Maran incunta la Ladinia: Al è gnü presenté i evënc
De setëmber y otober tla zité de Maran gnarál tigní evënc por promöie le lingaz y la cultura ladina. Les manifestaziuns gnará presentades ai 12 de messé a Maran
Aladô dl moto Maran incunta la Ladinia gnarál tigní de setëmber y otober tla cité de Maran döes edemes de evënc por promöie la conescënza dl lingaz ladin y dla cultura dla mendranza ladina. Chësta ligna de evënc importanta, a chëra che al tolará pert tröpes assoziaziuns, é gnüda presentada incö da doman (12 de messé) tl Palais Mamming a Maran dal assessur provinzial Florian Mussner, dal ombolt Paul Rösch, da Leander Moroder dl Istitut Ladin "Micurà de Rü" y dal diretur d'ofize Alexander Piccolruaz.
"Tl Südtirol olache al é la cultura todëscia y chëra taliana che s'incunta y convir, se desmëntion baldi sovënz che al é ciamó n terzo lingaz, cotan plü vedl - le plü vedl de döta la provinzia- le lingaz ladin. Al é nasciü tratan les invajiuns di romans dala fujiun dl lingaz celtich/retich cun le latin volgar y tl pröm secul do Gejú Crist s'ál spo svilupé te döt le raiun alpin. Inlaota ê le ladin le lingaz che gnô baié indlunch tles Alpes, dala Donau cina al Garda, dal Ciantun Tessin cina a Trieste. Impormó plü tert, canche al é rové adalerch i baiuvars y i longobarg, s'á le ladin trat zoruch tles valades olache al vëgn ciamó baié aldedaincö" á splighé l'ombolt da Maran Rösch.
"Bele da dagnora incá é la cité de Maran stada n post de barat y de incuntada danter cultures, religiuns y lingac desvalis. Chësta convivënza danter porsones y cultures desfarëntes caraterisëia tres ciamó nosta cité y al é l’espresciun de süa storia centenara, de süa daurida y ospitalité. Chisc valurs unse podü festejé l'ann passé, en gaujiun dl iubileum. Sëgn orunse ti dé la poscibilité a nüsc conzitadins y a nostes conzitadines sciöche ince a düc i ghesć da conësce damí le lingaz, la cultura, les usanzes y les tradiziuns dla jënt ladina" á dit inant l'ombolt.
"Manifestaziuns sciöche chëstes che gnará tignides a Maran - fora dles valades ladines - é d'importanza particolara por che i grups linguistics desvalis pois imparé da se conësce un cun l'ater. Al me fej dër plajëi che la secunda cité majera dl Südtirol, cun dötes sües assoziaziuns, desmostres tan d'interes ti confrunc dl lingaz y dla cultura ladina. Cun les edemes Maran incunta la Ladinia án l'intenziun da dé inant la cosciënza y la richëza dl patrimone linguistich y cultural dl monn ladin" á alzé fora l'assessur Mussner.
Le program tol ite - dal 24 d'agost cina ai 7 d'otober - mostres, cursc de lingaz, letöres, films y spetacui che gnará tignis n pü' te döta la cité, en colaboraziun cun les uniuns da Maran y les istituziuns ladines plü importantes (la Direziun Educaziun y Cultura ladina, le Museum Ladin Ćiastel de Tor y l'Istitut Ladin Micurá de Rü).
Les Edemes culturales ladines gnará inaugurades ofizialmënter ai 24 de setëmber tl Pavillon des Fleurs cun la presentaziun dl program detaié dla ligna de manifestaziuns y n excursus cört por ci che reverda les raisc ladines dla cité de Maran. Dl'organisaziun de chëstes edemes se crüzia n grup de laur spezifich metü adöm da Planker, diretur dl Museum Ladin Ćiastel de Tor, da Felix Ploner, diretur dla ripartiziun cultra y intendënza ladina, dal diretur d'ofize Alexander Piccolruaz y dal colaboradú Emanuel Valentin, da Moroder, diretur dl Istitut Ladin Micurá de Rü, dal ombolt Rösch, dal vizeombolt Andrea Rossi, dala direturia dla Repartiziun Cultura dl Comun Barbara Nesticò, da Sarah Freimuth dl Ofize Cultura, dai responsabli dla Biblioteca zivica da Maran Sonja Pircher y Umberto Massarini sciöche ince da Elmar Gobbi y Tiziano Rosani, responsabli dl Palais Mamming Museum.
A chësta ligna de manifestaziuns tolarál pert de plü artisć, auturs y musizisć ladins, l'assoziaziun Upad, le Museum dles Ëres, l'Accademia di studi italo-tedeschi, la Mediateca, le Ost-West-Club, le Lizeum artistich Cademia, les scores de lingac Alphabeta y la Merano Galoppo: en ocajiun dl Gran Pest de Maran/Untermais metará fora i artisć y les artistes che tol pert ala mostra UNIKA sües operes tl ipodrom, olache al sonará ince les musighes ladines cun passa 300 musiconc.
SAN
