Passa 50 cursc per nsenianc y educadëures ladins

USP – Chisc dis vëniel spartì ora tla scoles y scolines ladines l cudejel nuef di cursc de furmazion per nsenianc, educadëures y diretëures. Cun na vela de passa 50 cursc de furmazion persunela y furmazion te duta la materies de scola, vëniel tenì cont di bujëns y dla problematiches atueles. L cudejel ie unì dat ora per l 20° ann ndolauter.

L cudejel di cursc per nsenianc y educadëures ladins.

„L ajunamënt ie n dërt y n duvier dl personal dla scoles y n debujën de uni istituzion che uel tenì l var cun i tëmps“. Cun chësc pensier à l Istitut Pedagogich Ladin deberieda cun la Ntendënza ladina y d’autra istituzions nce chëst ann dat ora l cudejel di cursc de furmazion. Da instà inant vëniel pità cursc sun tematiches adatedes ai debujëns di nsenianc te scola y scolina. La vela de passa 50 cursc va dala problematiches di fulestieres, al dialogh danter la religions, o sculeies che à dificultà a se ntegré tla chemunanza dla scola. Na bela pert di cursc reverda nce argumënc plu tradizunei sciche l sustëni dla creatività, dl’esprescion o dla cumpetënzes te de plu rujenedes. “Chëst iede iel bëndebo na gran varietà, y mplu iel nce unì tenì cont dla problematica di imigranc y dla ntegrazion” spiega l diretëur dl Istitut Pedagogich Theodor Rifesser.

La particularità di cursc per nsenianc y educadëures ladins ie che l vën nce pità cursc a Roma y Minca per miuré tla rujenedes. Per cursc de mpurtanza particulera sustën l IPL nchinamei cursc ndividuei sëuraprò a chëi che ie tl cudejel. “Chisc cursc possa vester per miuré l nglëisc tl England, vel curs de mujiga o ert a Salzburg, ma nce argumënc spezifiches sciche ginastica per sculeies cun handicap” dij Rifesser.

Vel curs vën nce giaurì a nsenianc dla scoles tudësces y talianes. Nsci saral chëst ann de agost “KunstErtArte” per i nsenianc d’ert de duta trëi rujenedes tla Scola d’Ert a Urtijëi. „L ajurnamënt va debujën per auzé l savëi tla materies de cumpetënza, miuré la cumpetënzes pedagogich-didatiches, purté inant la capaziteies metodologiches y urganisatives” dij l ntendënt Roland Verra.

La cunescënza de tuta trëi rujenedes dla Provinzia ti gëura ai nsenianc y educadëures ladins mo na majera vela de cursc de furmazion. Sëuraprò ai cursc che ie tl cudejel per la scoles ladines, possa ëi nce fé pea chëi dla scoles tudësces o talianes.

“La realiteies de scola te nosc pitli o majeri luesc ie defrëntes, perchël iel mpurtant che l vënie nce studià ciuni che ie i fins che n uel arjonjer tenian cont dla chemunanza” nsci l assessëur provinziel ala scola ladina Florian Mussner n cont dla publicazio nueva. L cudejel di cursc de furmazion per nsenianc y educadëures ladins ie nce da abiné sun la plates www.pedagogich.it tl internet.

as

Galaria dales fotografies