1 n ann de Jonta provinziela: mpëni per n daunì sustenibl (2/3)
Curiera y ferata ie plu saurida da ti ruvé permez y da n se nuzé, per 263 milions iel unì fat frabicac per la scola, per passa 18 milions de euro iel unì dat cuntribuc per l’energia.
BULSAN (USP). Fazit do n ann de Jonta provinziela: curiera y ferata ie plu saurida da ti ruvé permez y da n se nuzé, per 263 milions iel unì fat frabicac per la scola, per passa 18 milions de euro iel unì dat cuntribuc per l’energia.
Da n ann incà lëura la Jonta provinziela sëura la repartizions ora per cuestions fundamenteles. N pont mpurtant de majer pëis che ie for ie la sustenibltà, punduda ite te na strategia de plu ani dla Provinzia, che tën cont sibe de aspec ecologics ma nce ecunomics y soziei. “Da canche on tëut su ufizialmënter i lëures de Jonta ie la sustenibltà y l’autonomia la tematiches prinzipeles,“ auza ora l presidënt dla Jonta provinziela Arno Kompatscher, che à prejentà i resultac plu mpurtanc che la Jonta provinziela à arjont, ntan na cunferënza stampa ai 28 de jené a Bulsan, deberieda cun la vizepresidënta Rosmarie Pamer y i doi vizepresidënc Marco Galateo y Daniel Alfreider y i autri cumëmbri dla Jonta provinziela Hubert Messner, Christian Bianchi, Luis Walcher, Ulli Mair, Peter Brunner, Magdalena Amhof y Philipp Achammer.
Na gran pert dla ades 8,13 miliardes de euro dl bilanz provinziel à diretamënter o ndiretamënter la funzion y fazion de ti garantì ala jënt y al raion n daunì segur y sustenibl.
Scumencian cun la mubiltà iel da pert dla Jonta provinziela inant unì desmustrà m gran engagement per na rë de stredes segura y rejilienta, cun l sustëni de ntervënc aldò y de 480 lauranc per la stredes. “Ma l fova per nëus nce mpurtant de fé che la mubiltà dl raion sibe plu saurida da unì nuzeda, cun n abo-pas de Südtirol nuef per 250 euro al ann o per l abo al mëns per 39 euro y de miuré la ntermudalità tres n miuramënt dla rë dla ferates,” da coche à sotrissà l assessëur per la mubiltà y per la nfrastrutures Alfreider.
Nce cun referimënt ai frabicac, dantaldut per chëi de scola, ti àn cialà de viers dl daunì: “De gra al budget dl 2024, cun za. 250 milions de euro de nvestimënc per 33 pruiec tl ciamp dla scola y 13 milions de euro per 500 lëures de cumedura, ons pudù ti garantì ai cunlauradëures dl ciamp dla furmazion strutures mudernes, segures y sustenibles dal pont de ududa energetica,” à auzà ora Bianchi, assessëur per la nfrastrutures, patrimone, liber fundier y cataster. La scumenciadiva de ressanamënt energetich "Building Renovation Plus" per frabicac publics dëssa purté a n sparani de 36.000 tones de CO2. Cun la digitalsazion de 76.000 ac catastei àn scumencià a se muever sun l troi dla digitalisazion.
Nia mancë ne possa dal pont de ududa dla sustenibltà na udleda ala cuntreda y al’energia: “Tl ann 2024 sons stac boni de paië ora cuntribuc energetics per 18 milions de euro y de jì inant cun l engagement dla Provinzia per funtanes de energia renuvabla. Cun la nuviteies dl bonus energetich sustenions l ressanamënt de frabicac per ngrandì l’efizienza energetica y l anuzamënt dla cubatura bele danman. Tl medemo mumënt ie l plann dl tlima na pert zentrela de nosta ajënda, cun n travert tler de smendré la fazion sera y cun mesures per n raion plu efizient energeticamënter,” spiega l assessëur per la scunanza dl ambient, per l’energia y per l svilup dl raion Peter Brunner. Per mantenì raions de scunanza per tëmps lonc, à la Provinzia dat pro i criteres per cumpré biotops y cumprà n biotop de 15.965 metri cuadrat per n valor dut adum de 957.900 euro. Tosc arà cënt Chemuns n plann de pricul dat pro.
Acioche Südtirol reste inant n raion ulache n vive bën, dantaldut tla segurëza, à l ressort Mair etablà l barat tresora danter Polizia y Carabinieri y stlut ju cunvenzions de cunlaurazion, per pudëi cumpré mo deplù roba da tré sëura y plu njins per la forzes dl ordn stateles y per renfurzé la cunlaurazion cun la polizai de chemun. Oradechël à Mair purtà inant i lëures per na lege provinziela per la valorisazion dla polizai de chemun.
gm/san/red
