Comunicat stampa
Pedagogia por l’infanzia: referat te Gherdëna ai 17 de merz 2005
USP - Co se svilupëia pa i pici mituns, co ési pa bogn da imparè y ciünes é pa les metodes educatives plü adatades? De chëstes chestiuns rajonarà le professur Wassilios Fthenakis dl’Université da Porsenù tla incuntada sön la pedagogia por l’infanzia che gnarà tignida ai 17 de merz 2005 a S. Cristina. I referac vëgn organisà dala direziun dla scolina “Ladinia”.
L’assessur Mussner: tles scores elementares pol pié ia la sperimentaziun dla reforma dla scora
USP - Ince la scora ladina porvarà fora tl ann de scora 2005/2006 la reforma dla scora. Incö lönesc, ai 7 de merz 2005, à la Junta provinziala fat fora sciöche la reforma dla scora gnarà concretisada. Insciö gnaràl porvè fora ince tles scores ladines l’insegnamënt individualisé cun materies de basa, materies opzionales d’oblianza y materies opzionales, le sostëgn individualisé tl imparè tres n tutor y ince le portfolio sciöche stromënt de valutaziun.
Terminns por i ejams de concurs di insegnanc tles scores ladines
USP - Sëgn él dan man i terminns sigüsc por i ejams de concurs di insegnanc dles scores ladines. L’Intendënza ladina sot ala direziun dl ispetur dla scora ladina Lois Ellecosta à metü jö n calënder cun dötes les dates. “La maiù pert di ejams scric gnarà tignis ti dis incër les festes da Pasca” à dit l’ispetur Ellecosta. Insciö po i insegnanc s’arjigné ca ai ejams por tëmp.
L’implant a cabines „Piz de Plaies“ po gnì realisé
USP - La Comisciun competënta por la Valutaziun dl Dann Ambiental (VDA) à incö, mercui, ai 2 de merz, aprovè le proiet de realisaziun de n implant a cabines „Piz de Plaies“ a Al Plan de Mareo y San Martin de Tor.
Dezijiuns dla IIª Comisciun provinziala por la sconanza dla contrada
USP - Tla sentada da incö, mertesc, ai 1 de merz 2005 à la IIª Comisciun provinziala por la sconanza dla contrada cun a ce le Presidënt Adriano Oggiano dè so bëgnstè por trëi proiec che reverda strades ti comuns de Mareo y de La Val. Implü à la Comisciun aprovè d’atri 17 proiec de zitadins singui.
Comisciun por le frabiché de scores: de plü proiec tles valades ladines
USP - Incö, ai 1 de merz 2005, s’à la Comisciun por le frabiché cun a ce le Presidënt dla Provinzia Luis Durnwalder sentè adöm por delibré sön i proiec de costruziun a S. Cristina y a Sëlva sciöche ince a San Linert de Badia y a San Martin de Tor.
La nota globala de stüde é da dè jö cina ai 31 de merz 2005
USP - Nia ma por i scolars n’é les notes d’importanza mo bëgn ince por i insegnanc de Südtirol. Döt le personal insegnënt che à arjunt so titul de stüde pro n’université tl’Austria y ô tó pert al concurs por les scores elementares, mesanes y altes dles valades ladines mëss dè jö le zertificat de reconescimënt dl titul de stüde y ince l’atestaziun dla nota globala de stüde cina ai 31 de merz 2005 pro l’Intendënza Ladina a Balsan.
Insegnantes y insegnanc dles scores ladines – sëgn él da menè ite les domandes de trasferimënt
Insegnantes y insegnanc de rode che laora tles scores elementares, mesanes y altes de Gherdëna y dla Val Badia y oress damanè de gnì trasferis à tëmp cina ai 4 de merz 2005 por dè jö süa domanda tl’Intendënza Ladina a Balsan.
L’assessur Mussner sön le "Dé internazional dl lingaz dla uma"
USP - Por nos Ladins sciöche mendranza é le mantegnimënt y la promoziun dl lingaz dla uma de importanza vitala” à sotligné l’assessur Mussner en gaujiun dl „Dé internazional dl lingaz dla uma“, che vëgn tignì vigni ann ai 21 de forà. Implü rengraziëia Mussner dötes les porsones che se dà da fà por conservè y coltivé le lingaz ladin. Le fin de chësc dé mondial metü a jì dal’ONU por l’educaziun, la sciënza y la cultura é la sconanza di feter 6000 lingac slarià fora sura döt le monn.
Dezijiuns di direturs dla Valutaziun dl Dann ambiental (VDA)
USP - Pro la sentada da inier mercui, ai 16 de forà à i direturs di Ofizi provinziai competënc por la Valutaziun dl Dann Ambiental dè so bëgnstè por la costruziun dl lift a scagns da cater posc “Pardüc” tl comun de Badia. Ince n proiet de refornimënt d’ega da bëre a La Val é gnü aprovè dai direturs.