Prufessëures à prejentà i bënsteies su i referendum (cun audio)

USP – I prufessëures Walter Obwexer dl’Università de Dispruch y Roberto Toniatti dl’Università de Trënt à purtà dant ncuei (13 utober) si bënsteies n cont dla cumpatibltà dla dumandes dl referendum di 25 de utober. L ie unì analisà sce l cuntenut dla prupostes de lege vede a una cun la normes europees y cun la costituzion taliana. Unit ora iel vel dubité da pert di prufessëures.

„On abù truepa dumandes sce i cuntenuc che vën damandei ala populazion tl referendum respetea bën la normes europees y la costituzion, nsci sons jic a crì na resposta te n cheder ufiziel, pra esperc” nsci à l presidënt dla provinzia Luis Durnwalder ncuei spiegà la rejon ciuldì che n à lascià fé i bënsteies. Sce la dumandes di referendum respetea pona veramënter la lege a livel statel y de Europa messerà, n cajo dì la suneria costituzionela. “L referendum unirà a uni maniera fat ai 25 de utober y la jënt dëssa nce savëi sce la dumandes respetea la costituzion y la normes dl’Europa” à dit l presidënt dla provinzia.

Walter Obwexer ie prufessëur dl Istitut per dërt europeich dl’Università de Dispruch. Ël à dit che la prima dumanda dl referendum, n cont di cuntribuc per frabiché cuatieres y di cuatieres soziei ie defin contra la normes europees. L referendum se damanda 5 ani de residënza per giapé i scioldi y 10 ani per i cuatieres soziei. Cie che ne possa nia unì azetà a livel europeich ie che tl’argumentazion dl referendum ie unì metù sciche fin che la jënt da tlo dëssa unì tëuc dant. L prufessëur à spiegà che l auzé da 5 a 10 ani l tëmp de residënza per giapé cuntribuc ie na discriminazion indireta. Per zitadins che vën da stati che ne fej nia pert dla Comunità Europea ne ie la situazion nia tlera de fin, ma aldò de Obwexer messëssa la cuestion di cuatieres nce valëi te de tei caji. Autramënter fossela sce tl’argumentazion ëssen fat referimënt a ulëi defënder la mendranzes.

N cont di cuatieres per l tëmp liede, minà iel tlo che uni chemun possa avëi nchin a 8% de segondi cuatieres, à Obwexer dit che l ie da azeté ajache l pudëssa unì fat referimënt a ulëi sparanië grunc da frabiché y defënder la cuntreda. Nia a una cun la regules europees ie che i segondi cuatieres fossa me per chëi che à la residënza tl Südtirol y nia per i autri. La defrënzes danter chëi da tlo y chëi da demez ie dal pont de ududa europeich na discriminazion. Chësc vel nce per l dërt de cumpré y vënder. Ponc de fundamënta de chësta segonda dumanda dl referendum ie perchël aldò de Obwexer nia a una cun la normes europees.

La doi dumandes sun la democrazia direta y n cont dl aeroport va, aldò dl prufessëur de Dispruch a una cun la normes dl’Europa.
Sce la populazion azetea tres l referendum la prupostes che ne va nia a una cun la normes europees, ne puderà aldò de Obwexer, la lege aldò nia jì n drova. Sce chësc unissa mpomo fat, ne possa la istituzions de cumpetënza (p.e. l istitut per cuatieres soziei) nia adurvé chësta lege. Mplu messëssa pona la Talia inò adaté la lege ala normes europees.

Roberto Toniatti, prufessëur per dërt publich dl’Università de Trënt à spiegà che tla Talia iel truepa pusciblteies de fé recurs, la cuestion possa perchël suvënz me unì stlarida defin dan suneria. Particularmënter per la cuestion dla democrazia direta iel unì dit che la regulamentazion de veles y di strumënc dla democrazia direta ti spieta al Cunsëi provinziel. Nce tlo ie damandà maiuranzes cualifichedes per dé pro leges nueves.

N cont dla pruposta dl referendum de zapé ora dla sozietà dl’aeroport y nia plu dé cuntribuc, à Toniatti spiegà che l ne vën tlo nia damandà de na norma singula ma de n argumënt politich, chël dla mobilità. Chësc ie n argumënt che va sëura la sëides dl referendum ora. Mplù ie la dumanda massa generela per pudëi pona la cuncretisé te na lege.

La prima doi dumandes dl referendum, n cont di cuatieres, va aldò dl prufessëur de Trënt contra la proporzions y devënta nscila na discriminiazion dal pont de ududa dla constituzion y dla normes europees.

 

as