De dl’Autonomia (3/3): les detlaraziuns de Kurz y Gentiloni

I ministri Kurz y Gentiloni á sotligné incö tl Ciastel de Sigmundskron l’ancoraje internazional dl’autonomia ince tl contest dla reforma costituzionala.

Da man ciampa: le minister Gentiloni, le presidënt Kompatscher, Reinhold Messner y le minister Kurz (Foto USP/Oskar Verant)

Le De dl’Autonomia é jü inant incö domisdé tl Ciastel de Sigmundskron cun i intervënc dl presidënt dla Provinzia, Arno Kompatscher, y di dui ministri por i afars esters talian y austriach, Paolo Gentiloni y Sebastian Kurz. Trami dui i ministri á sotligné l’ancoraje internazional dl Statut d’autonomia y la nezescité da ciafé n’inteja danter dötes les perts por mudaziuns poscibles. Te so discurs á le presidënt dla Provinzia recordé che „i orun lauré adöm a nüsc partner söl’autonomia, cun n vare al iade, te n spirit europeich, por renforzé nosta funziun de punt danter le Nord y le Sud, sciöche laboratore dla convivënza, na picera Europa tl’Europa.“

Le minister por i afars esters, Sebastian Kurz, á dit che tratan so percurs scolastich al fat na jita tl Südtirol tratan chëra che al á „imparé da conësce y da aprijé la capazité dla popolaziun da se tó le miú dles döes cultures.“ Mo le minister á ince dit de avëi costaté che la storia atuala ais na gran importanza por i jogn südtirolej, en confrunt ai jogn dl’Austria. „Sce chëstes cosses é importantes por i jogn d’aldedaincö pón s’imajiné tan complicades che ares mëss ester stades dan da 70 agn“, á dit le minister. Kurz á ince adoré na frasa conesciüda de Reinhold Messner che dij „che sciöche alpinist messun savëi da reconësce le confin danter mancianza de coraje y scomenciamënt dla superbia.“ N conzet che pó ince gní adaté al’Acordanza de Paris. „I politics de chël tëmp messâ ester tan gaierc da orëi mudé val', mo, por arjunje resultac concrec y sostenibls por trami dui i Stac, messâi ince mëter averda.“ L’Acordanza Gruber-Degasperi ê insciö „n cumpromis, mo ara ne dess nia gní interpretada por ci che ara urô dí laota, mo por ci che ara á porté daldô, sciöche model a livel mondial por la proteziun dles mendranzes“. Kurz á ince sotligné che por vël y por süa generaziun „é la zircolaziun lëdia t’Europa na normalité, mo la chestiun di muciadus nes mostra tan debota che na cossa definida normala lasces da ester val’de normal.“

Por ci che reverda i raporc cun le Südtirol á Kurz sotligné „che i jarun inant cun nosta funziun de sconanza dl Südtirol. I ún l’aprovaziun dal rapresentant da Roma che le Statut gnará ma mudé en acordanza cun la Provinzia de Balsan. I nos starun tres dala pert di südtirolej.“

Le minister pro i afars esters talian Paolo Gentiloni á sotligné tl mëteman de so discurs che „la gran partezipaziun al de dl’autonomia desmostra tan importanta che l’acordanza danter Gruber y Degasperi é dötaurela, mo ara desmostra ince tan tröp che é mudé y tan de bugn resultac che é gnüs arjunc tres l’autonomia.“ N valgügn storics – insciö Gentiloni – nes segnalëia ince les perts debles dl’acordanza, atri indere á sotligné les arjuntes, che podun odëi aldedaincö, sciöche por ejëmpl la gran atraziun turistica dl Südtirol.“ Le minister Gentiloni á recordé inant che „l’acordanza á ispiré la chersciüda dl’integraziun europeica, la Talia y l’Austria á de bugn raporc de colaboraziun y na gran amizizia. I ne ún nia ma na vijinanza geografica mo ince n barat de marcianzies y sorvisc de n valur de 17 miliarg de euro y ince na vijiun deboriada dl’importanza dl’Europa.“

Aladô de Gentiloni, che á fat l’ejëmpl dl tunel de Basa sciöche simbol de comunza d’odüdes danter Talia y Austria, „él fondamental da sconé le prinzip dla zircolaziun lëdia de porsones y marcianzies y por chësta gaujia laorun ince adöm por ci che reverda la chestiun di migranc. Sce al é n post olache i ne podun nia renunzié ala zircolaziun lëdia spo él le Prener, simbol de n’Europa unida y lëdia.“ N’atra sfidada é por le minister „le percurs de discusciun tla Provinzia pro ci che reverda les mudaziuns al Statut al intern dla reforma costituzionala aprovada dal Parlamënt. La reforma reconësc les autonomies y stabilësc le criter d’acordanza por ci che reverda les mudaziuns che gnará fates, al é insciö n’oportunité por le dagní de osta autonomia“, stlüj jö Gentiloni.

Imajes sön Facebook

Imajes incuntada cun Kurz y Gentiloni

Intervista Gentiloni

Intervista Kurz 1

Intervista Kurz 2

Intervista Kurz 3

Audiointervistes Gentiloni y Kurz

Detlaraziuns ala stampa Gentiloni

Detlaraziuns ala stampa Kurz

Audio detlaraziuns ala stampa Gentiloni y Kurz

rc

Galaria dales fotografies