Jonta provinziela dl 16 de merz

USP – La Jonta provinziela de Bulsan à ncuei dat pro la pruposta de lege finanziera. I assessëures provinziei, zënza presidënt che ie ncuei a Roma, à danterauter nce tratà la majons per mëndri ti hotiei, nvestizions per la miniera de Prettau y la puscibltà de pratica per sculeies.

La Jonta provinziela de Bulsan.

La Jonta provinziela à ncuei dat pro l test de lege prejentà dala terza cumiscion legislativa che ova straicà sies articuli sëuraprò, doi articuli (lerneri y joi) y na lingia de njontes (danter chëstes nce l frabiché cuatieres). La cumiscion se à lamentà de normatives che ne toca nia pra l bilanz provinziel. “Per respeté dates iel de gran mpurtanza che purton inant la lege finanziera” à l assessëur Berger spiegà do la senteda dla jonta. “Tlo ie nce ntegredes cuestions che messon adaté a normatives ududes dant dal stat. Da setëmber ne iel nia plu unì fat leges provinzieles nueves y la lege finanziera ie la prima ucajion per purté inant cuestions de prëscia.”

Gestion dla cëses provinzieles
Per sparanië tl gran custimënt dla cëses provinzieles à la Jonta provinziela dat pro n sistem nuef de nfurmazion per gestì scoles y cëses provinzieles. Chësc ie n sistem fat sun mesura per aministrazions publiches cun l fin de sparanië energia y de aministré miec. “Chësc ie na cuestion sun chëla che lauron bele giut y tlo iel n gran potenzial de sparanië ernergia” sorissea l vizepresidënt Hans Berger. L sistem nuef tol ite gestion y puzené, l mëter a jì dl’energia, la gestion dla tleves, la comunicazion l servisc internet, telefon y d’autri servijes. I ani passei fovel bele unì nvià via n proiet pilot, śën ulëssen ntegré l sistem CAFM (Computer Aided Facility Management). La Jonta à dat pro la cunvenzion cun l zënter naziunel per la informatisazion dl’aministrazion publica CNIPA.

Hotiei per families
La Provinzia ova udù dant de unì nconta ai hotiei n cont dla normatives per la majons di mëndri ntegredes pra la majons di genitori. Ncuei à la Jonta adatà chësta normativa aldò de tant che se damanda dla Suneria di conc. L se trata dantaprima dla spersa dla majons per mëndri.

Museum a Prettau
La Jonta provinziela à ncuei dat pro che tl Museum provinziel a Prettau possel unì fat n mplant da traté l’ega y na berstot per la ferata. Cun l mplant nuef puderal unì avisà ega cun manco ram tl ruf Ahr. Nsci vëniel miurà dastramp l cualità de ega tl ruf.
Per la miniera de Prettau fovel bele unì njenià na segonda ferata. Śën à la Jonta dat pro chël vëniel fat na majera berstot ulache l possa unì lascià tramedoi locomotives y fat lëures de manutenzion. Tla berstot nueva de feter 210 metricuadrac dëssel nce unì anjenià na grù. L custimënt udù dant per l mplant dal’ega y la berstot ie de 492.500 Euro. 

Finanziamënt dla biblioteches
Cun l plann de finanziamënt dla biblioteches publiches de rujeneda tudëscia y ladina iel ncuei unì udù dant l sustëni finanziel per svilupé y miuré l servisc. La majera somes reverda i cuntribuc per la biblioteches publiches (4.390.550 Euro), frabiché cun mubilia y sistems computerisei (1.400.550 Euro) y l finanziamënt de personal y atività tla biblioteches gestides da enc publics (2.050.000 Euro). L plann de finanziamënt vëija dant na priorità per la biblioteches de valeda ti luesc ladins y biblioteches de chemun cun culaburadëures dependënc.

Pratica per sculeies
La Jonta provinziela dat pro normatives nueves per dis de pratica da pert de sculeies dla scoles mesanes y dla scoles autes. “Chësc i n pruvedimënt per ti vester ala tendënza de lascé la scola ntan l ann” spiega l assessëur Hans Berger”. Sce na firma tol n sculé per n tëmp de pratica, muessel nce vester n tutor da pert dla scola che cumpanieia l sculé. “Chësc ie nce de nteres dla firma per avëi na culaburazion cualificheda” dij l vizepresidënt dla Jonta. Per l sculé pieta l’esperienza de pratica de mparé a cunëscer l mond dl lëur y juda a crì ora n mestier o na scola do la scola de ublianza. La pratica ie me mesun per sculeies sëura 15 ani. La firmes possa permò tò su culaburadëures cun 16 ani. “La ne va nia che n jëunn che à ueia de lauré ne possa nia lauré, perchël ulons nce da pert dla Provinzia nce pité ucajion de fé pratica ntan l instà per sculeies danter 15 y 16 ani” dij Berger. 

as

Galaria dales fotografies