Durnwalder dal presidënt dla Talia Napolitano: uneranza de setëmber

USP – Sce la vën a se l dé coche ulëssa la Jonta provinziela dëssa ai 5 de setëmber unì unerei i presidënc dla Talia y dl’Austria cun l gran orden al merit dl Südtirol. L presidënt Durnwalder l à (NCUEI) ai 5 de juni fat al savëi al presidënt dla Talia Giorgio Napolitano pra si vijita tl Quirinal a Roma. L ie unì rujenà de na lingia de argumënc.

N’ancunteda da plajëi: Napolitano saluda Durnwalder tl Qurinal a Roma. (Foto: Giandotti/Quirinal)

Chëst ann ne iel nia me l anuel di 40 ani dl Segondo Statut de Autonomia, ma nce di 20 ani de avëi finà l stritoz danter Austria y Talia per l Südtirol. Ai 5 de setëmber, l di che fova unì sotscrì l tratat de Paris uel la Jonta provinziela rengrazië i reprejentanc democratics di doi Stac che se à dat da fé per la realisazion dl’Autonomia. „Per chësta rejon ons fat ora de ulëi uneré i doi reprejentanc plu auc dla Talia y dl’Austria cun la gran uneranza al merit dl Südtirol“ à dit Luis Durnwalder.

Al presidënt Heinz Fischer ti l ova Durnwalder bele fat al savëi pra si ultima ancunteda, pra l’ancunteda (da ncuei) a Roma ti iel unì cunedì persunalmënter nce al presidënt Napolitano. Per Bulsan fossel n unëur y na legrëza sce i doi presidënc possa unì al uneranza tl Ciastel Tirol ulache n puderà nce rujené de co che se à svilupà l’Autonomia.

Durnwalder à valutà l’ancunteda “da plajëi”. Per l presidënt dla Provinzia se ala tratà de nfurmé Napolitano sun la situazion atuela tl Südtirol, co che la sta cun l’economia y l cunviver dla grupes de rujeneda. “Te chësta ucajion é pudù lecurdé che per la cuestion di relic dl Fascism ons cris cumpromisc da pudëi azeté y che i on n pert nce abinei” à dit Durnwalder. L presidënt dl Stat unì prià bel de na ntervenzion per ti tò forza al relief de Mussolini sun la plaza dla suneria a Bulsan.

Durnwalder à nce rujenà dla fazion dl pachetl de sparani dl Guviern per l Südtirol y dl’Acurdanza de Milan che cumporta na fasa nueva per l finanziamënt dl’Autonomia. L presidënt dla Provinzia à fat al savëi che n ie bën desposć de judé a ressané la casses dl Stat, lecurdan nce che l guviern Monti ne à bele plu iedesc nia respeta l Statut de Autonomia. Napolitano à sorissà che la regules dl Statut muessa unì respetedes y che l ie dla cunvinzion che l se lascia me arjonjer soluzions cun l dialogh.

Durnwalder à purtà dant na lingia de cuestions bele cunesciudes: dal mëter n droa dl’Acurdanza de Milan nchin al sëurantò de cumpetënzes nueves che cumporta nce de ti tò ju pëis al Stat (sciche per ejëmpl la pert tudëscia y ladina dla RAI). Mplu iel nce unì rujenà dl problem dl’ermes storiches che delegazions de Schützen da oradecà ne possa nia tò pea pra manifestazions tl Südtirol.

Sun mëisa ie nce unì metù l bujën de na amnistia per i vedli ativisć dl Südtirol. L presidënt dl Stat à prià bel de ti fé avëi la nfurmazions dla situazion atuela per pudëi cialé do la situazion.

as

Galaria dales fotografies