La Rëi Re.a.dy sostëgn le reconescimënt de dötes les families
En le De di dërc dl’infanzia y dl’adolescënza recorda la Rëi Re.a.dy le dërt di mituns y dles mitans d’avëi na familia – Chësc vel ince por i mituns y les mitans da relaziuns nia eterossessuales.
BALSAN (USP). Dal 2019 incá alda la Provinzia de Balsan pro la Rëi cuntra les descriminaziuns. Pro chësta tochel aministraziuns publiches che s’á tut dant da jí cuntra les descriminaziuns gaujades dal orientamënt sessual y dal'identité de gënder. La Rëi tol ite te döta la Talia 299 partner; tl Südtirol fejel al momënt pert dla Rëi a pert la Provinzia, ciamó 26 d’atri comuns, comunités raionales y la consulënta por l’avalianza dles oportunités.
Por le de di dërc dl’infanzia y dl’adolescënza, ai 20 de novëmber, ghira i partner dla Rëi te na tuta de posiziun che le legisladú conzedes ince le reconescimënt de families de mituns y mitans da relaziuns nia eterossessuales. Al vëgn ince fat referimënt ala desvalianza de tratamënt devers di mituns y dles mitans dles families omogenitoriales, ajache süa vita familiara ne vëgn nia daldöt defenüda a livel iuridich. En concret ghira la Rëi che la geitorialité dopla vëgnes reconesciüda tles iscriziuns anagrafiches y che i mituns y les mitans atocá vëgnes insciö defenüs deplëgn. Implü é la Rëi cuntra vigni sort de descriminaziun y violënza, cuntra chëres che les porsones transgender y nia binaries mëss vigni de combate.
Chiló dessot ciafëise le test intier dla tuta de posiziun:
Incö en le “De internazional di dërc dl’infanzia y dl’adolescënza”, ves recordunse nos ënc dla Rëi RE.A.DY (Rëi nazionala dles aministraziuns publiches che laora por ti ester ales descriminaziuns gaujades dal orientamënt sessual y dal'identité de gënder), che l’art. 2 dla Convenziun sön i dërc dl’infanzia, ratificada dal Stat talian dl 1991, prevëiga che “i Stac comëmbri adotëies düc i provedimënc adatá por che le möt/la möta vëgnes veramënter defenü/defenüda cuntra vigni forma de descriminaziun…”. Por ademplí chësc impëgn ti damanunse al legisladú da antergní por ti conzede ince ai mituns y ales mitans nasciüs da n proiet familiar de n per nia eterosessual, che süa familia vëgnes reconesciüda sciöche les atres families.
I orun mantigní inant alta l'atenziun sön la desvalianza de tratamënt devers di mituns y dles mitans dles families omogenitoriales, che n'á nia i medemi dërc di mituns y dles mitans nasciüs y chersciüs sö cun pers de porsones eterosessuales te nosc Paisc.
La vita familiara dles porsones LGBT+ n'é nia ciamó daldöt protezionada tla normativa de nosc Paisc y porta pro a desvalianzes de tratamënt tl cheder di Stac dl'Uniun europeica, descriminan de fat in primis mituns y mitans a chi che al ne ti vëgn nia reconesciü so dërt d'avëi dui geniturs.
Sciöche bele dit ai 12 de ma dl 2023, tratan la manifestaziun “Les Cités por i Dërc” a Torino, olache al á tut pert aministradus y aministradësses da döta la Talia, ne pón nia plü sburlé n’intervënt legislatif, damané plü iadi ince dala Curt Costituzionala, por ti conzede ai Comuns da ti garantí ai mituns y ales mitans di pers omogenitoriai la proteziun plëna tres le reconescimënt anagrafich dla genitorialité dopla; les domandes de intervënt por agí sciöche ofiziai de stat zivil tles iscriziuns anagrafiches di mituns y dles mitans di pers omogenitoriai y les intimaziuns dles autorités de govern da ne le fá nia se conzentrëia dantadöt sön i ombolc y les omboltes. Al é na situaziun de malsegurëza nia da tigní fora, che cheriëia iniustizia y na tenjiun soziala y umana dolorosa.
Incö, ai 20 de novëmber, él ince le De internazional por recordé les vitimes de transfobia, olache - sciöche vigni ann - tröc ënc partner dla Rëi ciara da organisé scomenciadies de sensibilisazun por jí cuntra les tröpes situaziuns de descriminaziun y violënza che les porsones transgender y nia binaries mëss tigní fora. La coinzidënza di dui dis conzed porchël da mostré sö le bojëgn che dötes les istituziuns se dais da fá a na moda che les porsones adolescëntes ne mësses nia plü sté fora bulism y violënzes porvia de süa identité de gënder tles scores y te vigni ater ciamp dla vita soziala.
Informaziuns sön la Rëi é da ciafé chiló: https://chancengleichheit.provinz.bz.it/de/ready
red