Bilanz provinziel 2013 cun reduzion dla chëutes y sustëni per families y economia

USP – I custimënc y la nvestizions aldò dla ntredes dla Provinzia, l bilanz per l 2013, ie esprescion dl mpëni per limité l custimënt publich, sustenì la families, dé na sburdla ala furmazion y al’inuvazion. Aldò de chisc prinzipeies ie unì metù adum l bilanz de previjion de 5,068 miliardes che ie (NCUEI) ai 14 de nuvëmber unì prejentà dal assessëur ala finanzes Roberto Bizzo.

Cunscideran che l'autonomies dla Talia possa sun n tëmp plu lonch me se mantenì sce les ie bones de demustré che les lëura miec, les spënd de manco y ie plu efizientes, à l assessëur Bizzo prejentà l bilanz de previjion per l 2013 che mostra su l mpëni dla Provinzia  de chësc viers.

Per n auter ann iel udù dant n bilanz provinziel de 5,068 miliardes de euro. Tulan demez la partides de giro y 260 milion che ne possa nia unì spendui tan giut che la Chëurt costituzionela ne à nia tratà i recursc contra l pruvedimënc de sparani dl Stat, iel udù dant de pudëi spënder 4,364 miliardes de euro. Chësc ie 100 milion de manco permez al ann dant cun na reduzion de 2,2 percënt.

Davia che la cundizions metudes dant dal Stat ie ultimamënter for inò mudedes, iel chëst iede stat mo plu rie a fé na proietazion dl bilanz provinziel. Aldò dl pat de stabilità muessa la Provinzia spënder 120 milion de manco permez al 2012, aldò dla manovres per salvé la finanzes stateles messerà la Provinzia paië 460 milion al Stat y smëndrì la prescion de chëutes de 50 milion de euro. "Nce sce l se trata de cuestions defrëntes, muessa la Provinzia de ndut ciafië cun 630 milion de manco" a dit l assessëur ala finanzes.

La strategies dla Jonta provinziela n cont dla mpustazion de bilanz ie de smëndrì la prescion dla chëutes, smëndrì l custimënt curënt, sustenì la families y l bënsté, y tl medemo tëmp nce sustenì la furmazion, la tueda y l'inuvazion tl ciamp economich.

La reduzion dla chëutes che la Provinzia à fat permez ala diretives dl Stat reverda la chëuta sun l auto y sun la segurazion dl auto, l tribut sun l refudam, l IRAP, la njonta IRPEF y l'iscrizion al'università.
Per l cuarto ann ndolauter ie la Provinzia tl lëur de smendrì l custimënt curënt. Per n auter ann iel udù dant 3.304 milion che ie 118 milion de manco permez al ann dant (-3,6%) y 263 milion de manco permez al 2010. L majer sparani ie tlo udù dant tla reurganisazion dla strutures y sozieteies externes, spusté for plu lëures sun l computer y mëter adum servijes. "Pudon sparanië truep sce meton a jì l'aministrazion a na maniera da schivé lëures dopli" à sorissà Bizzo.

Per sustenì la families sënten su la reduzions IRPEF, IRAP y la segurazion dla cures. Sciche bele chëst ann, ne uelen nce per l 2013 nia fé paië la njonta IRPEF per n davani nchin a 15.000 euro y lascé la detrazion de 252 euro per uni mut. Da nuef iel che la cëses de paussa possa tré ju velch dal IRAP y che l possa nce unì trat ju chëutes per i bonns "voucer" soziei. Per la cura de jënt de tëmp a cësa, la "Pflegesicherung" iel udù dant n custimënt de 212 milion.

Danter i pruvedimënc per fé jì l'economia à l fond de rotazion purtà de bon resultac, y nsci uelen jì inant sun chësta streda. Dal 1991 iel unì metù ite 607 milion de euro te chësc fond che vën menà n culaburazion cun la banches.  A chësta maniera iel te chisc ani unì mprestà de ndut 2.047 milion a aziendes. Nce per n auter ann iel unì prugramà de junté 60 milion de euro tl fond de rotazion. Da nuef uniral metù a jì l Südtirol Finance, che ie n strumënt de sustëni al'aziendes che mët a jì proiec de svilup economich y internazionalisazion.
Cun la reduzion dl IRAP permez ala diretives stateles uniral de ndut trat ite 78 milion de manco tla casses Provinzieles. "Chësta reduzions premia l'aziendes che se dà da fé y à na funzion de cauté l'economia" à spiegà l assessëur Bizzo.

La fazion dl bilanz provinziel sun l'economia possa unì sciazà tenian cont dl custimënt curënt de 3.304 milion de euro y dla nvestizions per 1.295 milon. Permez al 2012 fejen cont de smendrì l custimënt curënt de 118 milion (-3,6%) y de auzé la nvestizions de 88 milion (+6,8%).

La pruposta de bilanz data pro dala Jonta provinziela unirà proscimamënter trateda te Cunsëi provinziel.

as

L'Assessore Bizzo illustra i 4 punti di forza del bilancio provinciale