Dolomites arpejon naturela: sotscrì la dumanda

USP – De Juni dëssa la Unesco traté sce la Dolomites possa unì tlameda “arpejon naturela mundiela”. N var de chësc viers iel chisc dis unì fat dal presidënt dla Provinzia de Bulsan Drunwalder y dal assessëur Laimer te chëla che i à prutà inant la vesion nueva dla segonda dumanda al’Unesco.

Sotscrizion dla dumanda: Drunwalder y Laimer à purtà inant la documentazion acioche l’Unesco azeteie la Dolomites sciche arpejon naturela munidiela.

La prima dumanda al’Unesco fova unida fata al scumenciamënt dl ann 2008. L cumité de esperc dl’Unesco che à analisà la cuestion se à pona de setëmber damandà na lingia de documentazions y respostes sun argumënc cuncrec. La se à tratà dla coordinazion dla cin provinzies Bulsan, Trënt, Belun, Pordenone y Udine. Mplù nce de proiec de management bele nviëi via y ativiteies te raions defendui, personal, mesuns a desposizion o programes per scumenciadives cuncretes sce l unissa dat l titul ala Dolomites.

I esperc dl Ufize provinziel per i Parcs Naturei à dat resposta a chësta dumandes tla segonda dumanda. “I raions prinzipei che dëssa unì detlarei arpejon naturela mundiela mesura de ndut 142.000 hectar, cun mo 90.000 hectar leprò per raions de sëida” spiega Durnwalder. La pert dla Provinzia de Bulsan tulëssa ite i parcs naturei de Sexten, Fanes-Sennes-Braies, Puez-Odles y l Scilier-Ciadenac cun Latemar y la “Bletterbachschlucht”.

Do che i presidënc provinziei Luis Drunwalder y Lorenzo Dellai à sën sotscrì la dumanda, mancia mo i autri presidënc. “Nchin ala fin de fauré uniral mandà inant la dumana al Unesco a Paris y al cumité de esperc per l’analisa”, speiga l assessëur Laimer. Ël fej cont de giapé resposta de auril. „Tl segondo mez juni se anconta l cumité dl Unesco per l arpejon mundiela a Sevilla, tlo uniral pona tëut la dezijion sce vën azetedes la Dolomites” dij Laimer.

as

Galaria dales fotografies