1 n ann de Jonta provinziela: mpëni per l bënsté (1/3)
Ades 123 milions de euro iel unì dat ora per n cuatier che n ebe l muet de pudëi avëi. Oradechël iel mo unit a s’l dé d’autra mesures per n viver che n posse avëi l muet de viver y per l bënsté.
BULSAN (USP). Ades 123 milions de euro iel unì dat ora per n cuatier che n ebe l muet de pudëi avëi. Oradechël iel mo unit a s’l dé d’autra mesures per n viver che n posse avëi l muet de viver y per n cër’ livel de bënsté. Chësta ie la bilanz dla Jonta provinziela de un n ann.
Deberieda y tla cunlaurazion danter i ressorts lëura la Jonta provinziela pra plu cuestions mpurtantes. Tl prim ann dla ncëria te Jonta se àn coche dit dat ju cun la vita che n ebe l muet de viver y dl bënsté, per n daunì de segurëza y l mpëni de mëter la jënt tl zënter y la ajëndes. Na cualizion cun 5 partners ie sfadiëusa, à dit l presidënt dla Jonta provinziela Arno Kompatscher, che à prejentà la arjontes cun la vizepresidënta Rosmarie Pamer y i vizepresidënc Marco Galateo y Daniel Alfreider y pona nce i assessëures Philipp Achammer, Magdalena Amhof, Christian Bianchi, Peter Brunner,Ulli Mair, Hubert Messner y Luis Walcher, ai 28 de jené a Bulsan.
Dal scumenciamënt incà iel unì fat passa 1.200 deliberes. L ie stat mesun avëi n bilanz da record, sotrissea cuntënt l presidënt Arno Kompatscher. La ntëur 8,13 miliardes de euro tl bilanz provinziel ie l resultat de plu tratadives, che ie nscila na bona fundamënta per n bon svilup ecunomich te Südtirol.
“Cun duta la Jonta ons svilupà strategies per n raion for plu y plu sustenibl y inuvatif,” à auzà ora Galateo, assessëur per l svilup ecunomich y per la scola y cultura taliana. Paredlan cun l ann 2024 à la Jonta provinziela auzà senificativamënter i cuntribuc,” per ejëmpl per pruiec per mëter adum familia y lëur (plus 290,93 percënt), premies per la furmazion di jëuni che lëura (plus 40,76%) y per i servijes de ujinanza (plus 27.09%).
„Sce l vën laurà nosc luesc da paur, nosc prei y bòsc y sce nosc luesc posse resté da vita y vivanda y sibe la jënt da tlo che i seniëures se sënt bën, se tràtel de n davani per duta la provinzia. Prechël se ons cunzentrà sun l renfurzamënt dl raion ntëurora, ulache la pauraria, l mantenimënt y manejamënt di bòsc y l turism ie da cësa, à sotrissà l assessëur per i paures y per l turism Walcher. Nscila iel unì metù a jì mesures per renfurzé la pauraria da mont, danter l auter la mecanisazion dla stales dedite. Per mantenì la rë di troies tla cuntredes ntëurora ti iel unì dat plu mesuns dantaldut per chemuns cun na gran rë de troies, nce la ustaries de paesc te raions struturalmënter dëibli ie unides sustenides.
Acioche l’ecunomia posse jì bën vàl debujën de n cuatier che n posse avëi l muet de avëi, y nscila se à la Jonta provinziela, dantaldut i ressorts Mair y Brunner, dat ju dassënn cun la dumanda per n cuatier che n posse avëi l muet de avëi. “Grunt y lerch da sté n iel te Südtirol puech y nscila nce cër. Ulon ti jì permez ala cuestion: n prim var mpurtant de chësc viers ie la lege urbanistica nueva, che ie bele unida laureda ora y che unirà tosc trateda te Jonta provinziela, à dit l’assessëura per l sté y la segurëza Mair. Mé tl ressort Mair iel stat 223 ancuntedes cun esperc y reprejentanzes de nteresc. Tl ann 2024 à la Jonta provinziela metù a despusizion 123 milions de euro per l sustëni tl frabiché y sté y per l sparani per l frabiché.
L’assessëura per l’Europa y per l personal Amhof fej referimënt ai 8 cuntrac culetifs tl’aministrazion publica: “On destinà passa 440 milions de euro, che ti va a bën di mpliei. Chësc porta pro de svilupé l’aministrazion provinziela cun mesures d’uni sort coche luegia de lëur atrativa, fair y ntlujiva.” 170 milions de euro de acont de nflazion uniràl paià ora de fauré, 20 milions ie a despusizion per la premies de cunlaurazion Tl ciamp dl lëur iel unì fat dut adum 5.400 ancuntedes de assestement y 3.852 mesures per ngrandi la capazità de lëur pra 1.402 dejocupei. Nchinamò iel unì metù a jì 373 pruiec finanziei dala UE per i ani 2021-2027. De ndut iel per Südtirol 488 milions de euro a despusizion. Dut adum ie 64 percënt di mesuns bele unì partì ora tres i trëi fonds europeics dla UE, EFRE, FSE y Interreg I-Aut.
san/red
