Ejam de trilinguism: diretives nöies

Da d’aisciöda inant gnará l’ejam de trilinguism tigní aladô dles diretives nöies che é gnüdes aprovades ai 24 de jená dala Junta provinziala.

Da d'aisciöda dl 2017 gnarál apliché les diretives nöies por ci che reverda l'ejam de trilinguism cun l'adatamënt al Cheder de referimënt europeich en comunanza por i lingac - Fotografia: USP

La Junta provinzala á aprové les diretives nöies por ci che reverda l’ejaminaziun dles competënzes dl ladin tl contest dl ejam de trilinguism y ti á dé l’autorisaziun al presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher da firmé l’acordanza cun le Comissariat dl Govern. La forma d’ejam nöia  gnará aplicada por le pröm iade da d’aisciöda dl 2017. „Do l’acordanza cun le Comissariat dl Govern gnará les diretives nöies publicades tl Boletin Ofizial dla Regiun y ará insciö forza de lege“, spliga le presidënt Arno Kompatscher.

Tla Provinzia de Balsan él sté 380 porsones che á fat l’ejam de trilinguism l’ann passé por avëi l’atestat de conescënza dl lingaz ladin. I criters por l’organisaziun dl ejam é gnüs stabilis dl 2002 y cun la reorganisaziun dles proes dl bilinguism él gnü damané da adaté ince l’ejam de ladin al Cheder de referimënt europeich en comunanza por i lingac. Le proiet é gnü elaboré dai mëmbri dla comisciun dl ejam y dal Istitut cultural ladin „Micurá de Rü“. „L’obietif – á splighé le presidënt Kompatscher y l’assessur ladin Florian Mussner – é chël da modernisé l’ejam aladô di standarg linguistics nüs y da valorisé le lingaz dla uma dla mendranza ladina.“

Da d’aisciöda dl 2017 gnará i ejams de lingaz fac aladô dles diretives nöies. L’ajornamënt di criters y le conzet aprové dala Junta reverda proes implü por ejamé les competënzes da ascuté sö y da lí. La novité prinzipala por ci che reverda le scrit é  che al gnará desfarenzié danter la proa scrita di liví A y B; por le momënt é le test d'ejam dles döes proes le medemo. Por ci che reverda les proes a usc gnará l’ejam strotoré aladô de tematiches prezises sön chëres che i candidac messará dé sües respostes.

La valutaziun dles proes gnará adatada al Cheder de referimënt europeich en comunanza pori lingac  y ará le focus, sides dla proa scrita co de chëra a usc, sön trëi aspec: la comprenjiun dles esposiziuns,  l’adoranza dl lessich y la coretëza dl’adoranza dl lingaz. Do che i tesć y le material d’ejam é sëgn ince dan man por ladin dla Val Badia y por gherdëna vëgnel arjigné ca döt por podëi scomencé cun i ejams nüs d’aurí. An pó ti dé n’odlada ai ejëmpli dles proes clican sön: http://www.provinzia.bz.it/formaziun-lingac/bilinguism/default.asp

 

 

usp

Galaria dales fotografies