1 n ann de Jonta provinziela: pa persona tl zënter (3/3)
Fé a na maniera che cura y sanità ruve for plu y plu daujin dala jënt y sustenì la cualità tla furmazion y tla cualità ie zeche a chël che la Jonta provinziela ti à dat n gran pëis.
BULSAN (USP) Fé a na maniera che cura y sanità ruve for plu y plu daujin dala jënt y sustenì la cualità tla furmazion y tla cualità ie zeche a chël che la Jonta provinziela ti à dat n gran pëis te si prim lëur de cunlaurazion.
Dlongia l mpëni per l’autonomia de Südtirol, che la posse inò dé de miëura cundizions de svilup y de vita, se à la Jonta provinziela te si prim ann metù dant mesures nueves, che mët la persona tl zënter, à dit Arno Kompatscher. L presidënt dla Jonta provinziela à trat la somes deberieda cun la vizepresidënta Rosmarie Pamer y i vizepresidënc Marco Galateo y Daniel Alfreider y pona nce i assessëures Philipp Achammer, Magdalena Amhof, Christian Bianchi, Peter Brunner,Ulli Mair, Hubert Messner y Luis Walcher, ai 28 de jené a Bulsan.
L assessëur per la sanità Messner à auzà ora l miuramënt tl ciamp dla sanità y dla cualità de vita: “Na cura l plu daujin che la va, cunscidrazion dla valuta di lëures tla sanità y n mudamënt di valores tla prevenzion – chëstes ie nostra priuriteies.” 165.000 persones iel te Südtirol, uni terzo, che à na malatia cronica. “Chësta persones ulons nëus vester boni de curé plu aslune y plu da daujin, tla cunlaurazion cun i servijes soziei,” à dit Messner.
I cuntrac culetifs ie unii stluc ju tla mesura de dut adum 35 milions de euro per l personal de cura y 15 milions de euro per i dutores y per mesures de sustëni tla furmazion iel unì auzà l’atratività tl lëur tla ciamp dla sanità. “Nëus recunescion la valuta de si lëur da uni di a bën dla jënt. N generel ulons arjonjer n mudamënt di valores tla cura y tla sanità: mpede traté malaties dëssel tl daunì unì metù l focus sun la prevenziony y n stil de vita sann,” dij Messner.
Jënt che à debujën de cura muessa pudëi resté l plu che la va a cësa, y perchël ons renfurzà l servisc per secudì y curé via per l di, ntan che tres sëntes nueves de scolina vëniel judà pea che familia y lëur posse jì a una,” da coche à spiegà l’assessëura per la familia. Tl ann 2024 iel unì finanzià dut adum 140.000 ëura deplù per l servisc ambulant de cura a cësa. Per la cëses de paussa iel unì finanzià 200 lueges sëuraprò tla cura via per l di, acioche n ti tole ju mpue’ de pëis a chëi de familia che cëla di siei. Pra la 127 scolines dl di n iel tl 2024 unit leprò 9 de nueves.
L mpëni di assessëures per la scola y furmazion Alfreider, Galateo y Achammer ti ie jit de viers dla jëunes y di jëuni che ie tl lëur de crëscer. N cëla dantaldut de abiné plu personal y de avëi na miëura cualità: “Messon ti giaurì a nosc mutons y a nosc jëuni chances y pruspetives nueves y mëter tl zënter n sustëni ndividuel; chësc suzed cun cunzec sun mesura ma dantaldut cun mesuns sëuraprò,” à sotrissà Achammer.
Tla scoles tudësces iel unì crià te diesc ani passei de ndut 357 stieres nueves per l bujën de sustëni (lëur soziel, furmazion per la rujenedes, migrazion, ntegrazion y psicologia te scola). Bën 3.713 cuntrac de aprendistat iel unì stlut ju tla scola tudëscia (plus 6,1 permez al ann 2025.) Tla scoles talianes ie chisc cuntrac unii auzei a 3.094 (plus 30 percënt permez al ann 2023.)
Per la cultura taliana àn auzà i cuntribuc per la cultura taliana de trëi iedesc tant, per l 2024 ades 3,2 milions de euro, per l lëur cun y di jëuni tudësc àn metù a despusizion na soma particulamënter granda de de ndut 12,5 milions de euro per l ann 2025
L mudel particuler dla pitla mendranza te Südtirol, i ladins, à tl ann 2024 festejà si trëicherc de secul y va inant cun si furmazion te trëi rujenedes. L ressort Alfreider sustën la scumenciadiva de fé deventé la lijëndes ladines na arpejon Unesco.
san/red