Unernanzes dl Tirol a 13 persunaliteies dl Südtirol

USP – Tl Ciastel Tirol iel (NCUEI) ai 16 de setëmber unì sëurandat uneranzes dl Lond Tirol a 42 persunaliteies. 13 crëujes de merit à giapà tei dl Südtirol, danter chisc nce trëi di luesc ladins. L mpëni che la persunaliteies à abù per la cumenanza ne ie nia velch da uni un, perchël ti vëniel iust te chisc tëmps dat mpurtanza cun la uneranzes.

La 13 persunaliteies uneredes cun i presidënc Günther Platter y Luis Durnwalder (Foto Land Tirol)

La crëusc de merit ie do la varëta y la bedaia, la terza uneranza plu auta dl Lond Tirol. Ann per ann vëniel unerà persunaliteies dl Tirol y dl Südtirol cun la crëusc de merit, baratan ju danter Dispruch y Ciastel Tirol. Chëst ann iel unì sëurandat la uneranzes tl Ciastel Tirol, valorisan l merit de 42 ëiles y ëi dla doi provinzies. La crëujes ie unides sëurandates dai doi presidënc Luis Durnwalder y Günther Platter deberieda cun de plu assessëures provinziei.

L presidënt dl Südtirol à te si rujeneda sorissà che la bona economia che ti dà da lëur a truepa jënt, la furmazion y la cura dla pert soziela ne se fej nia dassëula. „Śën nes vala bona, ma ti ani passei iel unì metù a jì doi provinzies modernes. Cun l mpëni dla persunaliteies uneredes iel stat mesun fé su chël che on aldidancuei" à dit Durnwalder sorissan che me normes ie massa puech, l va de bujën de persones che les mët n drova. Te si rujeneda à l presidënt dla Provinzia nce nunzià l'ultima dezijion te Cunsëi provinziel: „cun la lege sun la toponomastica ons stlut ju l ultimo pont daviert dl Paket. Chësc ie n gran suzes. Cun l cumpromis ne sarà nia duc cuntënc, ma ne dasson nia for cialé chël che ne ie nia unì arjont, ma chël che ie unì arjont" à dit Durnwalder.

La crëujes de merit ie esprescion dl mpëni per mantenì l vedl Tirol y che uni un possa viver si identità. L presidënt Platter à metù a cuer che truep ne se ëssa nia svilupà y ne jissa nia tan bën, sce ne assan nia abù persunaliteies che se ëssa dat da fé sciche i unerei.

Danter 13 unerei dl Südtirol, iel nce trëi di luesc ladins:

- Paola Bioc Gasser (San Martin de Tor/) per si merit ala grupa de rujeneda ladina y funzionera dl'Svp
- Bruno Senoner (Santa Crestina) per si merit da ambolt de Santa Crestina
- Marcello Varallo (La Ila) per si merit tl sport dai schi sciche presidënt dl Cumité de Copa dl Mond Alta Badia

- Ignaz Ladurner (Dorf Tirol) per si merit da ambolt de Dorf Tirol y tla Comunità raionela
- Manfred Schmid (Terenten) per si merit da ambolt de Terenten y tla Comunità raionela
- Margret Bergmann (Bulsan) per si merit da pedagoga dl liejer y ativista de pesc
- Herbert Santer (Toblach) per si meric per l'enes Gustav Mahler y l sport dl podejé y turism te Puster
- Josef Passler (Innichen) per si merit da ambolt de San Ciana/Innichen
- Klaus Platter (Bulsan) per si merit tl zënter de agricultura Laimburg
- Franz Lintner (Eppan) per si merit da ambolt de Eppan
- Giancarlo Bertagnolli (Bulsan) per si merit tla terapia y fundatëur dl'assoziazion "La Strada - Der Weg"
- Serafin Troi (Persenon) per si merit te aministrazions dla Diozeja y tl'agricultura dla Val d'Isarch
- Klara Rieder (Persenon) per si merit pedagogich y soziel sciche muniga

as

Galaria dales fotografies