësta majons ie massa pitles per vester recunesciudes sciche na majon a pert, possel śën aldò dla Jonta provinziel unì fat na porta per les spartì dala majon di genitores. A chësta majons possen me ti ruvé permez tres la majon di genitores.

Cunvëni sun la dunfierta segura
Ai 28 de nuvëmber uniral tenì n cunvëni sun la segurëza che la dunfiertes ruve a bon fin. L se trata tol aldò dl Presidënt Durnwalder de mustré su che la dunfiertes d’uni sort ruve zënza truepa burocrazia y custimënc aministratives a bon fin. Chësc reverda de plu azions sciche chëles de misicuneres o nce di dutores zënza cunfins.

Stazions dal penzin
La Union Europa ne fova nia una cun le regulamentazion dla stazion dal penzin tla Provinzia de Bulsan. Ncuei iel unì tëut demez la regula dla destanza minima danter doi stazion dal penzin y la regula che per fé na stazion nueva te n raion, messova unì tëut demez doi d’autra stazion. A chësta maniera vëniel respetà la rejon de marcià liede udù dant dala Union Europea. “Sce l vën fat de majera stazions dal penzin se damanda la Provinzia che l vën nce pità gas metan” à dit Durnwalder.

Medejines suvenziunedes
L stat talian uel ti sté do a cunsum ora de mesura dla medejines suvenziunedes. Per chësta rejon muessa la regions y i spedei comuniché la cuantiteies de medejines che vën adurvedes. Tla Provinzia de Bulsan vëniel permez al ann passà me adurvà 0,1% de plu de chësta medejines. L majer aumënt lascià pro dal stat ie de 13,5%. Südtirol ie nsci ultimo tla lista di aumënc. Chëst ann vëniel dat ora 108 milion de Euro per medejines suvenziunedes, 47,5 milion de Euro per cumpré la medejines ti spedei y 60,5 milion de Euro de cuntribut per la medejines vendudes tl apoteches.

Diretëures provinziei
L Guviern provinziel uel cunzeder nce a diretëures de ufize zënza titul de studi, l otavo livel de paiamënt. L se trata tlo de 27 diretëures de ufizies provinziei y 20 diretëures de ufizies de istituzions finanziedes dala Provinzia. L ie udù dant n aumënt nchin a 4.500 Euro al ann per diretëur y n custimënt de ndut de 411.000 Euro. Śën puderà scumencé la tratatives per fé da nuef l cuntrat per l personal diretif. Aldò de Durnwalder dëssa nce i diretëures dla scoles prufesciuneles giapé la medema cundizions sciche i diretëures dla scoles autes.

Cuntribuc a 24 chemuns
24 chemuns giapa cuntribuc straurdineres per na soma de 3.415.000 Euro. La Provinzia juda a finanzië proiec per nfrastrutures publiches sciche stredes, puenc y scolines o nce dliejes. Danter i 24 chemuns che giapa scioldi ora dl fond de resserva ne iel degun chemun ladin.

Temporai tla Val Venuesta
Per l dann fat dal rie tëmp tla Val Venuesta ova la Provinzia bele dat 1,5 milion de Euro. Ncuei à l Guviern provinziel dat pro de dé nce i 650.000 Euro che manciova mo per l dann che n à abù ti chemuns de Parcins, Laas y Freienfeld.

Museum dla versura a Lana
L Chemun de Lana ulëssa mudernisé si museum dla versura y l fé deventé n museum provinziel. L presidënt Durnwalder a dit de vester desfidënt de chësta pruposta. Na cumiscion dëssa lauré inant y stlarì avisa ciun che dëssa vester l cunzet dl museum dinamich, la luegia, l custimënt y chi che l dëssa mené. La Jonta provinziela se nmagina tlo che la miecia fossa na istituzion metuda adum dal chemun, l cunsorz dla versura y la Provinzia.

as

Galaria dales fotografies