INVALSI 2025: La scora primara ladina miorëia cotan
De bonoscimi resultac pro les proes d’inglesc tles classes de düc i liví – L’assessur provinzial Alfreider: "I resultac confermëia ciamó n iade la cualité de nosc model formatif plurilingual"
BULSAN (USP). Ara é indô tan inant: ince chësc ann él danman i resultac INVALSI por les scores ladines. Al á tut pert 233 scolars y scolares dla scora primara, 219 dla scora mesana y 170 dla scora alta, chël ó dí indöt 622 scolars y scolares.
Al é gnü arjunt de boniscimi resultac por ci che reverda les proes d'inglesc dales scores primares ales scores altes. Pro la V classa primara á le 98% di scolars y dles scolares arjunt le livel plü alt (A1). Pro la III classa dla scora mesana á l’86% arjunt le livel plü alt (A2) tles competënzes de ascuté sö y le 91% por les competënzes de letöra. Pro la V classa dla scora alta él gnü arjunt le livel plü alt (B2), sides por la letöra co por l'ascuté sö, dal 86% di scolars y dles scolares.
I resultac de matematica é dër bugn por ci che reverda les scores primares, olache les competënzes á fat n gran salt de cualité. Le numer mesan de punc por le sistem scolastich ladin é 208, 10 punc deplü co l'ultimo iade y 18 deplü co dl 2023.
Les scores mesanes vá inant cun na tendënza söpert di liví de inadeguatëza (1 y 2) che passa dal 41% al 56%. "I mioramënc tla scora primara é le resultat de aziuns sistematiches de acompagnamënt y sostëgn al personal insegnant che vá bele inant da deplü agn y sëgn podunse cöie i früc", dij contënt l’intendënt Heinrich Videsott: "Por les scores mesanes unse bele metü man da ponsé sura cun le personal dirigenzial y i valutun cares che é les aziuns da mëte en pratica ti proscimi agn."
Por ci che reverda i resultac di liví de competënza dles scores altes: pro les II tlasses é le livel d'inadeguatëza dl 44% y pro les V vál jö cina al 37%, colocan les scores altes dles valades ladines tles mius regiuns talianes.
Les scolares y i scolars dla V primara á fat, sciöche dagnora, la proa de comprenjiun dl lingaz talian. Do che la mesaria ê stata plü bassa te val' ediziuns vára indô söpert. Da 168 punc de mesaria dl ann passé éson jüs sö a 179 punc, bëgn önesc punc de mioramënt.
Les scolares y i scolars dles scores mesanes y altes á fat la proa de comprenjiun dla letöra por todësch. Pro la terza mesana se partësc sö i scolars y scolares a na manira valia ti pröms 4 liví (23,5% al 1. livel, 28,6% al secundo, 23,9% al terzo y 19,2% al cuarto), deperpo che le 4,7% arjunj le livel plü alt. Pro la V auta é la tendënza le posizionamënt ti pröms trëi liví (27,5% tl pröm livel, 29% tl secundo, 33,3% tl terzo). La proa de todësch vëgn fata por le secundo iade do chëra dl 2023, porchël messarán aspeté i proscimi relevamënc che vëgn fac vigni 2 agn, chël ó dí dl 2027 y 2029, por podëi ti ciaré ales tendënzes.
André Comploi, a ce dl’Intendënza y Cultura ladina dij: "I sun dër contënt di resultac ezelënc arjunc, dantadöt tles proes d’inglesc, olache le resultat é straordinar. Mo ince tl talian y tl todësch se defënn les scolares y i scolars dër bun. Al é propi chiló che al vëgn sö le gran vantaje de nosc sistem plurilingual, che conzed da fá tresfora n vare inant te düc i lingac d’aprendimënt."
"Chisc resultac confermëia ciamó n iade la cualité de nosc model formatif plurilingual", sotrissëia l’assessur provinzial por la formaziun y cultura ladina Daniel Alfreider: "Por mirit dl impëgn dl personal insegnant y dl sostëgn dles families sciafiunse da garantí n’istruziun de livel alt, che deura les portes dl monn dl laur o da jí inant a studié cun suzes, mantignin dagnora vi le lian cun nosta identité y cultura ladina."
L‘Istituto nazionale per la valutazione del sistema educativo di istruzione e di formazione INVALSI é l’istitut nazional por la valutaziun dl sistem formatif, che fej i tests standardisá por i scolars y les scolares dla Talia, por ejaminé y controlé i resultac dl aprendimënt a livel nazional.
red


