Marcé dl laur, al vá inant le trend positif
Dac positifs dal raport sön le marcé dl laur: tl secundo semester dl 2018 é la dejocupaziun tl Südtirol rovada a 3,1 porcënt.
Noeles dër positives dal marcé dl laur südtirolej é gnüdes presentades incö ai 22 de novëmber dal’assessuria Martha Stocker adöm al diretur dla Repartiziun Laur Stefan Luther te na conferënza stampa. Ti ultims trëi agn é la porcentuala de ocupaziun jüda sö dl 10 porcënt a livel provinzial, de chisc él n aumënt de 7.210 posć de laur (3,5 %) ma ti ultiums sis mëisc. "Tl scomeciamënt de chësta legislatöra un messü afronté na seria de crises de ocupaziun porvia dla Hoppe y dla Würth. Sëgn, a fin dla legislatöra, podun ester contënc dl trend positif, ince por merit de na seria de mosöres de sostëgn y de promoziun metüdes en pratica a livel provinzial”, á dit Stocker. Danter ma y otober dl 2018 é l’aumënt dl’ocupaziun stada scialdi alta aladô dl raport söl marcé dl laur, ince por ci che reverda i jogn. Chësc comporta sambëgn ince conseguënzes por la dejocupaziun, che é passada te n ann da 3,4 porcënt a 3,1 porcënt. I dac é insciö prësc anfanc co tla perioda dan la crisa, a pert la dejocupaziun jonila che resta valgamia alta cun 10,2 porcënt sciöche valur mesan dl 2017. En confrunt cun l’ann passé él indere diminuí de püch le valur dla porzentuala de dejocuparziun danter i zitadins nia comunitars rovan a 14,3 porcënt. Aladô de Stocker él poscibl da arjunje l’obietif de 80 porcënt sciöche valur dla ocupaziun danter i zitadins dai 20 ai 64 agn, atualmënter é le valur sön 78,4 porcënt.
Aumënt ince tl setur dla ocupaziun dependënta
Ti ultims sis mëisc é la ocupaziun de dependënc chersciüda dl 3,5 porcënt en confrunt ala medema perioda dl ann passé. N valur dër positif é gnü registré danterater tla hoteleria y pro i ostis (6,1+%), tl setur dla assistënza soziala (3,5%) comerz (+2,9 %) y agricoltöra (+7,2%). Le buniscimo resultat de n aumënt dl 4,9 porcënt pro le frabiché é danterater na conseguënza di apalc por costruí le tunel dl Prener.
Le diretur dla Repartiziun Laur, Stefan Luther, á sotligné che le Südtirol é “l’unica regiun dl teritore statal che é tla lista dles regiuns europeiches cun n valur de ocupaziun sura le 75 porcënt”. Le numer mesan de porsones zënza ocupaziun scrites ite tla lista de zëntri de mediaziun laur tratan la perioda ma – otober 2018 é de 11.821 porsones, mile implü (9,4 %) en confrunt al ann passé. Che chir veramënter laur y che podess gní colocades atira él indöt 4.805 porsones, le medemo valur dl ann passé. L’aumënt dl numer complessif é na conseguënza de n valgönes categories de dejocupá che ciafa indenités por na dorada plü lungia co denant y che é insciö interessá a ne gní nia tuc demez dales listes. Te chëstes listes él ince les ëres che é scrites ite da plü de n ann ales listes de dejocupaziun y che do na maternité ne é nia desponibles da jí a lauré.
USP
