Jonta provinziela dl 16 de fauré

USP – Scioldi per i chemuns, l barat danter Stat y Provinzia n cont di cuatieres di saudeies, l program dl Ufize provinziel dl’ëiles y dl Ufize provinziel de statistica nchin tl 2011 ie stai i argumënc prinzipei che l presidënt à prejënta do la senteda dla Jonta provinziela de chëst ena.

La Jonta provinziela de Bulsan.

Durnwalder a Roma y Brüssel

I assessëures ie unic nfurmei de co che à butà l’ancuntedes dl presidënt l’ena passeda a Roma y Brüssel. N cont dl’ancunteda cun l cunsëi per bilanz y finanzes dla Camera di Deputac à Durnwalder mo n iede sorissà che l ne ie nia da azeté che n vënie metui al medemo livel sciche l’autra regions. „Se tenion ai pruvedimënc dl Stato n cont de sparanië, ala costituzion y al pat de stabilità, ma ne se lascion nia mëter dant mo d’autra sëides“ à dit Durnwalder. „L ne ie nia da azeté che l vënie dat n tant per zitadin, nëus on dut d’autra cumpetënzes y messon nce les finanzië.“

Tl’ancunteda cun l vizepresidënt dla Cumiscion Europea Jacques Barrot iel unì rujenà dla garanzies minimes n cont di servijes soziei y de sanità. „Per i servijes soziei sëuraprò al standard possel zënz’ auter unì desferenzià danter zitadins dl Europa y chëi di autri paejes.

Cun l cumisser europeich al’energia Andris Piebalgs à Durnwalder rujenà de na si vijita tlo da nëus per unì a ti cialé al proiet dl idrogenn (Wasserstoffmeile) danter Minca y Modena.

 

Prugram de statistica 2009-11

La Jonta provinziela à dit de sci al program provinziel de statistica per i proscimi trëi ani. Udù dant ie 174 nrescides dl Istitut provinziel de statistica ASTAT, dl Istitut per nrescida economica dla camera de cumerz, dl Ufize de statistica dl Chemun de Bulsan, dl Istitut per sustëni tl lëur y de plu repartizions dla Provinzia de Bulsan. „Chësta nrescides nes dà la basa de nfurmazions che n se adrova per tò dezijions“ spiega l presidënt Durnwalder. Bele śën vëniel laurà danora per anjenië la gran cumpëida dla populazion dl 2011.

 

63 milion ai chemuns

La prima rata dl finanziamënt per i chemuns aldò dla cumpëida di zitadins ie unida data pro. De ndut iel udù dant 253 milion de Euro per finanzië a chësta maniera i chemuns, 63,5 milions ie bele unì spartì su.

 

Cuatieres di saudeies: nia debujën de lizënzes da frabiché

Te chëla che la Provinzia fabrica cuatieres per i saudeies sun puscion dla casermes, ne iel nia debujën de lizënzes da frabiché da pert di chemuns. L tleca che Stat y Provinzia sibe a una. Chësc ie unì ora da na analisa fata per via dl barat danter Stato y Provinzia ulache chësta frabica cuatieres per i saudeies y giapà perchël la puscion dla casermes. L barat che fova bele unì fat via cun l Guviern da dant, vëija dant sies pertes, la prima scumëncia śën. La se trata tlo de frabiché a Persenon, Vahrn y Eppan.

 

Pensions per nvalides, sëurc-stomes y vierces

La sëides de davani y la pensions de nvalides, vierces y sëurc-stomes ie unides adatedes al’nflazion ufiziela. Chësta ie tl ultimo ann stata de 3,3 percënt. La sëida de davani per giapé la pensions ie per defin nvalides, vierces y sëurc-stomes de 14.886,28 Euro, per n pert nvalides 4.382,43 Euro. L sustëni de assistënza ai nvalides ie unì auzà a 472,04 Euro, per defin vierces a 755,71 Euro.


Program de lëur dl Ufize dl’ëiles

La Jonta provinziela à dat pro l program de atività dl Ufize provinziel dl’ëiles per l ann 2009. L unirà jit inant cun azions de sensibilisazion a livel de chemun, l unirà inò dat ora la plates de nfurmazion „Eres“ y chëla sun l ëila y l lëur. Mplu unirà nce atualisà la bibliotech y pità nfurmazions de dërt al’ëiles. Tl program iel nce unì juntà pesc per tesi de laurea sun argumënc dl’ëila.

 

 

usp

Galaria dales fotografies