Di dla Cultura Ladina: soluzions a descriminazions y cunëscer l’Autonomia dl Südtirol

USP – Do 40 ani de Autonomia nueva dla Provinzia de Bulsan se tratela de abiné soluzions a descriminazions sciche chëla che n ladin ne possa nia deventé vizepresidënt dla Provinzia. Pra l Di dla Cultura Ladina, (NCUEI) ai 14 de setëmber a Bulsan iel unì pità nfurmazion plu sota dl’Autonomia dl Südtirol dal pont de ududa ladin. Permez ai ladins de Trënt y de Belun se n sta chëi dl Südtirol miec y de chësc dëssa i zitadins nce tenì cont.

Ntan l Di dla Cultura Ladina an pudù nrescì velch de plu dl’Autonomia dl Südtirol da pont de ududa ladin (foto USP/Pertl).

Sce la grupa ladina ne fova nia unida nunzieda tl Tratat de Paris l ann 1946, ala cun l Statut de Autonomia nuef giapà si recunescënza y la basa per nsenië y adurvé la rujeneda, l dërt de reprejentanza ti gremium y stieres publics aldò dl pruporz. "La tratatives cun Roma vën fates per duta la grupes de rujeneda y i ladins toca leprò" à sorissa l presidënt Luis Durnwalder te si paroles de salut.

Purempò se tratela śën de purté inant soluzions a descriminazions di ladins. Aldò dla normes de lege ne à n ladin nia la puscibltà de deventé vizepresidënt dla Jonta provinziela. "N vizepresidënt dla Provinzia ladin muessel vester" à dit Durnwalder. Chësta descriminazion muessa tumé, nce per rafurzé la posizion di ladins ora dla valedes ladines. L presidënt dla Provinzia à cunedì che l vën laurà a na revijion dl Statut d'Autonomia ulache l dëssa nce unì abinà soluzions ala descriminazion di ladins tla suneria aministrativa regiunela TAR o tla Cumiscion di Sies.

I ladins dl Südtirol possa se nuzé de deplù arjontes che vel per duta trëi grupes de rujeneda, nsci iel ntan l danmesdì de aprufondimënt tl palaz Widmann a Bulsan plu suvënz unì metù a cuer che i ladins pudëssa vester plu cuntënc de chël che i à giapà te chisc 40 ani de Autonomia. I resultac dla cumpededa dla jënt à mustrà su 1.800 detlarazions de identità de plu che mo dan diesc ani. Tl medemo mumënt ne se an nia desmincià di trëi chemuns ladins storics dla Provinzia de Belun. L presidënt dla Provinzia à dit che i parlamenteres da tlo ie unic damandei de purté inant l resultat dl referendum di trëi chemuns de Sëuramont per pudëi fé pert dl Südtirol, "ajache la ulentà dla populazion muessa unì respeteda", nsci Durnwalder. L assessëur Florian Mussner se damanda che per tré pea i trëi chemuns de Sëuramont dëssel unì jit la streda dla region europea Euregio.

L daunì dla grupa ladina, nsci iel unì dit plu iedesc, ie ala fin dla finedes tla mans dla populazion. La forza di luesc ladins dl Südtirol ie zënz' auter che la majera pert dla populazion se sënt ladina: l prinzip de territorialità. "Ma sce nëus vendon nstësc ora nosc ncësa per ti sauté do al majer prufit, pona ne va chësc nia a una cun valores de identità" à metù a cuer l assessëur ladin. Danter l'arjontes dl'Autonomia dl Südtirol ie la rejon de nsenië y adurvé nosta rujeneda dl'oma la basa dl vester ladin. L presidënt dla Provinzia à metù a cuer la posizion zentrela dla rujeneda y à nvià i ladins a curé y adurvé si rujeneda. Te tëmps de "spending review" y razionalisazion à Mussner mustrà su l bujën de jì inant de vieres dl'Europa y à fat n apel ai ladins che l ie de bujën de n lëur de scuadra per se fé valëi.

Per capì cie che suzed cun i ladins iel debujën de cunëscer cie che ie stat. L Departimënt ala Cultura Ladina, cun si diretëur Alexander Prinoth, à pità trëi referac per cunëscer miec la situazion ladina tl Autonomia dl Südtirol. L prufessëur Rolf Steininger à rujenà de coche ie unì a se l dé l Segondo Statut d'Autonomia. L prufessëur de storia Georg Mischi à pona prejenterà la storia di ladins danter l 1919 y 1945, fajan referimënt ai tëmps dl fascism che à spartì la populazion ladina. L ambolt da La Val Franz Complojer à purtà dant la pusciblteies che l Segondo Statut d'Autonomia à cuncretamënter pità ala jënt ladina.

Te na ntervista a Alessandra Scorrano, funziunera ladina a Persenon y al assessëur provinziel da dant Hugo Valentin (1984-89)  iel unì fat na nterpretazion di cuntenuc dl danmesdì. Tlo iel unì tucà la realtà che i ladins dl Südtirol à arjont si posizion te chëla che ie à abinà na culaburazion cun la maiuranza. Te chësc cuntest iel nce unì rujenà de sinergies y culaburazion cun la maiuranza, permez a n se spartì. Scorrano se à damandà na rë de cuntac per i ladins che viv ora la valedes. Aldò dla cumpededa dla jënt iel feter 1.500 ladins che ne viv nia ti chemuns ladins. Hugo Valentin à nvià la populazion ladina a se dé da fé per rafurzé la posizion di ladins nce ora dla valedes. N prim var à pità l di dla Cultura Ladina, chël de se de ju cun la situazion ladina per udëi bujëns y cie che se lascëssa mo fé.

--- 

De plu fotos dl Di dla scola Ladina sun la plata facebook „Jonta dla Provinzia de Bulsan"


as

Galaria dales fotografies

Di dla Cultura Ladina: soluzions a descriminiazions

Landeshauptmann Durnwalder zu einem ladinischen Landeshauptmann-Stellvertreter

Landeshauptmann Durnwalder zur Diskriminierung der Ladiner wird angegangen

Mussner: n assessëur ladin sce l vën smendrì la Jonta provinziela

Mussner: Autonomia dl Südtirol per i ladins

Alexander Prinoth: mpurtanza de n vizepresidënt dla Provinzia ladin