Atualità

  • Uneranzes per maduranc de suzes cun reprejentanza ladina

    La sala dl palaz Mercantil plëina dë unëur: la zeremonia per i maturanc de 100 ponc cun l presidënt dla Provinzia Luis Durnwalder (foto USP/Pertl).

    Te dut Sudtirol ie chëst ann 111 sculeies passei l ejam de matura cun la miëura votazion de 100 ponc. (NCUEI) Ai 30 de agost ie chisc jëuni unic unerei dal presidënt dla Provinzia Durnwalder deberieda cun i trëi assessëures ala scola Mussner, Kasslatter Mur y Tommasini tl palaz Mercantil a Bulsan. Aldò di cumëmbri dla Jonta provinziela dëssa la prestazions straurdineres unì uneredes ajache les pieta de bona pusciblteies per muever tla proscima fasa de vita.

  • Cursc per ruvé pra na stiera da nseniant

    Aldò de na norma nueva possa nsenianc dla scoles elementeres, mesanes y autes che à bele nsenià trëi ani fé pea n curs speziel a na maniera da giapé l’abilitazion a nsenië. La dumandes per i cursc che reverda la scoles ladines muessa unì dates ju nchin ai 25 de setëmber.

  • Ai 3 de setëmber iel l “Di dla Scola Ladina” a Urtijëi

    L “mond dla scola” se ancunterà chëst ann ai 3 de setëmber a Urtijëi per l Di dla Scola Ladina.

    Dan che scumëncia l ann de scola nuef, se anconta i respunsabli y culaburadëures dla scoles ladines n merdi che vën, ai 3 de setëmber per n danmesdì de ajurnamënt y de cuntat danter valedes ladines. L Di dla Scola Ladina vën chëst ann tenì tla scola elementera de Urtijëi. Chësc di de cunferënza unirà giaurì cun rujenedes dl assessëur ladin Mussner y dl ntendënt Verra. Ntan chësc danmesdì puderà duc i nteressei nce audì n referat sun la funzion dla valutazions di sculeies.

  • Ai 23 d’agost deura “Na vita por l’ert” tl Istitut Ladin

    En vëndres ai 23 de agost deura bele la cuarta mostra dla linia da d’isté tl Istitut Ladin a San Martin cun i laûrs de Lois Irsara.

    En vëndres, ai 23 d’agost jaràl inant la linia de mostres artistiches da d’isté tl Istitut Ladin Micurà de Rü cun la daurida dla mostra “Na vita por l’ert”. Te chësta cuarta esposiziun dla linia de mostres a San Martin de Tor saràl da odëi creaziuns artistiches de Lois Irsara.

  • Ai 9 d’agost deura “Por le momënt nia da abiné“ tl Istitut Ladin

    Ai 9 de agost deura bele la terza mostra dla linia da d’isté tl Istitut Ladin a San Martin, chëst iede cun i laûrs de Fabian Feichter.

    En vëndres, ai 9 d’agost jarà inant la linia de mostres artistiches da d’isté tl Istitut Ladin Micurà de Rü cun la daurida dla mostra “Por le momënt nia da abiné“. Te chësta terza esposiziun dla linia de mostres a San Martin de Tor saràl da odëi les operes artistiches de Fabian Feichter.

  • Ai 26 de messè deura “Nubi” tl Istitut Ladin

    Ai 26 de messè deura bele la secunda mostra dla linia da d’isté tl Istitut Ladin a San Martin cun i laûrs de Giancarlo Lamonaca.

    En vëndres, ai 26 de messè jaràl inant la linia de mostres artistiches da d’isté tl Istitut Ladin Micurà de Rü cun la daurida dla mostra “Nubi”. Te chësta secunda esposizion a San Martin de Tor saràl da odëi espresciuns artistiches de Giancarlo Lamonaca.

  • La Trienala Ladina y pest de scoltöra Agreiter coliëia les diversitês

    Prejentà la cuarta Trienala Ladina y l terzo pest de scultura Agreiter (d.m.c.) l dietëur dl Museum-Ladin Planker, l assessëur Mussner, l cuaradëur Cramerotti y l scultëur Agreiter (foto USP/Pertl).

    La Trienala Ladina – mostra d’ert coletiva ladina importanta - y le Pest artistich de scoltöra Richard Agreiter 2013 é gnüs presentà incö, ai 17 de lugio, te na conferënza stampa a Balsan cun la partezipaziun dl assessur Mussner. Le titul dl’ediziun de chësc ann, curada da Alfredo Cramerotti, é "Caos y Ordinn". Le Pest Agreiter ti va al artist Andreas Zingerle.

  • 346 jëuni à finà la scoles ladines cun l bonus dla rujenedes

    I resultac de scola ie nce resultac dla nvestizions tla furmazion: i trëi assessëures ala scoles Florian Mussner, Sabina Kasslatter Mur y Christian Tommasini (foto USP/Pertl).

    285 sculeies à chësta ann finà la scola mesana ti luesc ladins y possa śën jì la streda furmativa che i se à cris ora. De chëi che à cris ora na scola auta paritetica ladina, nen iel chëst ann 61 ie passei ejam de matura. L sistem scolastich ladin cun l nseniamënt de plu rujenedes se mostra tla situazion economica atuela for de majer valor: chësc ie unì sorissà (NCUEI) ai 12 de lugio tla cunferënza stampa per la fin dl ann de scola.

  • De plu nseniamënt dla segonda rujeneda nce tla scoles tudësces

    L nseniamënt dla segonda rujeneda dëssa unì ntensificà tla scoles tudësces cun programs aposta y cun la maniera de nseniamënt CLIL. La Jonta provinziela à (NCUEI) ai 08 de lugio dat pro chësc var che ie bele unì fat tla scoles talianes y ladines sorissan l respet dl Statut d’Autonomia. Tla scoles autes ladines an bele fat prima esperienzes de traté vel tematica per nglëisc.

  • Mostra “Teramënter” ai 12 de lugio tl Istitut Ladin

    Cun la daurida dla mostra “Teramënter” ai 12 de lugio tl Istitut Ladin a San Martin scomëncia indô la linia de mostres da d’isté.

    Cun la daurida de “Teramënter” scomëncia en vëndres, ai 12 de lugio na linia de cin mostres artistiches da d’isté tl Istitut Ladin Micurà de Rü a San Martin de Tor y öna tla sala dla Lia Mostra d’ert a Urtijëi. Pro la pröma mostra él da odëi laûrs de Irina Tavella y Roberto Pallestrong.