L’educaziun y le plurilinguism tl zënter dl De pedagogich
Les 100 maestres y colaboradësses pedagogiches dles scolines s’á incunté incö por se dé jö cun l’educaziun plurilinguala tl contest dl De pedagogich a Urtijëi.
Se confronté cun les novités pedagogiches tl ciamp dla scolina, baraté fora esperiënzes y consëis y s’informé sön les formes desvalies dl laur pedagogich y didatich tl'eté dla scolina: chisc é stá i fins prinzipai dl De pedagogich gnü a se le dé incö, vëndres ai 27 de ma, tla scolina Salieta a Urtijëi. Les educadësses á ascuté sö tratan le danmisde ai referac sön „I obietifs y la strotöra dl percurs formatif por renforzé l'educaziun linguistica“ fat da n grup de maestres ladines che s'á dé jö cun gran impëgn por mioré l'educaziun linguistica ti trëi lingac provinziai che vëgn adorá tla scolina.
Insciö él ince gnü porté dant de plü ejëmpli de ativités elaborades tratan chësc ann de scolina impostades cun la forma dl "blended learning", „na forma de formaziun inovativa“, sciöche la ispeturia Edith Ploner á splighé, “che pormët da sté a ciasa y da desciarié da na plataforma dedicada les teories che vëgn spo elaborades y comentades te n forum y spo metüdes en pratica cun l'acompagnamënt y la survijiun dles dozëntes Luciana Favaro y Linda Meneghin dl'Université Ca' Foscari de Aunejia“.
Tla secunda pert á les espertes Luciana Favaro y Linda Meneghin presenté adöm cun la direturia dles scolines ladines Hannelore Insam y al’ispeturia Edith Ploner de plü reflesciuns sön le transfer tla didatica dles scolines ladines. Le focus é sté sön le se mëte en pratica n aprendimënt linguistich che vëgn costruí por düc trëi i lingac cun fins linguistics tlers y che costruësc la competënza di pici insö, pian ia dal livel de scomenciamënt de vignun. "Chësta forma de individualisaziun é la desfida por chëra ch'i orun ester arjignades tla didatica dl'individualisaziun", á dit la direturia Insam.
Tl domisdé él spo gnü presenté i resultac dl’evaluaziun te döes scolines ladines manajada da pert de Rosmarie Mussner dl Sorvisc por l’evaluaziun y da Irene Girotto (esperta tl ciamp dl’analisa linguistica tla scolines). L’assessur por la scora ladina Florian Mussner á sotligné te chësta ocajiun che tres la publicaziun „vëgnel a löm dantadöt l’importanza dl contest plurilinguistich y le liam danter le plajëi da orëi imparé y les competënzes personales, emozionales y soziales de vigni möt y möta“. L'assessur Mussner á sotrissé l'importanza de n evaluaziun costanta dles competënzes di mituns y dles mitans tl'eté dla scolina ince por podëi mantigní i standarg alc tl ciamp dles competënzes linguistiches dl ascuté sö y dl intëne tles scolines ladines.
N valgügn di resultac plü importanc dl’inrescida é che i mituns y les mitans dles scolines reconësc l’ambiënt plurilingual y é cosciënc de sües competënzes linguistiches. I resultac á ince confermé che la maiú pert di mituns é bugn da capí, deplü de ci che an mina, le significat de n valgönes parores y de tesć te düc trëi i lingac. N ater resultat dl’inrescida desmostra che le plurilinguism vëgn apriijé da düc chi che fej pert dl prozes dl imparé i lingac, dai maestri, ai mituns cina ales families interessades. "Chësc stüde é na basa por l'impostaziun dl insegnamënt linguistich en continuité cun l'alfabetisaziun plurilinguala", spliga l'Intendënt Roland Verra "y nes confermëia les competënzes ch'i odun ti mituns y tles mitans de chësta eté".
Por l’inrescida él gnü chirí fora i mituns y les mitans cun 5 agn de döes scolines, öna por valada cun n contest plütosc valif y cun le medemo numer de partezipantes y partezipanc. L’analisa reverda ma le ciamp dles competënzes linguistiches dl ascuté sö y dl intëne. „Dlungia n'analisa dla comprenjiun di lingac da pert di mituns él gnü integré tl’inrescida sides i geniturs co ince les colaboradësses pedagogiches por avëi insciö n cheder complessif dla situaziun“, spliga la coordinadëssa dl proiet Rosa Maria Mussner.
Le proiet é gnü sostigní dal’Intendënza ladina y da döt le setur dles scolines ladines, en colaboraziun ince cun le professur universitar Rico Cathomas. Dl layout y dla impaginaziun s’á fistidié le Ciamp Inovaziun y Consulënza.
rc
Galaria dales fotografies
